La Seguretat Social Alimentària: una proposta de garantia alimentària per a totes les persones

Segons l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya (ESCA) 2024, més de la meitat de la població catalana de 18 a 74 anys (52,4%) té excés de pes: el 36,1% té sobrepès, i el 16,3% té obesitat. Pel que fa als patrons d’una alimentació saludable, a Catalunya només el 55% de la població de més de 15 anys fa un seguiment adequat de les recomanacions de la dieta mediterrània. Però quins són els factors que fan que la gent no tingui uns hàbits d’alimentació saludables ni sostenibles?

Una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc del projecte PANIS, de l’any 2025 adverteix de l’existència de desigualtats socials, econòmiques i territorials importants en l’accés a una alimentació saludable a ciutats amb més de 100.000 habitants a Catalunya. L’estudi assenyala que alguns factors estructurals com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora principal de la llar i la presència de menors de 16 anys a casa són determinants. La investigació també evidencia el paper determinant de l’entorn social i territorial, i indica que el context socioeconòmic i els entorns alimentaris dels barris condicionen fortament els hàbits de consum. En aquest sentit, segons l’estudi, més de 140.000 persones viuen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària a la ciutat de Barcelona.

La proposta de França d’una Seguretat Social Alimentària

En aquest context, a França van fer l’exercici d’estudiar el cost que les malalties associades a una mala alimentació li costen a la sanitat pública [1], i van entendre que incentivar polítiques públiques que garanteixin una cistella bàsica per a tota la població suposa un gran estalvi.

D’aquí va sorgir l’any 2019, des del col·lectiu “Per un sistema de seguretat social per a l'alimentació”, la proposta que s’ha anomenat Seguretat Social Alimentària, com una extensió de la seguretat social tradicional per garantir l'accés universal a aliments de qualitat, segurs i sostenibles. La proposta es basa a desenvolupar un procés democràtic per configurar la demanda d'aliments, estructurar l'oferta i garantir l'accés a aliments de qualitat per a tothom, fet que permet les transformacions agrícoles. Aquest concepte s'ha desenvolupat com a resposta a la precarietat alimentària i busca superar els models d'ajuda alimentària d'emergència, amb l’objectiu de garantir l'accés universal a l'alimentació com a dret, no com a mercaderia. La proposta del col·lectiu, anomenada "base comuna", es basa en tres pilars:

• Universalitat: un dret per a tothom
• Cotitzacions obligatòries, segons un sistema de tarifació social (com si fos un IRPF social)
• Acord democràtic: elecció d'aliments accessibles mitjançant l'establiment de fons locals gestionats per les parts interessades.

I com funciona? El cas de Montpellier

Però com es pot implementar aquesta Seguretat Social Alimentària? Al municipi francès de Montpellier plantegen fer-ho a traves de les Caixes Alimentàries Comunes, que actuen com a eines d’experimentació i aprenentatge per avançar cap a la possible universalització del sistema de Seguretat Social Alimentària. Amb finançament estatal, metropolità, municipal i de dues fundacions privades, Montpellier va iniciar l’any 2021 un procés participatiu per començar una experimentació d’aquest sistema al voltant d’una eina concreta: La “Caisse alimentaire commune” (Caixa Alimentària Comuna: CAC).

Es tracta una experiència innovadora basada en la gestió col·lectiva d'un pressupost segons un principi de redistribució i la participació activa d’un comitè ciutadà que actua com a espai d'educació popular i empoderament.

Els principals objectius de la Caixa Alimentària Comuna són:

• Reduir les desigualtats socials en l'accés a l'alimentació i combatre la precarietat alimentària.
• Assegurar l’accés a aliments saludables i de qualitat, promovent pràctiques beneficioses per a la salut i el medi ambient.
• Desenvolupar circuits de producció i distribució sostenibles que donin suport a l’agricultura local i als treballadors del sector.
• Convertir l'alimentació en un tema democràtic, amb implicació ciutadana en la presa de decisions.

El funcionament pràctic és el següent:

1. Cotitzacions i redistribució: Cada participant contribueix mensualment d’acord amb els seus ingressos (d’1€ a 150€ o més) i rep la mateixa suma de 100 MonA (una moneda digital on 1 Mona= 1€).
2. Moneda solidària: La Mona és utilitzada per comprar aliments en establiments seleccionats pel comitè ciutadà segons criteris de qualitat i sostenibilitat.
3. Finançament: La CAC es finança a través de cotitzacions dels participants, fons públics (municipals, regionals) i privats (fundacions).
4. Governança: El comitè ciutadà de l’alimentació està format per 61 membres (molts en situació de vulnerabilitat), i és qui decideix les normes de funcionament i selecciona els llocs de distribució. També hi ha una assemblea ciutadana anual, que és l’espai de debat per implicar la ciutadania i altres actors del sistema alimentari.
5. Col·laboració amb institucions públiques i acadèmiques: Les administracions aporten diners i dinamitzen, però no participen del comitè ciutadà. Fan un seguiment científic i reflexió sobre l’evolució de les polítiques alimentàries.

