Seguir una dieta mediterrània, consumir menys aliments processats i més productes locals i de temporada, la fórmula per millorar la salut personal i planetària

Prop d'unes 300 persones participen al curs 'Alimentar la metròpoli en temps d'emergències' organitzat pel PEMB i el CUIMPB-Centre Ernest Lluch

  • 24-02-2021
  • Resum d'activitats
  • 761 Lectures

Durant dos dies una vintena de persones expertes en alimentació s'ha aplegat per debatre sobre el paper de les ciutats i, en particular, la regió metropolitana de Barcelona per virar cap a un model alimentari més sostenible, just i saludable des de la vessant urbana, sanitària, climàtica i ecològica i socioeconòmica. El curs, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i el CUIMPB-Centre Ernest Lluch, ha comptat amb prop de 300 assistents i forma part de la programació de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. El Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, ha destacat el paper clau de les ciutats com a motor de canvi però ha reconegut que falten polítiques públiques en aquesta matèria i s'ha compromès a crear aliances amb tots els actors. També creu que ser la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible “contribuirà al debat social i a crear full de ruta que marqui el futur” en l'horitzó del 2030. 

La verdura i la fruita són la base de la dieta mediterrània
La verdura i la fruita són la base de la dieta mediterrània

Com podem fer que la dieta mediterrània sigui més sostenible? Aquesta ha estat una de les preguntes més destacades del bloc sobre salut del curs dirigit per Amaranta Herrero, coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Les respostes dels ponents? Consumint productes ecològics, locals, de temporada i mínimament processats, donant suport als agricultors locals i creant horts urbans a la regió metropolitana. I és que la majoria han coincidit en què, per implementar una alimentació sostenible, cal també un canvi d'hàbits i això passa per tornar a la nostra dieta tradicional, “la dels nostres avis i àvies”, com ha apuntat la professora de l'Àrea de Nutrició i investigadora del grup FoodLab de la UOC, Anna Bach-Faig, “si tots seguíssim una dieta mediterrània, podríem reduir en un 15% l'escalfament global l'any 2050”. Què hauríem de fer? Tenir com a base de la nostra alimentació les verdures, fruites, cereals i llegums, minimitzant la ingesta de sucres, els aliments processats i reduint el consum d'aliments d'origen animal, especialment la carn. “La producció de carn produeix un 18% de les emissions d'efecte hivernacle”, diu la directora de la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic-UCC, Marta Rivera, però subratlla que la dieta vegetariana no és la més eficient per a la disminució d'aquest tipus de gasos, sinó aquella que es basa en el consum de carn procedent dels animals de pastura “perquè la producció ramadera permet segrestar carboni”.  

Seguir la dieta mediterrània és sinònim d'una millora de la nostra salut, segons afirma el doctor Ramon Estruch, de l'Hospital Clínic de Barcelona, perquè “és la millor estratègia de nutrició poblacional per prevenir les malalties cardiovasculars, la diabetis, malalties neurodegeneratives i el càncer” i assegura que “la millor nutrició personal és la millor nutrició poblacional, que és també la millor per al planeta”. Important també aquesta pauta alimentària per envellir amb salut, tal i com explica la directora del grup de recerca Biomarcadors i Metabolòmica Nutricional i dels Aliments de la UB, Cristina Andrés-Lacueva: “Qui està en risc de malnutrició? Un 5% del total de la població europea, i un 10% de la població per sobre del 65 anys. Esport i dieta saludable són clau per a la prevenció”. I és que entre el 35 i el 40% de la població mundial pot arribar a tenir més de 65 anys l'any 2050.  

La salut del planeta 

Com incideix el que consumim i mengem en el medi ambient? “Sabem el que costen 90 minuts d'aigua calenta però no el que costa produir una hamburguesa i, si no ho sabem, no ho podem abordar culturalment”. Així de contundent es mostra Emilio Luque, doctor en Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i professor titular de la UNED, qui defensa amb fermesa que cal fer visible el relat per impulsar el canvi. Cal construir, diu, una narrativa pública per poder trobar solucions a les paradoxes que generen el sistema alimentari i que, al mateix temps, agreugen la crisi econòmica global.  

