Barcelona i Madrid, més enllà de la competència: un diàleg per pensar el futur metropolità
Fins a quin punt Barcelona i Madrid són diferents? Aquesta pregunta va servir com a punt de partida de l’esmorzar estratègic celebrat el passat 20 de març al Canòdrom. La sessió va inaugurar el nou cicle impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) Barcelona/Madrid 2050, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, que al llarg de l’any reunirà persones expertes per reflexionar sobre el futur de les dues metròpolis.
La nova presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, Carol Recio, va obrir la sessió posant èmfasi en la necessitat de defugir la lectura competitiva entre Barcelona i Madrid: “Les dues metròpolis comparteixen reptes, i cal construir una mirada conjunta sobre el seu futur econòmic, social i territorial”.
L’acte va servir per presentar el llibre Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città, d’Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja, editat per Angelo Mazza i publicat per CLEAN Edizioni (properament en castellà a l’editorial Tirant lo Blanch). Una obra que, lluny de la confrontació habitual entre les dues ciutats, proposa un diàleg crític però constructiu sobre la seva evolució, fortaleses i debilitats compartides, i els reptes que condicionen el seu futur.
Un llibre que defuig la confrontació
En aquest sentit, els autors, Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja, van reivindicar un enfocament allunyat dels relats de rivalitat. Nel·lo, geògraf i una veu de referència en l’estudi de les ciutats, el territori i les desigualtats urbanes, va subratllar la necessitat d’entendre les metròpolis des de la seva complexitat. Hernández Aja, catedràtic d’Arquitectura de la Universidad Politècnica de Madrid, amb una llarga trajectòria acadèmica i un fort vincle amb els moviments veïnals —i impulsor de l’Atlas de la Vulnerabilidad Urbana—, va insistir que el llibre “no és una confrontació”, sinó “el diàleg de dos passejants que recorren les seves ciutats”.
Un dels fils conductors del llibre és el paper de les polítiques locals en un context globalitzat. Nel·lo va subratllar que “un dels límits de la conversa són els límits del que es pot fer des de l’àmbit local en un context de globalització creixent”, però va defensar que les polítiques urbanes poden demostrar que “allò que sembla impossible és possible”.
Tant Nel·lo com Hernández Aja van coincidir en la necessitat d’enfortir les aliances entre ciutats: és des d’aquesta xarxa de complicitats que es poden abordar qüestions que van des del mercat de l’habitatge fins a les amenaces climàtiques o la desregulació dels mercats globals.
Una altra de les idees clau va ser el paper de la ciutadania organitzada. Nel·lo va recordar que Barcelona no es pot entendre sense els seus moviments socials: “gran part de la ciutat física no existiria” sense aquesta empenta col·lectiva. Hernández Aja, per la seva banda, va alertar de les dificultats actuals per a l’articulació d’aquests moviments en un context de vida quotidiana cada cop més fragmentada.
Quatre mirades per entendre dues metròpolis
La segona part de la sessió es va centrar en les infografies del llibre, elaborades i presentades per Joan López, geògraf del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la UAB, i comentades per Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, i Isabel González García, responsable d’URBACT a Espanya i professora de l’ETSAM.
López va explicar que l’objectiu era “que cada infografia pogués explicar una història” i que, en conjunt, permetessin generar noves lectures sobre les dues ciutats. A partir d’aquest material, la taula rodona va abordar quatre grans àmbits de debat.
Dues maneres de creixement urbà
Agustín Henández Aja i Oriol Nel·lo: Barcellona/Madrid. Un dialogo critico tra due città. Infografies de Joan López
Les dades mostren dos models diferenciats: un creixement més intensiu a Barcelona i més extensiu a Madrid, amb un consum de sòl molt superior en aquest darrer cas.
Buhigas va assegurar que els condicionants físics influeixen molt ja que sinó Barcelona hauria crescut igual que Madrid. “Tenim la sort de no ser tan grans; si no, probablement seríem com Madrid”, la qual cosa, va dir, “obliga a pensar millor”. També va advertir que la manca de suburbanització a Barcelona és relativa, ja que s’ha desplaçat cap a altres municipis metropolitans.
Des de Madrid, González va posar el focus en les desigualtats internes que genera aquest model expansiu: “hem de pensar per a què i per a qui creix la ciutat, perquè no està sent per a la ciutadania que més ho necessita”.
Dos models de desenvolupament econòmic: centralisme versus policentrisme
Agustín Henández Aja i Oriol Nel·lo: Barcellona/Madrid. Un dialogo critico tra due città. Infografies de Joan López
En l’àmbit econòmic, totes dues metròpolis comparteixen un fort pes del sector serveis, però amb diferències estructurals. Madrid ha consolidat un model centralitzat i fortament vinculat al paper de capital, mentre que Barcelona manté una estructura més policèntrica.
Buhigas va destacar aquest policentrisme com un actiu clau, però també com un repte: “tenim una bona mà, però l’hem de saber jugar”, en referència a la necessitat de reforçar infraestructures i activitat econòmica més enllà del centre.
González va alertar dels impactes territorials del model madrileny, especialment en termes de dependència d’altres regions: “Madrid necessita territoris que li serveixin, i això té conseqüències en el model energètic, laboral i en la qualitat de vida”.
Dues maneres de ser global: créixer, per a què?
Agustín Henández Aja i Oriol Nel·lo: Barcellona/Madrid. Un dialogo critico tra due città. Infografies de Joan López
l geògraf Joan López va destacar que Madrid i Barcelona representen “dues maneres de ser capital” que responen al paper que cada ciutat aspira a jugar en el sistema europeu i mundial de ciutats. Tot i compartir un fort creixement demogràfic sostingut històricament per la immigració, totes dues han anat perdent pes relatiu en el context global davant l’auge de grans metròpolis d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. En aquest escenari, Madrid ha reforçat la seva posició internacional amb infraestructures de gran escala, mentre que Barcelona manté una posició més ambivalent respecte al creixement i al seu rol global. Segons López, aquestes trajectòries reflecteixen opcions estratègiques diferenciades sobre com competir i posicionar-se en el sistema urbà global.
“Per a què volem créixer i per a qui?”, va plantejar González, que va qüestionar els beneficis reals d’aquest model per a la ciutadania. Buhigas, per la seva banda, va introduir matisos sobre què vol dir competir globalment i va reivindicar indicadors com la renda o la qualitat de vida per damunt del PIB.
També es va posar sobre la taula la fragilitat del sistema global i la necessitat de repensar infraestructures i estratègies en un context d’incertesa creixent.
Integració social: el gran repte compartit
Agustín Henández Aja i Oriol Nel·lo: Barcellona/Madrid. Un dialogo critico tra due città. Infografies de Joan López
El quart bloc va abordar qüestions com la immigració, les desigualtats i l’habitatge. López va recordar que el creixement demogràfic de les dues metròpolis depèn en gran part de la població d’origen estranger: “sense aquesta immigració, el sistema econòmic no es podria sostenir”.
Tanmateix, aquest fenomen també accentua les desigualtats i posa pressió sobre l’accés a l’habitatge, un dels principals problemes compartits.
Buhigas va alertar que “s’ha produït la tempesta perfecta” en el mercat residencial, mentre que González va expressar dubtes sobre la compatibilitat entre el model econòmic actual i la resolució dels reptes socials.
Més enllà de les diferències en els models urbans i econòmics, la sessió va posar de manifest un ampli terreny de punts en comú entre Barcelona i Madrid. Ambdues metròpolis afronten pressions similars derivades de la globalització, com l’augment de les desigualtats, la dificultat d’accés a l’habitatge, la dependència de fluxos econòmics i energètics externs o la necessitat de gestionar un creixement demogràfic sostingut en gran part per la immigració. També comparteixen reptes en termes de governança metropolitana, amb tensions entre representació democràtica i redistribució de recursos, així com la necessitat de reforçar serveis públics i infraestructures. En aquest context, es va evidenciar que, més que competir, Barcelona i Madrid tenen l’oportunitat d’establir aliances per impulsar respostes comunes, aprofitant el potencial transformador de l’acció local i el paper clau de la ciutadania en la construcció de ciutats més cohesionades i sostenibles.
López, Buhigas i González van coincidir en què el territori condiciona el model urbà, el creixement no pot generar nova desigualtat, les infraestructures i la governança son claus per al futur.
Mirant cap al 2050
La jornada va servir per obrir un cicle de debat que posarà en relació Barcelona i Madrid des d’una perspectiva metropolitana. Amb l’horitzó del 2050, la iniciativa vol contrastar models, trajectòries i estratègies en un context marcat per reptes compartits com la governança, la cohesió social, la competitivitat global i la sostenibilitat.
Oriol Estela, coordinador general del PEMB, va subratllar que aquest nou cicle vol impulsar una mirada compartida entre les dues metròpolis: “Barcelona i Madrid mantenen una relació de fons i una permeabilitat constant. Aquest cicle vol aprofundir en aquesta relació per entendre millor què ens uneix i com podem avançar plegats.”
“Estem en un moment en què les ciutats han de pensar més enllà del present immediat. Aquest diàleg ens permet posar les bases per imaginar el futur metropolità en horitzó 2050”, va concloure.