Vuit llibres per Sant Jordi sobre les relacions entre Barcelona i Madrid

A través d'aquests títols, podem explorar des de les "sintonies i distàncies" que han marcat un segle de relacions intel·lectuals, fins a les anàlisis més recents sobre com la globalització i les crisis institucionals han transformat la identitat d'ambdues metròpolis. Són lectures que aborden qüestions clau del cicle: la inclusió social, la mobilitat residencial, la gestió de l'habitatge i el posicionament de Barcelona i Madrid com a nodes en el sistema de ciutats globals. Aquest 23 d'abril, us convidem a descobrir aquestes vuit mirades que ens ajuden a defugir els relats simplificadors i a entendre la complexa interacció de competència i complementarietat que definirà el camí cap al 2050:

1. Barcelona-Madrid, 1898-1998. Sintonies i distàncies. Diversos/es autors/es. Diputació de Barcelona – CCCB (1997)

L’exposició Barcelona Madrid 1898-1998. Sintonies i distàncies, presentada el 1997 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i comissariada per Xavier Bru de Sala, proposava una lectura comparada de les relacions culturals, artístiques i intel·lectuals entre Barcelona i Madrid al llarg d’un segle, des de la crisi de 1898 fins a la fi del segle XX. L’exposició analitzava com les dues ciutats s’han configurat com a principals capitals culturals d’Espanya, cadascuna amb personalitat pròpia i amb maneres diferents d’exercir la seva influència simbòlica i institucional. 

A través de documents, obres d’art, fotografies, publicacions i testimonis intel·lectuals, el recorregut mostrava tant els moments de diàleg i influència mútua —les “sintonies”— com les tensions, divergències i projectes culturals diferenciats —les “distàncies”— que han marcat la relació entre ambdues metròpolis. L’exposició convidava així a reconsiderar els relats simplificadors de rivalitat entre Barcelona i Madrid i a entendre la seva interacció com un procés complex de competència, complementarietat i intercanvi.

El catàleg de la mostra, amb aportacions d’una vintena d’intel·lectuals, aprofundia en aquesta mirada plural i interdisciplinària. El conjunt constituïa, alhora, una reflexió sobre el paper de les grans ciutats en la construcció cultural i política de l’Espanya contemporània i sobre la centralitat simbòlica que Barcelona i Madrid han compartit al llarg del segle XX.

2. Barcelona o Madrid? Diversos/es autors/es. Angle Editorial, col·lecció Dissidències 4 (2002)

Aquest llibre recull un conjunt d’articles i reflexions de 23 autors provinents dels àmbits de la política, la cultura i l’economia que analitzen en el tombant de segle el debat sobre el paper comparat de Barcelona i Madrid en l’Espanya contemporània. 

Els diferents textos aborden la qüestió des de perspectives diverses: el model d’Estat i el grau de centralització institucional, les dinàmiques econòmiques i empresarials, la projecció internacional de les dues metròpolis o la capacitat d’atracció cultural i simbòlica. Més que oferir una tesi única, el llibre posa en diàleg interpretacions sovint divergents sobre les causes de l’ascens de Madrid i els reptes que afronta Barcelona en un context de globalització i competència urbana creixent.

Una de les preguntes centrals que travessen el volum és quin projecte de futur hauria d’assumir Barcelona: si competir directament amb Madrid en el marc estatal o bé reforçar una identitat pròpia com a capital mediterrània i europea. En aquest sentit, el llibre planteja també interrogants sobre el paper de les institucions catalanes, el grau d’ambició col·lectiva o la possibilitat d’una veritable estructura urbana “bicèfala” dins l’Estat. 

3. Barcelona-Madrid: Sobrevivir a la ciudad. Pablo Nacach. Ediciones Península, col·lecció Atalaya (2010)

El sociòleg i escriptor Pablo Nacach ofereix en aquesta obra una mirada personal i comparativa sobre les dues principals metròpolis espanyoles a partir de l’experiència quotidiana de viure-les i habitar-les. L’autor, que ha residit durant anys tant a Barcelona com a Madrid, combina observació sociològica, assaig urbà i crònica personal per explorar les diferències, similituds i imaginacions que envolten totes dues ciutats. 

El llibre planteja de manera àgil i sovint irònica una aproximació que defuig els tòpics de la rivalitat simplificada i intenta entendre Barcelona i Madrid com a realitats urbanes complexes, alhora complementàries i competitives. A través d’escenes de la vida quotidiana, referències culturals i reflexions sobre urbanisme, política o formes de vida, Nacach descriu els estils i ritmes propis de cada ciutat i el tipus de relació emocional que estableixen amb els seus habitants. 

