Oriol Estela: 'L'organització territorial reclama articular el sistema de ciutats i les relacions urbà-rural, dos debats gairebé inexistents'
El coordinador general del PEMB participa en la 3a escola d'estiu del CECBLL que serveix per reflexionar sobre com abordar la governança metropolitana
- 28-09-2023
- Resum d'activitats
- 315 Lectures
La Masoveria de Can Tinturé d'Esplugues de Llobregat ha acollit avui la 3a Escola d'Estiu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que ha girat al voltant de l'organització territorial, de com s'aborda la governança metropolitana. “L'organització territorial reclama articular el sistema de ciutats i les relacions urbà-rural, dos debats gairebé inexistents', ha dit el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, durant la seva intervenció que s'ha centrat a explicar el Compromís Metropolità 2030 i tot el procés d'elaboració i de reflexió que hi ha hagut al darrere.
Presentació del Compromís Metropolità 2030 a l'escola d'estiu del CECBLL
'A Catalunya s'ha fet una Agenda Urbana i s'ha fet una Agenda Rural, però encara cal veure el mecanisme de coordinació entre elles', ha assegurat Estela, que s'ha mostrat convençut que “l'articulació del territori requereix de planificació política perquè si no sempre guanya el mercat i el mercat ara mateix empeny cap a la concentració econòmica a Barcelona'. En aquesta línia, ha dit, que de cara a bastir una nova governança metropolitana “és preferible voluntat [de col·laboració] sense institucions que institucions sense voluntat'. 'Normalment des de Barcelona es fan plans ‘amb visió metropolitana' per resoldre problemes de la ciutat central, però amb el Compromís Metropolità 2030 el plantejament de partida ha estat atendre necessitats compartides i reptes comuns', ha afegit. I així va ser com va néixer un pla amb objectius i mesures, però també amb eines de cooperació i el compromís de desenvolupar projectes concrets.
“El gran desafiament és com estructurar el fet metropolità al territori de Barcelona, que clarament supera les fronteres de l'Àrea Metropolitana i com articular la relació entre els municipis”, ha dit Jaume Bosch, advocat i membre de la Junta del CECBLL, qui ha recordat que la manca d'una llei electoral de Catalunya “determina el debat” alhora que ha lamentat que és un tema que “encara no suscita massa interès ni al govern ni a cap partit polític”.
Per la seva banda, la professora de la UB experta en governança metropolitana, Mariona Tomàs, ha parlat del desequilibri entre l'administració i el territori. “Veiem que en l'àmbit de Barcelona tenim prop d'un centenar d'elements com consorcis, empreses, associacions i xarxes i mancomunitats, però com governem això? Com s'ordena?”, s'ha preguntat. “Per donar el millor servei cal abordar els reptes de manera compartida i amb l'objectiu de reduir les desigualtats i que no hi hagi tantes diferències al territori”, ha assegurat.
Precisament, sobre aquestes diferències ha parlat el director de l'Institut Metròpoli, Ricard Gomà, que ha posat al damunt de la taula les asimetries institucionals al territori. “Hi ha una correlació directa entre vulnerabilitat dels barris de la metròpoli i els nivells de recursos i despesa de les administracions locals”, ha assegurat. I és que, ha explicat, la mitjana de despesa en el 25% de municipis amb menys despesa per habitant és de 874€ per càpita mentre que el 25% amb més despesa té una mitjana de 1.441,4€.
“Els municipis amb menys despesa pública per habitant concentren també més població amb rendes més baixes i, al contrari, els municipis amb més despesa concentren població amb més recursos. Tot plegat accentua les desigualtats a la metròpoli”, ha afirmat. L'Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU) creat per l'Institut Metròpoli permet veure que la vulnerabilitat urbana a l'àrea metropolitana de Barcelona és força concentrada (molt més forta al Besòs que al Llobregat per exemple), de manera que tots els barris de més alta vulnerabilitat se situen en només 10 municipis dels 36 de l'AMB.
L'acte ha finalitzat amb una taula rodona en la que s'ha ofert el punt de vista des de diferents territoris: les propostes de l'associació Fem Vallès per una nova arquitectura administrativa catalana, el procés de configuració de la Vegueria del Penedès, l'impacte del PDU Biopol-Granvia de l'Hospitalet o la tasca del propi CECBLL per impulsar el debat territorial a partir del congrés El Baix Llobregat a Debat celebrat l'any 2019.