Un projecte ambiciós de comarca dins d'una vegueria Penedès institucionalitzada, principal necessitat del Baix Penedès per a progressar

La jornada 'El Baix Penedès i la metròpoli barcelonina: perifèria, frontissa o baula estratègica?', coorganitzada pel PEMB, URV i Consell Comarcal del Baix Penedès, reuneix persones expertes per debatre al voltant dels reptes i fortaleses de la comarca

  • 17-02-2022
  • Compromís Metropolità 2030
  • 1418 Lectures

Un projecte de comarca, basat en el diàleg intern però també amb la resta del territori, és el que necessita el Baix Penedès per fer front als reptes de futur i treure profit de les seves fortaleses. Com? Apostant per l'activitat econòmica, la posada en valor de l'agricultura, un turisme sostenible i de qualitat i millores en les infraestructures de transport internes, entre d'altres, i amb el suport de les administracions i els mecanismes de governança necessaris per fer-ho possible. Aquesta és la principal conclusió de la jornada ‘El Baix Penedès i la metròpoli barcelonina: perifèria, frontissa o baula estratègica?', coorganitzada pel PEMB, la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i el Consell Comarcal del Baix Penedès, que ha reunit diverses persones expertes a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell per parlar sobre articulació del territori i model econòmic. 

Kenneth Martínez inaugurant la jornada
Kenneth Martínez inaugurant la jornada

“La complexitat i la riquesa del Baix Penedès és que no som només perifèria o extrem sud de l'AMB, no som només baula, ni ròtula, ni la clau de volta. Som això i moltes coses més”. Així ha iniciat Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, la seva benvinguda: “El Baix Penedès és un ecotò, un ecosistema que és punt de contacte de molts altres i on es generen intercanvis positius. Aquesta és la complexitat que ha de tenir en compte el Pla Estratègic Metropolità”. Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha recollit el guant i ha celebrat la incorporació del Penedès com a vegueria al procés Barcelona Demà. “Cal que el Penedès defineixi exactament què vol ser i les seves aspiracions i que es mantingui un diàleg amb la resta del territori. Això és el que volem oferir amb el nou pla estratègic”, ha dit Estela, que ha destacat la necessitat d'articular el Penedès per al progrés de la metròpoli i de Catalunya. En la mateixa línia, David Alquézar, delegat del govern de la Generalitat al Penedès, ha apuntat la importància de la situació geogràfica del Baix Penedès: “Des de la Generalitat apostem per aquest territori i per una visió de país sencer, de conjunt, per fer front als reptes futurs que se'ns plantegen”. 

La primera taula de la jornada, ‘Baix Penedès: cruïlla de futur', moderada per Sílvia Martínez,?periodista d'RTV El Vendrell, ha servit per debatre al voltant de l'articulació i les dinàmiques territorials i ha comptat amb la participació de diverses persones expertes en àmbits com l'empresarial, la mobilitat, l'urbanisme o el medi ambient. Totes elles han coincidit en que el Baix Penedès és un territori amb moltes fortaleses que fins ara no s'han potenciat; en la necessitat de dinamitzar i generar activitat econòmica i empresarial i millorar l'oferta de transport entre i dins de les comarques; i en que cal voluntat política i superar els límits administratius per trobar formes de governança supramunicipals que ajudin a la presa de decisions. Consens també en considerar que la vegueria del Penedès pot ser una oportunitat si s'oficialitza i se la dota de caràcter administratiu. 

Pel que fa a les fortalesa i febleses del territori, Neus Lloveras, presidenta de la Federació Empresarial Gran Penedès, ha estat molt clara. “La percepció que hi ha és que Catalunya cada cop més es pensa i legisla en clau Barcelona i es té poc en compte el territori, desaprofitant així les possibilitats del que significa una Catalunya vertebrada i amb diversos nuclis forts”. Quines són les fortaleses del Baix Penedès? Segons Lloveras, la seva situació estratègica, un mercat intern en constant creixement i molt bones infraestructures de transport. I les febleses? El desequilibri entre les funcions residencials i funcions productives, la manca d'ecosistema i dinamisme empresarial i el baix percentatge de persones amb titulació superior i estudis universitaris.  