Una de les idees que travessen l’obra és la de la “barcelonització” de Madrid i la “madridització” de Barcelona, processos simbòlics i culturals que reflecteixen com ambdues metròpolis s’influeixen mútuament en un context de globalització urbana. En aquest sentit, el llibre esdevé també una reflexió sobre la identitat urbana contemporània i sobre la manera com les grans ciutats configuren imaginaris col·lectius, formes de sociabilitat i maneres d’entendre la vida urbana. 

4. Barcelona and Madrid: Social Networks of the Avant-Garde. Aránzazu Ascunce Arenas. Bucknell University Press (2014)

Estudi acadèmic que explora les relacions culturals i socials entre Barcelona i Madrid durant els primers anys del moviment d’avantguarda a Espanya (aproximadament 1909–1929). L’autora parteix de la idea que la rivalitat històrica entre les dues capitals no només va ser un fet de competició simbòlica, sinó que va generar una xarxa complexa de connexions entre artistes, poetes, periodistes i intel·lectuals que van contribuir a la difusió de corrents modernistes i avantguardistes en ambdues ciutats. 

Mitjançant una metodologia que incorpora aportacions de la teoria de xarxes i una lectura interdisciplinària de fonts visuals i textuales, el llibre trenca amb la visió tradicional de Barcelona i Madrid com espais culturals separats i proposa identificar figures i publicacions (com revistes i col·lectius artístics) que van ser nodes de connexió entre ambdues metròpolis durant aquest període crucial per a l’art i la literatura contemporanis. 

L’autora dedica diversos capítols a analitzar com aquests vincles funcionaven, per exemple, a través de “cent revistes petites” que van circular entre artistes i intel·lectuals o a través de la mobilitat de figures destacades que transitaven entre escenes artístiques i cercles socials de Barcelona i Madrid. D’aquesta manera, es mostra que l’avantguarda espanyola va ser fruit no tant de centres independents sinó d’un teixit compartit de diàlegs i col·laboracions. 

5. Barcelona, Madrid. Camilo José Cela. Ediciones del Viento (2017)

Aquest volum recupera en una edició conjunta dos llibres que l’autor gallec havia publicat originalment per separat: Madrid (1966) i Barcelona (1970). L’edició, apareguda amb motiu del centenari del naixement del guanyador del Nobel de Literatura l’any 1989, reuneix aquests dos textos en un sol volum il·lustrat i amb pròleg de Camilo José Cela Conde. 

Les obres formen part del gènere que Cela anomenava “viatge urbà”, consistent en un recorregut literari per la ciutat a partir de carrers, places, personatges i escenes de la vida quotidiana. Amb una prosa viva, irònica i sovint provocadora, l’autor construeix un retrat fragmentari i molt personal de les dues capitals, combinant observació social, evocació històrica i crònica literària. 

La nova edició conserva les il·lustracions originals dels aquarel·listes Juan Esplandiú i Frederic Lloveras, que reforcen el caràcter visual i gairebé passejant del relat. Llegits avui, aquests textos ofereixen també el testimoni d’un moment històric concret —les dècades centrals del segle XX— i descriuen unes ciutats que en alguns aspectes poden resultar sorprenentment diferents de les actuals. 

6. Barcelona-Madrid. Decadencia y auge. Josep Maria Martí Font. ED Libros (2019)

El periodista Martí Font va confegir un breu assaig que analitza l’evolució recent de les dues principals metròpolis espanyoles i el seu paper en la configuració política, econòmica i simbòlica de l’Estat. A partir d’una mirada marcada pel context posterior a la Gran Recessió i pel debat territorial dels anys 2010, l’autor proposa interpretar la relació entre Barcelona i Madrid no només en clau política, sinó sobretot com a expressió d’un fenomen urbà més profund. 

El llibre descriu la manera com ambdues ciutats s’han consolidat històricament com els principals pols d’atracció econòmica, cultural i institucional d’Espanya, però també com han evolucionat de manera desigual en les darreres dècades. Martí Font planteja la tesi provocadora d’un cert auge de Madrid i d’una pèrdua relativa d’impuls de Barcelona, i examina els factors polítics, institucionals i econòmics que podrien explicar aquesta dinàmica. 

Alhora, l’assaig situa aquesta rivalitat en un marc més ampli: el protagonisme creixent de les grans ciutats en la política i l’economia del segle XXI. Des d’aquesta perspectiva, Barcelona i Madrid apareixen com dos imants urbans que concentren poder, talent i activitat, i que permeten entendre millor les transformacions de la societat espanyola contemporània.

7. Barcelona, Madrid y el Estado. Ciudades globales y el pulso por la independencia en Cataluña. Jacint Jordana. Los Libros de la Catarata (2019)

L’autor, catedràtic de Ciència Política, ofereix una lectura política i sociològica del conflicte català i de les relacions entre Barcelona, Madrid i l’Estat espanyol a partir de les dinàmiques de les grans ciutats globals. Així, parteix de la idea que la tensió en torn de la independència catalana no pot entendre’s només com un enfrontament de nacionalismes, sinó com una crisi de les estructures estatals i dels esquemes tradicionals de governança territorial dins d’un context de globalització urbana. 

Al llarg del text, Jordana examina com Barcelona i Madrid competeixen per atreure recursos, capital i influència dins d’un mateix Estat, i com aquesta rivalitat interurbana es projecta sobre les demandes de sobirania política i autogovern. L’autor analitza els patrons de creixement, les relacions entre institucions regionals i estatals, i la manera com les mancances de l’Estat en equilibrar interessos territorials han alimentat tensions més profundes que les simples identitats nacionals. 

El llibre combina reflexions teòriques sobre ciutats globals, estudis de casos i interpretacions crítiques de la política pública per situar el debat sobre la independència en una perspectiva més àmplia, com és la relació entre capitals regionals i l’Estat en l’era de la globalització i les crisis institucionals. En aquest sentit, no es limita a explicar què ha passat a Catalunya, sinó que planteja interrogants sobre la capacitat de l’Estat espanyol per gestionar la diversitat territorial en un context de transformació urbana i política. 

8. Barcelona y Madrid. Dinámicas urbanas y procesos sociales. Marta Domínguez Pérez i Cristina López Villanueva (coord.). Ed. Síntesis (2015)

Coordinat per les sociòlogues Marta Domínguez (Universidad Complutense de Madrid) i Cristina López Villanueva (Universitat de Barcelona), aquest llibre ofereix una anàlisi comparativa de les dues metròpolis centrant-se en les profundes transformacions urbanes i socials experimentades des dels anys vuitanta. El volum parteix de la idea que tant Barcelona com Madrid concentren una part molt significativa de la població i de l’activitat econòmica, i que els seus processos d’expansió metropolitana reflecteixen canvis globals en demografia, economia i governança urbana. 

L’obra examina qüestions clau com la suburbanització, la mobilitat residencial, la configuració dels centres i perifèries o l’impacte de la immigració en l’estructura social. A través d’un enfocament multidisciplinari, el llibre posa especial èmfasi en els mecanismes d’accés a l’habitatge en context de crisi, així com en els processos de segregació i vulnerabilitat urbana. Aquest recorregut permet identificar tant les similituds entre ambdues metròpolis com les seves diferències, evidenciant com cada model urbà respon a condicionants territorials, polítics i socioeconòmics específics. 

En conjunt, es tracta d’una obra de referència per entendre la complexitat de les dinàmiques metropolitanes contemporànies a Espanya. Més que una simple descripció, el llibre ofereix un marc analític útil per interpretar els reptes actuals de les grans ciutats (com la desigualtat, la pressió immobiliària o les estratègies de màrqueting urbà) i aporta elements de reflexió rellevants per a tothom que tingui interès i vulgui aprofundir en el futur de les grans regions metropolitanes en general.

Si voleu anar un pas més enllà en la reflexió sobre el futur de les nostres ciutats, us convidem a recuperar també la selecció que vam preparar per Sant Jordi de 2025: 'Set lectures per reflexionar sobre el futur de la ciutat metropolitana'. En aquesta llista trobareu obres clau que aborden reptes globals des d'una mirada transversal, com ara l'ús del big data en l'urbanisme amb City Science, la recerca de la felicitat a través del disseny a Ciudad feliz, o la necessitat urgent de naturalitzar els entorns urbans que proposa Stefano Mancuso a Fitòpolis. Són set propostes imprescindibles que ens ajuden a respondre preguntes fonamentals: com seran les metròpolis del demà i com podem fer-les més habitables, sostenibles i humanes davant els desafiaments del segle XXI.

A més, aquesta selecció de lectures s’emmarca en el cicle de Diàlegs Barcelona/Madrid 2050, una iniciativa del PEMB per reflexionar sobre el futur de les dues metròpolis i les seves relacions. Les persones interessades poden inscriure’s i consultar el programa complet al web del PEMB per participar en les properes sessions i continuar aprofundint en aquest debat.