Segons un informe de l’Institut Nacional de Recerca per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient de França, els resultats de la prova pilot de la Caisse alimentaire commune de Montpellier (2022–2024) mostren impactes rellevants tant en l’accés a l’alimentació com en la cohesió social: el dispositiu va implicar al voltant de 400 llars (404 en total), prop de la meitat de les quals es trobaven sota el llindar de la pobresa (47%), garantint una assignació mensual d’uns 100 € per persona per a la compra d’aliments. En aquest període es van mobilitzar aproximadament 531.000 € en moneda alimentària (MonA) dins d’una xarxa de proveïdors compromesos, afavorint l’accés a productes de qualitat i un augment del consum de productes ecològics (al voltant del +10% segons l’avaluació), així com de fruites i verdures fresques.

Paral·lelament, el programa ha contribuït a reforçar els circuits curts i els ingressos dels productors locals, i ha generat efectes socials significatius, amb millores percebudes en el benestar, l’autonomia i la capacitat de decisió de les persones participants, així com en el seu coneixement del sistema alimentari i la seva implicació en espais col·lectius de governança, tot i que persisteixen desigualtats en la participació i reptes per a la seva ampliació a major escala.

Què podem fer a la RMB? Prova Pilot al Prat de Llobregat

El context de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) amb la seva diversitat ha permès identificar un entorn favorable per l’experimentació en petita escala d’un sistema de garantia alimentària inspirat en el model de Montpellier.

Aquesta prova pilot es desplegarà a la Botiga del Prat, un projecte social que permet a persones amb dificultats econòmiques accedir a aliments de manera digna, com si fos un supermercat. El projecte afavoreix el treball col·laboratiu, l'autonomia i la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. S'organitza en un model d'autoservei i/o venda assistida. En aquest espai s’hi poden trobar preferentment productes ecològics, de temporada i proximitat provinents del mercat local o del reaprofitament alimentari. La iniciativa, que dona servei a persones derivades dels serveis socials del Prat de Llobregat, vol promoure una alimentació saludable amb criteris de qualitat, impacte social i sostenibilitat. El pagament, igual que a Montpellier, s’efectua amb una moneda local, en aquest cas les Ricardes.

La proposta pretén focalitzar els primers esforços (entre juny de 2026 i juny de 2027) a analitzar l’estat de la qüestió a la regió metropolitana de Barcelona, identificar iniciatives similars i transformadores en marxa. Seguidament, a través de la col·laboració amb els agents del territori i l’ajuntament s’identificarien els barris del municipi del Prat de Llobregat on implantar dos grups de consum amb un enfocament transformador.

En una segona fase (juny 2027 a juny 2028), es dinamitzaran i posaran en marxa els dos grups de consum en els barris prèviament triats. Els criteris per la selecció seran:

• Un espai físic
• La cooperació multiactor
• Un teixit associatiu dens i dinàmic
• Punts de distribució pròxims i accessibles
• Posar a l'usuari en el centre de l'acció

Tindrem una primera inspiració en un primer grup que es posarà en marxa el juny de 2026, amb el qual ja hem acordat compartir la informació i els aprenentatges. La present proposta permetrà, llavors, donar continuïtat i replicabilitat a aquest primer grup de consum ampliant el número de famílies i consolidant el model al municipi amb dos grups de consum.

Això permetrà la consolidació d'una base de socis amb diversitat de poder adquisitiu, fet que deixarà un terreny fèrtil per la implementació d'una iniciativa de caixa alimentària.

Per concloure, la Seguretat Social Alimentària resulta una proposta atractiva, d’una banda, per com reduir l’estigmatització de l’ajuda alimentària, i de l’altra, per generar un sentiment de corresponsabilitat i vinculació entre els veïns i veïnes del mateix barri, o més en general de la ciutadania.

Des del PEMB considerem aquesta idea com un factor que pot reduir les desigualtats davant de l’accés a aliments i també com una oportunitat per generar nova demanda organitzada al voltant de l’alimentació de proximitat i sostenible, contribuint al compliment de la missió Alimentació saludable del Compromís Metropolità 2030.

[1] L'injuste prix de notre alimentation quels coûts pour la société et la planète?