Jon Olano, sociòleg investigador post doctoral al Centre for Climate Change de la URV, ha coincidit en la necessitat de dinamitzar el teixit empresarial del Baix Penedès i d'una aposta clara per potenciar sectors com l'agricultura, el turisme (diversificat, descentralitzat, desestacionalitzat i amb un augment de despesa) i, en definitiva, les diverses activitats econòmiques que es generen al territori. “Els fons Next Generation són una oportunitat en aquesta direcció”, ha dit. En aquesta línia, Lloveras ha exposat les necessitats en l'àmbit de les infraestructures al Baix Penedès per a que aquest desenvolupament empresarial sigui efectiu: el desenvolupament de la fibra òptica (actualment deficitari), la mobilitat en transport públic entre comarques i dins d'elles, i la connexió amb Barcelona, concretament l'eliminació dels peatges de la C-32 i la millora del servei de rodalies RENFE. 

Precisament sobre mobilitat ha parlat Aurora Carbonell, presidenta de l'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i alcaldessa de Sitges, que ha denunciat que el transport urbà ha anat creixent en funció de les necessitats de l'AMB, però que un cop sortim de la metròpoli les necessitats són molt diferents: “La mobilitat ha d'estar molt ben planificada a tot el territori i ha de ser més concreta en cada espai per aprofitar la seva riquesa i diversitat”. Per això, Carbonell ha destacat la manca d'articulació entre comarques, on és un “drama” moure's i no tens més opció que el vehicle privat. Què cal per revertir la situació? Aposta clara pel tren, sistema d'autobusos complementari, suprimir la superposició de recorreguts, repensar l'àmbit tarifari apostant pel pagament per quilòmetre enlloc de les corones tarifàries, i contemplar l'opció de la mobilitat elèctrica compartida, ha dit Carbonell.  

Per fer front als diferents reptes que afronta el Baix Penedès, però, “cal pensar, en instruments legislatius que ens permetin que la planificació estratègica sigui realment operativa d'acord amb la realitat actual, ha dit Josep Armengol, subdirector general d'Actuacions Urbanístiques de la Generalitat de Catalunya, que ha exposat la necessitat de “trobar mecanismes de governança supraterritorials que permetin prendre decisions en territoris sense tenir en compte els límits administratius”. Per això, Agnès Farré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès, ha defensat el desplegament oficial de la vegueria del Penedès ja que “és un nivell més proper que la província i confiem que, per tant, és un bon nivell d'administració”. 

La segona taula de debat: “Baix Penedès: cercant el model de desenvolupament”, ha estat moderada per Marc Guitart, periodista del Baix Penedès Diari, i ha reunit representants de diversos sectors econòmics per parlar sobre el model econòmic i de desenvolupament de la comarca. En aquesta ocasió, el consens ha girat sobre temes com el canvi del model turístic; la revalorització de l'agricultura; la necessitat d'una millor gestió dels espais naturals més enllà de la preservació; el benefici que poden aportar a la comarca els grans projectes empresarials estratègics; i la importància, en resum, d'apostar per la comarca des d'una actitud positiva i propositiva. 

Pel que fa al model turístic, Alba Font, geògrafa investigadora predoctoral del grup de recerca GRATET (URV), ha defensat una aposta per la salut i pel benestar del territori, de les persones que hi resideixen i del turisme. La urbanització, la pressió turística i la quantitat de ports no s'han gestionat, fins ara, de manera beneficiosa per la comarca, ha explicat Font, “cal un turisme respectuós amb els espais naturals, que promocioni els productes locals, la gastronomia..., i que, en definitiva, aprofiti el potencial tant del litoral com de l'interior des del benestar del/la turista i del/la resident”. “Ens trobem en el moment de replantejar-nos el Baix Penedès, evidentment tenint en compte Barcelona, però decidint nosaltres”, ha afegit. 