La responsable de Política d'Agricultura i Bioenergia de la UE a BirdLife Europa i Àsia Central, Harriet Bradley, afegeix que estem contribuint a l'extinció de les espècies amb el nostre model actual d'alimentació. “L'agricultura de monocultiu és la principal pressió i amenaça per a la pèrdua de la biodiversitat. Principalment a causa de la intensificació agrícola (monocultius i pesticides) i també a l'abandonament de terres productives. Han desaparegut diferents paisatges i hàbitats per a les espècies”

Per completar l'escenari, les persones expertes urgeixen a buscar solucions per disminuir l'impacte ambiental provocat pel malbaratament i els residus alimentaris. A Catalunya, es llencen 35 quilos de menjar per persona i any, segons dades de 2010, principalment carn, fruita i verdura. Laura Batlle-Bayer, investigadora de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic destaca la necessitat d'implementar estratègies per reduir el malbaratament que, alhora, han de contribuir a la reducció de la petjada de carboni. A la regió metropolitana de Barcelona ja s'han dut a terme alguns estudis en menjadors escolars com el que va realitzar un grup de treball del CREDA-UPC-IRTA, gràcies al suport del PEMB, l'IND+I Science i l'Agència de Residus de Catalunya. Les conclusions apuntaven a que implementant certes estratègies com, per exemple, deixar més temps als infants per menjar o canviar la safata amb compartiments per plats, es podria prevenir el 34% del malbaratament als centres escolars. 

La covid-19 i altres pandèmies 

I el 2020 va arribar la covid-19 i va posar de manifest la fragilitat dels humans i del planeta. També, com apunta la cap d'Àrea de Desenvolupament Urbà Sostenible de l'IERMB, Elena Domene, ha fet palesa “la dependència del nostre sistema alimentari i les desigualtats”. La població infantil i jove, la migrant i les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix són els grups socials més vulnerables i, conseqüentment, els que menys possibilitats tenen de seguir una dieta saludable, la qual cosa fa augmentar l'índex d'obesitat. L'epidemiòleg de la Universitat d'Alcalá de Henares, Manuel Franco, explica que l'obesitat infantil s'agreuja, a més, en els barris amb rendes mitjanes o baixes, és a dir, que “l'entorn on vivim influeix directament sobre la nostra dieta i salut”, on el menjar preparat és més econòmic que la fruita. 

Les persones en situació d'exclusió social, ja sigui per un factor econòmic, formatiu o ocupacional, també pateixen inseguretat alimentària, és a dir, no poden disposar dels aliments suficients per seguir la dieta que volen, diu Sophia Sartori, directora del Consell de Seguretat Alimentària i Nutricional del govern de Sao Paulo (Brasil) i col·laboradora de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. Amb aquesta necessitat d'ajudar les famílies més vulnerables va néixer el projecte Ecocentral. Inicialment, relata un dels seus impulsors, Alejandro Guzmán, havia de ser una central de compres per abastir menjadors escolars ecològics, “però va arribar la pandèmia i van tancar les escoles”. Ara, donen sortida als productes ja planificats pels agricultors i agricultores fent-los arribar a les famílies que més ho necessiten.  

Si analitzem les desigualtats en alimentació per gènere, trobem que les dones són les més colpejades, sobretot les racialitzades, que viuen soles (vídues, separades o divorciades) o en situació de pobresa, apunta l'experta en l'àmbit de l'educació per la salut, Elena Carrillo. Per pal·liar la situació, proposa legislar per igualar drets i focalitzar nous recursos per a dones i grups minoritaris; millorar l'atenció sociosanitària i el suport per a col·lectius en risc així com el foment de l'alfabetització alimentària; i desenvolupar sistemes de garantia del dret a l'alimentació que promoguin l'autonomia i l'empoderament, i l'atenció i educació a col·lectius específics. 

El paper de les metròpolis 

Quines actuacions concretes poden fer les ciutats per impulsar el canvi de model alimentari? Segons els i les expertes, primer les administracions han de treballar la prevenció i fer una tasca educativa i divulgativa a la població en comptes de penalitzar i prohibir conductes alimentàries. A més a més, l'epidemiòleg i geògraf especialitzat en salut pública, Rob Wallace, aposta per la justícia alimentària i demana que a les comunitats urbanes se'ls permeti produir els seus propis productes i que es potenciï l'economia circular “cosa que Barcelona sap molt bé com fer”, recalca. Calen solucions sostenibles per fer front a les noves pandèmies que ja no només tenen un origen ecològic, sinó que a mesura que la humanitat canvia, “també tenen un origen social” diu l'autor del llibre Grandes granjas, grandes gripes.  

