3 línies d’actuació imprescindibles per a una alimentació saludable i sostenible a la ciutat dels 5 milions
Com podem garantir l’accés a una alimentació més saludable i sostenible per a tothom a la regió metropolitana de Barcelona? Aquest és el repte que estableix en matèria d’alimentació el Compromís Metropolità 2030.
L’accés a una quantitat necessària d’aliments innocus i nutritius, capaços d’assegurar el desenvolupament i el creixement de les persones per portar una vida activa i saludable[1], no està garantit per a tothom a casa nostra. Garantir-lo requereix intervenir i tenir en compte totes les baules de la cadena agroalimentària: la producció dels aliments, l’elaboració, la distribució i el consum, així com també el malbaratament alimentari. I tot, posant al centre les persones en situació de vulnerabilitat i buscant la coordinació amb altres polítiques socials cabdals per garantir aquets dret.
Perquè parlem, per una banda, de garantir la disponibilitat d’aliments saludables i sostenibles (una producció suficient, que vol dir comptar amb prou terres i amb prou pagesia per treballar-les), i per l’altra de garantir l’accés físic i econòmic de tota la població a aquests aliments (amb una xarxa de comerços que ofereixin productes de proximitat i de qualitat i polítiques que garanteixin la seva accessibilitat econòmica, com una renda mínima, polítiques fiscals o de control de preus).
En aquest article parlarem de tres línies d’actuació de les polítiques públiques alimentàries que considerem estratègiques per assolir aquest repte:
- La compra pública alimentària
- Unes xarxes de distribució conjuntes del producte de proximitat
- La necessitat de protegir el sòl agrari
La compra pública alimentària
La compra pública alimentària és una eina estratègica per estimular la demanda de productes sostenibles i de proximitat, i per garantir l’accés a una alimentació saludable i sostenible a tota la població, independentment de la seva situació socioeconòmica.
Es tracta de tota aquella compra d’aliments que es fa des de l’administració a través de concursos públics per abastir els menjadors de col·lectivitats: escoles, hospitals, residències, presons, etc. Per tant, compta amb la possibilitat d’establir uns criteris d’origen dels productes, característiques i qualitat dels mateixos, així com canals d’abastiment, amb clàusules socials i ambientals que poden estimular un model productiu i de desenvolupament rural que cuidi el territori, protegeixi les petites explotacions familiars i garanteixi uns sòls fèrtils i productius.
Foto: Paula Jaume.
Aquests són aspectes clau per, en el present, garantir la disponibilitat d’aliments saludables i sostenibles per a tothom (recordem que als menjadors de les escoles, residències i hospitals públics hi accedeix tothom). I en clau de futur, garantir la resiliència del nostre sistema alimentari davant de situacions sobrevingudes de caire social i ambiental cada vegada més freqüents en les nostres societats, sobretot en la situació d’emergència climàtica i d’inestabilitat geopolítica i financera actual (pandèmies, guerres, desastres naturals, etc).
Actualment no existeix cap legislació a Catalunya que estableixi de manera obligatòria uns criteris de contractació per a totes les administracions, per garantir que en els menjadors de les diferents col·lectivitats hi hagi productes saludables i sostenibles i menús equilibrats. Hi ha guies de bones pràctiques, recomanacions, etc. I algunes experiències d’administracions locals al respecte. Però no un marc normatiu que reguli els criteris en la direcció esmentada.
En aquest sentit, actualment s’està treballant la Llei de l’Alimentació de Catalunya des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació on, entre d’altres aspectes, s’estan regulant els criteris que haurà de regir la contractació pública alimentària a Catalunya. Esperem que aquest sigui un punt d’inflexió i avenç cap a un sistema alimentari més saludable i sostenible.
Unes xarxes de distribució conjuntes del producte de proximitat
Al territori català patim una realitat comú a moltes regions amb grans ciutats on el consum i els consumidors s’han distanciat dels llocs de producció. Això obliga a que el transport dels aliments fins al lloc on es consumeixen es realitzi a través de circuits de comercialització que s’han allargat amb el pas dels anys i amb la globalització.
Per assegurar l’accés a aliments de proximitat per a la ciutadania, és necessari que es creïn noves xarxes de distribució i comercialització de circuit curt. Actualment, el sector productiu s’ha organitzat de forma espontània (individual i col·lectiva) per fer arribar els aliments a la ciutat i a la ciutadania a través de la venda directa, organitzant mercats de pagès o fent arribar directament la informació a través de webs i WhatsApp i distribuint els productes directament o a través d’empreses de paqueteria. Aquest esforç, molt significatiu per part de la pagesia i el sector productiu involucrat, no ha generat un gran impacte en els hàbits de consum de la ciutadania. Tenint en compte les necessitats existents, cal facilitar el salt d’escala de la distribució que pot ser capaç d’arribar directament als comerços, als restaurants, als grans centres de treball i a les col·lectivitats entre d’altres. Iniciatives com Ecocentral i Terra Pagesa proposen ajuntar l’oferta de diversos productors per servir amb professionalitat, continuïtat i agilitat a les col·lectivitats, els comerços i altres establiments protegint la relació directa del productor amb el client i facilitant la negociació de preus.
Per altra banda, la Generalitat està treballant, dins del marc de l’Estratègia Alimentària de Catalunya, amb diferents iniciatives al territori, en diferents estats d’implementació, amb l’objectiu d’articular les xarxes de distribució existent en clau de país pensant en tot el territori català. El treball de coordinació i visió multinivell es desplega també a través del l’Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible (OCAS) un acord entre l’Ajuntament de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i la Generalitat.
La necessitat de protegir el sòl agrari
La Llei d’espais agraris de Catalunya (Llei 3/2019, de 17 de juny) té com a objectiu protegir i gestionar els espais agraris per garantir la seva funció productiva i preservar-los davant de la urbanització o abandonament. Vol assegurar que el sector agrari els pugui emprar de la manera més beneficiosa possible, amb la finalitat de produir aliments, en el marc d'una activitat agrària econòmicament viable, d'una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
La disponibilitat del sòl agrari i garantir el relleu generacional per a què hi hagi pagesia que el treballi, són temes cabdals per caminar cap a la sobirania alimentària a Catalunya i la regió metropolitana de Barcelona, que actualment no té garantit el seu auto abastiment. També és clau per garantir l’accés a una alimentació adequada a tota la població tal com estableix el repte del Compromís Metropolità 2030.
Foto: Jordi Salinas.
Per avançar cap aquest camí existeixen tres instruments per garantir que a Catalunya hi hagi prou sòl fèrtil per produir, als quals cal donar seguiment i fer-los avançar de la manera més àgil possible:
- Poder posar a produir les parcel·les agrícoles o ramaderes que actualment estan en desús. La Generalitat ha posat en marxa un registre de parcel·les en desús per promoure el seu arrendament a pagesia que vulgui treballar-la. La inscripció al registre pot ser voluntària per part de la propietat o a instància de l’administració. L’arrendament es pot fomentar en aquelles parcel·les que han estat voluntàriament inscrites en el registre i, en cas que la persona titular de la parcel·la no la vulgui arrendar, es regula el que s'anomena arrendament forçós, pel qual l'Administració requereix a la persona titular perquè formalitzi el contracte d'arrendament. En cas que la persona propietària de la parcel·la no formalitzi el contracte en el termini atorgat al requeriment, s’expropia temporalment el dret d'usdefruit de la parcel·la, de conformitat amb la normativa d'expropiació forçosa.
- Els plans sectorials territorials agraris: La Llei d’espais agraris preveu com a instruments de planejament territorial, l’elaboració d’un pla sectorial agrari a nivell català i l’elaboració de plans territorials agraris. Aquests han de contenir una estimació dels recursos disponibles que hi ha per produir, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats del sector agrari. També ha de determinar les prioritats d'actuació i definir estàndards i normes de distribució territorial. Actualment hi ha en marxa l’elaboració de plans territorials per a la Vegueria del Penedès i la Comarca del Priorat. L’elaboració d’un pla sectorial a nivell de la regió metropolitana seria un instrument cabdal per garantir aquest dret a una alimentació adequada per a totes les persones.
- Espais Test: Disposar de terra per a produir no ens servirà de res si no hi ha pagesia que la treballi. A Catalunya, més del 40% de la pagesia té més de 55 anys. Per tal de garantir el relleu generacional, els espais test són un instrument interessant que permet facilitar el procés d’incorporació de pagesos i pageses al sector agrari, tot minimitzant el risc que suposa emprendre en aquest àmbit. Posen a disposició dels emprenedors (testers) una finca on treballar amb una finalitzat productiva concreta, un acompanyament en tot el procés i un paraigües legal. A Catalunya existeixen una desena d’espais test.
Les tres línies d’actuació esmentades han de servir per generar aquest impacte real que es vol veure a la regió metropolitana del 2030 d’acord al Compromís Metropolità. Això no seria possible sense la voluntat per part de l’administració de generar polítiques publiques conseqüents amb aquesta sèrie d’objectius.
En el context polític global i domèstic es fonamental mantenir el foc i la pressió sobre l’administració perquè prioritzin polítiques destinades a millorar l’accés del producte de circuit curt i venda directa, sempre valorant i consolidant la feina de coordinació entre diferents nivells administratius (ajuntaments, Diputació, Generalitat, etc) que és part fonamental de la visió del PEMB per assegurar un millor impacte.