Oriol Estela aposta perquè la planificació territorial i urbanística incorpori cada cop més participació ciutadana
El passat 18 de febrer l'associació Diàlegs a la Riba del Besòs va organitzar un acte que, sota el títol 'El Besòs, eix vital de la metròpoli', posava sobre la taula l'estat actual dels treballs del Pla director urbanístic metropolità (PDUM) per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i, en particular, quin impacte s'espera del mateix als municipis del Baix Besòs.
L'acte va ser introduït i conduït pel coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, que en les seves paraules inicials va recordar que la planificació territorial i urbanística, lluny de la imatge tecnocràtica que habitualment se li atribueix, ha d'incorporar cada cop més fórmules de participació de la ciutadania. Una participació que, al seu torn, demana informació i transparència sobre els processos de planificació i les seves implicacions en la vida de les persones a mig i llarg termini.
Estela va destacar com ens trobem a tocar del 50è aniversari del Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) i que aquest es celebrarà amb aquest document encara en vigor, cosa que diu molt de la qualitat del planejament realitzat, però que és també un signe evident de la necessitat d'un relleu per dibuixar una metròpoli que estigui més preparada per als reptes del segle XXI.
Cap a una nova metròpoli per al segle XXI
En aquest sentit, Isabel Tomé, cap de l'oficina d'ordenació urbanística del PDUM i responsable de l'àmbit Besòs d'aquest pla, manifestava que mentre el PGM va ser conceptualitzat en realitat per durar uns 15 anys, el PDUM proposa una visió de futur per l'AMB de cara al 2050. Ara com ara, però, el PDUM es troba encara en fase d'aprovació inicial, després d'haver rebut una gran quantitat d'al·legacions i propostes d'esmenes per part de tot tipus d'actors públics i privats.
Segons Tomé, "la visió del PDUM és donar prioritat a la infraestructura verda i blava, fomentar les estructures d'escala humana i crear un nou marc per les grans transformacions de les ciutats que conformen l'AMB". En aquest sentit, a la zona del Besòs s'hi poden identificar diversos espais amb possibilitats de transformació per millorar l'estructura urbana: des dels polígons d'activitat econòmica fins a una potencial nova centralitat metropolitana a banda i banda del pont del Molinet, sense oblidar, lògicament, l'entorn de les Tres Xemeneies.
Reequilibri i identitat metropolitana
El segon ponent, José Antonio Gras, arquitecte, urbanista i tinent d'Alcaldia de Territori i Medi Ambient de Sant Adrià del Besòs va fer èmfasi en elements comuns entre els municipis i barris d'ambdós costats del riu, molts dels quals reclamen un replantejament com el que pot oferir un nou planejament urbanístic via PDUM. Reduir els índexs de vulnerabilitat social, aconseguir uns teixits industrials de major valor afegit i rehabilitar i regenerar el parc d'habitatge han d'estar entre les prioritats del nou pla i requereixen de lideratge des del propi territori.
Gras va destacar que el reequilibri del territori s'ha de produir a través d'una major solidaritat metropolitana, que només arribarà quan tinguem plena consciència del fet metropolità, en el que es comparteixen els reptes de futur i les eines per fer-hi front, però mantenint la identitat de cada municipi i cada barri.
En definitiva, el PDUM busca preparar l'àrea metropolitana perquè sigui una ciutat de ciutats capaç d'adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic alhora que desenvolupa una estructura urbana a escala humana i es troba en condicions de mirar cap a l'horitzó del 2050 amb eines adequades per garantir una millor qualitat de vida per tothom, inclosa evidentment la població del Baix Besòs.
Recupera la sessió completa: 'El Besòs. Eix vital de la metròpoli':