Per la seva banda, l'arquitecta i autora dels llibres Ciudades Hambrientas i Sitopia, Carolyn Steel, parla de la necessitat de fer que funcioni la relació entre el camp i la ciutat: “Vivim en un espai que ens alimenta però no vivim en equilibri amb la naturalesa perquè es va destruir el vincle amb la producció agrícola”. Explica que en els seus inicis les grans ciutats tenien sistemes d'alimentació centralitzada però que amb el temps els grans mercats van desaparèixer per deixar lloc a grans supermercats. Un terç dels camps s'han perdut o estan degradats, hi ha una excessiva utilització d'aigua dolça i un 30% de malbaratament alimentari, “això és d'una gran ineficiència!”, apunta. L'aposta d'Steel passa per tornar a donar valor als aliments, reinvertir en terrenys productius a la ciutat i fer que tothom hi pugui tenir accés.   

Segons l'arquitecta, membre de la cooperativa Germinando i coordinadora de l'Estratègia d'Alimentació Saludable i Sostenible de la ciutat de Madrid, Nerea Moran, cal donar més espais perquè les alternatives floreixin i els aliments puguin arribar a més gent. Per reterritorialitzar el sistema alimentari apunta un seguit d'infraestructures com hubs i llocs d'aplec; obradors comunitaris en entorns urbans; equipaments comunitaris al voltant de l'alimentació; i fer una anàlisi molt mes exhaustiva d'on compra la gent i quin accés hi té als aliments

Anna Moragues, investigadora experta en polítiques alimentàries urbanes de la UB i la Universitat de Cardiff, posa el focus, entre altres coses, en la importància de compartir coneixement, invertir i donar recolzament tècnic i financer més enllà de la ciutat i en la defensa de la creació de societats més igualitàries i que contribueixin a una millora del planeta. 

 

A grans mals, grans remeis 

Dos dies de debat amb expertes i experts en alimentació donen per molt. Amb tot, la directora del curs, Amaranta Herrero, ha aconseguit tancar la formació fent un resum d'aquells aspectes que han generat més consens entre tots les i els participants: “Hem vist que hi ha una necessitat d'enfortir, alimentar, sedimentar i empoderar una cultura política i pràctiques a diferents nivells i escales per a la transformació dels sistemes alimentaris i fer front a aquesta multiplicitat d'emergències”.  

Aquestes serien, doncs, algunes de les principals conclusions recollides de dos dies d'anàlisi i reflexió al voltant de diferents emergències vinculades a l'alimentació com la urbana, sanitària, climàtica i ecològica i socioeconòmica: 

  • La pandèmia ha posat de manifest la necessitat d'accelerar la transició cap a un nou model alimentari i ha accentuat les desigualtats i la inseguretat alimentària. 

  • Existeix una correlació intrínseca entre la salut individual i la planetària. 

  • Incorporar una mirada territorialitzada de l'alimentació que connecti territoris més enllà de les ciutats i faci visibles les interdependències entre entorns més urbans i rurals. 

  • Cal posar els aliments al centre de les polítiques públiques: revalorització.  

  • S'ha de promoure la divulgació cap a la ciutadania: generar consciència d'on venen els aliments que consumim i l'impacte que genera la seva producció al planeta. 

  • La importància de la dieta mediterrània: producció 'km0' i de temporada. 

  • Reducció del consum de carn i potenciació de la pastura per disminuir les emissions de carboni. 

  • Lluita contra el malbaratament alimentari. 

  • Necessitat d'acords internacionals més forts per abordar el canvi i una major justícia alimentària. 

  • Potencial i responsabilitat de les ciutats per impulsar transformacions al sistema alimentari, ja que són grans centres de consum i aglutinadors de la població mundial. 

Què pots fer tu per contribuir al canvi? 

Aquest any Barcelona és la Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible i això es tradueix en què la capital catalana acollirà el 7è Fòrum Global de Ciutats del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà aquesta tardor. També implica que es duran a termes un seguit d'accions i esdeveniments tant a la ciutat per part de l'Ajuntament de Barcelona com a la regió metropolitana, amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i del PEMB, i tothom s'hi podrà sumar. A més, tal i com ha apuntat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, convidem a les persones i entitats interessades a adherir-se a la Carta Alimentària Metropolitana de Barcelona (CARM), un instrument per impulsar projectes i iniciatives que afavoreixin el canvi de model alimentari?a l'RMB. “Els aspectes alimentaris són centrals, però no són els únics que abordem des del PEMB, perquè estem immersos en el procés ‘Barcelona Demà' que ens ha de portar un nou Compromís Metropolità 2030, un conjunt de missions compartides entre els diferents actors de la regió per transformar realitat per un model que posi al centre la reducció desigualtats i segregació territorial”, ha explicat Estela. A partir del mes abril el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona començarà un seguit de jornades de treball obertes a tothom qui hi vulgui participar. Us animem a seguir el butlletí del PEMB per estar al dia de les properes activitats que organitzem.  

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +