Tres escales per repensar el Besòs: metròpoli, centralitats i barris
El passat 21 de febrer va arrencar el cicle 2026 de Diàlegs a la Riba del Besòs, una iniciativa que posa en diàleg la ciutadania, les administracions i els agents socials per explorar els grans reptes urbans del Baix Besòs. L’acte, organitzat pel col·lectiu Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el grup de recerca LabCiudades de la UOC, va reunir un ampli ventall de participants interessats a imaginar i co-crear un projecte de territori que vagi més enllà de les polítiques tradicionals.
La primera sessió es va estructurar en tres parts complementàries. En primer lloc, un itinerari a peu entre Can Zam i Can Franquesa, que va permetre observar de primera mà els reptes físics, paisatgístics i socials dels barris de les dues ribes del riu. A continuació, una presentació i diagnosi compartida que va servir de punt de partida per a una dinàmica de treball col·lectiu sobre tres escales interconnectades: barri, centralitat i metròpoli. Aquest enfoc va permetre abordar qüestions operatives i estratègiques amb una mirada integradora.
Durant la sessió de treball, la presència del coordinador general del PEMB, Oriol Estela, va ser especialment rellevant. Estela va aportar una perspectiva metropolitana i va subratllar la importància d’articular estratègies supramunicipals que permetin coordinar actuacions de reconstrucció social i urbana, potenciant la rehabilitació, la resiliència climàtica, la cohesió social i la mobilitat sostenible. En la seva intervenció va destacar el paper del rerefons del riu Besòs com a infraestructura vertebradora, no només física, sinó també simbòlica, per reforçar el sentiment de pertinença i configurar una identitat comuna més enllà de les fronteres administratives.
Els grups de treball van generar propostes concretes que van posar el focus en aspectes com:
La rehabilitació estructural del parc d’habitatge i un enfocament integrat que combini habitatge, diversitat funcional i sostenibilitat ambiental.
El reforç dels equipaments de proximitat i espais culturals com a nodes de cohesió social, contribuint a enfortir la vida comunitària.
La consolidació dels espais verds i blaus com a noves centralitats urbanes, que actuen com a connectors entre barris i punts de trobada de la ciutadania.
La millora de la mobilitat sostenible i les connexions transversals entre diferents sectors del territori.
Finalment, es va insistir en la necessitat de promoure un model de governança més coordinat, amb mecanismes clars de coproducció que permetin fer realitat les propostes sorgides en els debats.
Una de les idees que va tenir més ressò entre els participants va ser la necessitat de construir una veritable 'Cultura Besòs', un marc de sentit compartit que enforteixi la identitat metropolitana i dignifiqui el riu i els seus entorns com a eixos de vida urbana.
El cicle 2026 continua
La jornada del 21 de febrer és només el punt de partida d’un cicle de trobades i itineraris que s’estendran al llarg de l’any. Les properes sessions estaran dedicades a temes com:
La renovació sociocultural (16 de maig): explorant com la cultura i les pràctiques comunitàries poden contribuir a transformar l’espai públic i les relacions socials al Besòs.
La renovació democràtica i de la governança (19 de setembre): abordant com fer més efectiva la cooperació entre institucions, entitats i veïnat per superar els reptes col·lectius.
Totes aquestes sessions continuen l’objectiu de generar reflexió, debat i propostes accionables que puguin inspirar polítiques urbanes i socials més integradores i transformadores.
Consulta la informació completa de la jornada i els materials de debat.