Una Barcelona innovadora, creativa i emprenedora econòmicament només és pensable i desitjable si disposa d’un important grau de cohesió i benestar social. La crisi econòmica ha colpejat especialment els col·lectius i sectors més indefensos, i els indicadors d’ocupació, pobresa i desigualtat han evolucionat negativament. 

Les entitats del tercer sector s’han trobat amb un doble repte: donar solucions a l'emergència social i alhora fer-ho en pitjors condicions en termes de recursos. Malgrat tot, el teixit associatiu esdevé un gran actiu social i econòmic i la ciutadania apareix amb creixent vitalitat i iniciativa.

Per l’autor, la cohesió social de Barcelona demana transformacions en el tercer sector i alhora polítiques públiques que el reforcin com actor amb capacitat de prestar serveis públics, generar ocupació i canalitzar participació ciutadana.  També una aliança estratègica entre administracions i tercer sector sobre la base de “causes comunes”.

Autor:

• Carles Barba. Llicenciat en Ciències de l’Educació (UAB) i Diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques (FGAP) per ESADE. Va ser un dels impulsors de Movibaix i gerent de l’entitat de 1986 a 1995. També de Fundesplai, la Fundació Catalana de l’Esplai, en la qual va ser director general de 1996 a 2002. Des de 2003 n’és el seu vicepresident de Relacions Institucionals. Va participar en el procés de constitució i desenvolupament de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya de la qual en va ser president entre 2007 i 2009.

Nota. Les opinions expressades pels autors són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.