Turisme cultural: oportunitat clau de la futura Barcelona metropolitana
El nou pla estratègic metropolità prestarà especial atenció a la cultura i la creativitat i les seves implicacions en l'activitat turística
- 19-10-2018
- Actualitat del PEMB
- 97 Lectures
“La cultura i la creativitat són elements clau d'oportunitat per a un model turístic sostenible en la metròpoli barcelonina del futur”, ha començat Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, la seva intervenció sobre ‘Turisme cultural, àrees metropolitanes i xarxes' en el marc les X Jornades Ciutats Creatives Kreanta, organitzades conjuntament per la Fundació Kreanta i l'Ajuntament de Sant Just Desvern. “És per aquest motiu que donem al turisme cultural i a la creativitat un lloc destacat en el nou pla estratègic metropolità amb horitzó 2030, ja que cal valorar els efectes i les diferents vessants d'aquesta activitat”, ha continuat. Estela ha compartit taula amb el sotsdirector general del Consorci de Turisme de Barcelona, Albert de Gregorio, i el gerent de Turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila. El president de la Fundació Kreanta, Félix Manito, ha estat l'encarregat de moderar el debat.
Turisme cultural, àrees metropolitanes i xarxes a les X Jornades Ciutats Creatives Kreanta
Segons el coordinador general del PEMB, el turisme cultural pot esdevenir una oportunitat per quatre factors fonamentals: com a actiu turístic que permeti avançar en un model de major qualitat i sostenibilitat; com a vector que jugui en favor de la desconcentració territorial del turisme (amb eines que ajudin a la gestió de fluxos de persones com ara el Big Data); com a catalitzador de l'establiment de xarxes culturals en el territori metropolità; i com a element de cohesió i reforç de la identitat metropolitana. “Des del PEMB tenim el ferm compromís d'incorporar aquesta visió del turisme cultural al futur Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2030, integrant-la amb la resta d'estratègies turístiques i amb l'activitat econòmica en general”, ha acabat Estela.
Els altres dos participants de la taula han coincidit a remarcar la importància de tractar tots els àmbits del turisme (gestió, promoció, planejament...) des de la sostenibilitat, ja que, tal i com ha afirmat Albert de Gregorio, “Turisme, cultura i sostenibilitat no poden anar separats”. El sotsdirector de Barcelona Turisme ha destacat el recent acord amb la Junta Constructora de la Sagrada Família, com un gran pas en aquesta direcció. Per altra banda, tots dos han afirmat que cal treballar conjuntament amb el territori metropolità i la resta de la província de Barcelona en la gestió i promoció del turisme cultural. De Gregorio ha situat tres reptes a nivell metropolità: la gestió conjunta de l'allotjament, dels serveis associats al turisme (com ara la mobilitat) i de la promoció i el màrqueting, mentre que Francesc Vila ha exposat la feina que la Diputació de Barcelona fa de la mà dels ens comarcals per a l'estimulació de la resta d'actius turístics del territori, el 90% dels quals són de caràcter cultural. “Hi ha més carpetes que la Rambla i la Sagrada Família o Montserrat i Sitges, el nostre repte és posicionar al món els recursos i la riquesa cultural del nostre territori”, ha acabat.
Transversalitat, territoris sostenibles i democratització de la cultura
Oriol Estela Barnet també ha estat l'encarregat de moderar la taula ‘Ciutat, cultura, turisme i sostenibilitat' en la que han participat el professor d'Economia a la Universitat Paris I – Sorbonne, Xavier Greffe, i la professora i coordinadora del grup ‘Creativitat, innovació i transformació urbana' de la Universitat de Barcelona, Montserrat Pareja.
“Quan volem fer cultura unida a desenvolupament, veiem que s'ha de tractar de manera transversal amb altres camps com són l'habitatge, el transport, els ingressos, la ocupació...” ha dit Xavier Greffe posant sobre la taula el concepte de transversalitat cultural, també a nivell territorial, “el del turisme cultural és un panorama que ens parla de ciutat però supera els seu perímetre, cal conèixer l'entorn”. Montserrat Pareja al seu torn, ha centrat la intervenció en la convivència del turisme amb uns barris o territoris sostenibles (no només a nivell mediambiental sinó també ben governats, inclusius, justos, pròspers...) i ha destacat la importància de ser flexibles i adaptatius a cada context. La professora ha afirmat que “el planejament estratègic del turisme és un instrument molt útil i necessari per a fer front al creixement i per a la millora urbana”. Tots dos experts s'han referit al concepte de democràcia cultural, Greffe explicant que cal anar més enllà de la democratització (que fa referència a l'accés a la cultura) per aconseguir que el públic entri en les pràctiques culturals i “tingui experiències”, i Pareja posant de manifest la importància d'empoderar la comunitat i fer-la partícip.
El projecte estructurant del Baix Llobregat: Cripta Gaudí i Colònia Güell
El PEMB també ha col·laborat en l'organització de la visita a un dels projectes de turisme cultural més reeixits del Baix Llobregat, la Cripta Gaudí i la Colònia Güell, pel seu impacte en el desenvolupament turístic i econòmic de la comarca.
De la mà de l'alcalde accidental de Santa Coloma de Cervelló, Gerard Segú, i del responsable tècnic del Consorci de la Colònia Güell, Miquel Domènech, els assistents han pogut reviure com era aquest “laboratori”, on Gaudí va fer les proves que posteriorment va aplicar a la Sagrada Família.
La Colònia Güell és patrimoni de la Unesco i està gestionada per un consorci constituït pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona, l'Institut Català del Sòl i l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervellò, que té cura de la Cripta, les pinedes de l'entorn i el Centre de Interpretació i supervisa el contingut de les visites.