Sobre turisme també ha parlat Lucía Pombo, del Celler Can Marlès de Montmell, que ha advocat per un turisme sostenible i de qualitat, que busqui l'equilibri entre l'activitat econòmica i la cura amb el medi ambient. Pombo també ha fet una crida a la cura i foment de l'agricultura que “està patint molt pel poc valor econòmic que se li dona i per les conseqüències del canvi climàtic”. “Però davant el risc de fer malbé l'entorn pel que lluitem i treballem, és indispensable el suport de l'administració”, ha finalitzat.  

Un exemple de suport de les administracions és Idiada, que va néixer del compromís de la universitat (UPC), la Generalitat de Catalunya, l'AMB i el grup emprenedor que hi havia al darrere de la idea. “És fonamental escoltar molt els diferents actors i agents tant de l'àrea metropolitana com d'altres indrets i treballar conjuntament per crear oportunitats de capacitació i formació des del desenvolupament professional”, ha explicat, José Manuel Barrios, cap d'innovació d'aquesta empresa d'enginyeria de l'automòbil, que ha demanat, a més, “l'impuls a iniciatives com Idiada i l'acompanyament del territori en forma de talent, serveis i infraestructures” ja que, ha apuntat, projectes com aquest “comporten un benefici per a tothom”.   

“Lideratge polític i econòmic que no busqui només el benefici ràpid”, és el que Jordi?Cuyàs, representant de la Plataforma?Pro-Vegueria Penedès, considera que necessita la comarca, a més de “passió per tirar endavant les activitats amb impacte més positiu, treure profit de les fortaleses del Baix Penedès i augmentar el nivell d'autoestima”, ha dit: “si ens creiem racó, ens posaran al racó”. Cuyàs ha volgut posar en valor les característiques i potencialitats d'una comarca que es troba al costat d'una gran metròpoli, que té mar i està a hora i mitja del Pirineu: “Si preguntéssim a la resta d'Europa ‘qui vol ser com el Baix Penedès?', qui no voldria?” i destacar, també, tot allò que el Penedès pot proveir a l'àrea metropolitana de Barcelona: menjar, distracció, cultura... “Tot això és el que hem de moure des d'una actitud transformadora”. Per tot això “la vegueria és el tipus de mesura territorial justa per poder col·laborar internament i amb el veí, difícilment trobarem un àmbit millor per a la planificació”, ha acabat Cuyàs, “passa que per a que les vegueries tirin endavant calen ganes, intenció i empoderament”. 

El gran consens de la jornada ha estat la necessitat de repensar el Baix Penedès des de dins, tenint en compte l'àrea metropolitana i la resta del territori, però preguntant-se realment quin lloc es vol ocupar en aquest espai i tenint un projecte clar de comarca per, a partir d'aquí, definir un planejament integral al Penedès, explotar el potencial i buscar acords. “El Baix Penedès existeix”, ha dit Joan Sans, president del Consell Comarcal del Baix Penedès, durant la cloenda. “Per a nosaltres és molt important formar part d'aquest projecte a escala de regió metropolitana”, ha exposat, a l'hora que ha reclamat “el suport de les administracions a la comarca en forma de recursos i inversions per poder fer front a les mancances i als reptes que tenim per davant”. 

Ja per acabar, Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha volgut recalcar que “el Penedès és un territori que es pensa molt des de dins i que ha estat un exemple que s'ha seguit a la resta de Catalunya en àmbits de planificació com el del paisatge”. “La proposta des del PEMB és no pensar l'RMB des de dins sinó precisament enderrocant les muralles mentals que hi ha cap a la resta del territori”, ha dit, “obrir el territori, reconnectar-lo i entendre les interdependències existents en àmbits com l'alimentari, l'energètic o molts altres”. Per últim, Estela ha destacat que “l'important és no preguntar-nos què passarà, sinó què volem que passi, i per a que passi el que volem cal que estratègies i polítiques estiguin alineades. Si cadascú fa en solitari no ho aconseguirem”. 

La jornada, a la qual han assistit diversos alcaldes i alcaldesses de la comarca i una nodrida representació d'actors econòmics i socials locals ha servit també per tancar el cicle de la metròpoli oberta i, amb ella, el conjunt de cicles metropolitans del procés Barcelona Demà, que entra ara en la fase de concreció de propostes. 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +