A la història més recent de l’Europa continental i escandinava, mai hi havia hagut tanta mobilització col·lectiva violenta associada als barris on viuen els estrats socials més marginats com la que hi ha hagut d’ençà que hem entrat al segle XXI. Què ha canviat per a què hagi sorgit un fenomen urbà que fins ara vèiem associat només a les ciutats americanes i - des dels anys 70 del segle XX - a les britàniques? Podem esperar que el fenomen vagi a més i s’estengui arreu de la UE i, per tant, també a l’AMB?
 

Els darrers quaranta anys han estat testimoni de transformacions econòmiques i demogràfiques molt profundes que han alterat l’ordre social i la fesomia de les grans metròpolis europees.

Tal com apunta l’autor, fenòmens com la innovació tecnològica i la deslocalització industrial, l’envelliment de la població i els moviments migratoris massius han tingut efecte també sobre l’estructura de les desigualtats socials, que ha canviat també de manera notòria, tant pel que fa a la lògica de generació i distribució d’oportunitats, com als grups socials afectats.

Autor:

• Sebastià Sarasa. Professor de Sociologia en la Universitat Pompeu Fabra. Anteriorment ha estat professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona i a l'Escola Universitària de Treball Social de l’ICESB. Va col·laborar a la secretaria tècnica de l’àrea de Serveis Social de l’Ajuntament de Barcelona (1985-1987). Ha estat president de l’Associació Catalana de Sociologia (1995-1999) i vicepresident de la Federació Espanyola de Sociologia (1998-2001). Bona part de la seva recerca està focalitzada en l'anàlisi dels efectes de les polítiques socials en l’estructura de desigualtats, temes sobre el quals ha publicat nombrosos treballs

Nota. Les opinions expressades per l'autor/s són a títol personal i no necessàriament representen la visió del PEMB.