Més enllà de Barcelona i Madrid: cooperar per avançar cap a un territori més equilibrat

La jornada ha començat amb la intervenció de Ramon Jovells, gerent del CUIMPB-Centre Ernest Lluch; qui ha convidat a mirar més enllà de les dues capitals i a buscar estratègies compartides que reforcin els vincles entre les grans metròpolis i la resta del territori. Per la seva banda, Carol Recio, presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, ha recordat que sovint la relació entre Barcelona i Madrid s’explica des de la confrontació i ha destacat que Barcelona i Madrid comparteixen reptes que van més enllà dels seus límits municipals, com l’accés a l’habitatge, la mobilitat, la transició ecològica o la cohesió social. Per abordar-los, ha defensat la necessitat de pensar en clau metropolitana i de reforçar la cooperació entre administracions.

Cooperar entre municipis per abordar els reptes metropolitans

La conversa inaugural, moderada pel coordinador general del PEMB, Oriol Estela, amb Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell i vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona, i Javier Ayala, alcalde de Fuenlabrada, ha posat el focus en el paper de les ciutats que formen part de les regions metropolitanes sense ser-ne la capital. Tots dos han reivindicat la necessitat de reconèixer la identitat i la capacitat d’iniciativa d’aquestes ciutats, així com de reforçar els espais de cooperació política. La mobilitat, l’habitatge i la prestació de serveis són alguns dels àmbits en què les decisions d’una ciutat tenen efectes sobre les altres i, per tant, requereixen respostes compartides.

Farrés va alertar dels riscos del centralisme i de considerar les ciutats de l'entorn com a simples ciutats dormitori o espais subordinats a la capital. “L'ecosistema ha de funcionar per a tothom”, va defensar, tot reivindicant que cada municipi pugui desenvolupar les seves potencialitats i especialitzar-se en allò que el fa fort. Ayala, per la seva banda, va reclamar més espais de debat i coordinació política entre municipis, especialment a Madrid, on considera que falta una instància de discussió metropolitana. La conversa va evidenciar que la cooperació no ha de substituir la identitat municipal, sinó permetre que les diferents peces del territori funcionin millor conjuntament.

Planificar el territori des de les interdependències

La taula sobre Barcelona i Madrid com a regions urbanes o ciutats-regió, amb Rosa Vilella, subdirectora general d’Estratègies Territorials i Paisatge de la Generalitat de Catalunya, i Sara Emma Aranda, directora general d’Urbanisme de la Comunitat de Madrid, ha abordat els instruments de planificació i la necessitat d’incorporar-hi una perspectiva territorial més àmplia. Les intervencions han coincidit en la importància de coordinar escales i polítiques, tenint en compte la diversitat dels municipis i les seves necessitats. En aquest sentit, Aranda ha resumit el repte del reequilibri territorial amb una idea: no es tracta d’homogeneïtzar els territoris, sinó de garantir que tots tinguin oportunitats per desenvolupar-se.

La qüestió dels límits metropolitans ha centrat la conversa entre Manel Larrosa, arquitecte i membre de la Junta de FEM Vallès, i Eva García Pérez, arquitecta de l’ETSAM. El debat ha posat de manifest que les dinàmiques metropolitanes no s’aturen a les fronteres administratives i que cal trobar fórmules de governança capaces de donar resposta a aquesta realitat. La planificació supramunicipal, la representació dels diferents territoris i la capacitat de prendre decisions compartides són elements clau per gestionar aquestes interdependències.

Larrosa ha posat l’accent en el problema de les escales: a Catalunya només s’ha consolidat l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que la resta de la regió metropolitana no disposa d’instruments de govern propis. Per això ha defensat que els plans vagin acompanyats d’òrgans de govern democràtics, perquè sense ells queden com a referents teòrics, i ha reivindicat el paper de la ciutat productiva que envolta Barcelona i que sovint queda fora del seu relat com a ciutat global. García, per la seva banda, ha descrit una metròpoli madrilenya que s’ha estès molt més enllà dels seus límits, molt dependent de la capital i on ciutats de gran pes tenen poca capacitat de lideratge, i ho ha atribuït a la manca de planificació regional. Tots dos han coincidit que, quan es pensa el territori més enllà dels límits administratius, apareixen mapes diferents i aliances que ara es perden. El debat ha deixat així una crida a provar noves fórmules que ajudin a ajustar les dinàmiques territorials amb els espais de governança.

Ciutats intermèdies i territoris rurals: potencialitats pròpies i reptes compartits

A la tarda, Sergio Andrés Cabello, autor de La España donde nunca pasa nada, i Maria Sisternas, arquitecta i urbanista, qui va ser coordinadora de l’Àrea de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l’Ajuntament de Girona, han reflexionat sobre el paper de les ciutats intermèdies. La conversa ha qüestionat que aquestes ciutats s’hagin de definir sempre en relació amb Barcelona o Madrid i ha reivindicat la necessitat de reconèixer els seus propis models de desenvolupament, capacitats productives i qualitat de vida. També s’ha assenyalat la importància de generar oportunitats perquè puguin retenir i atraure població, especialment jove, i evitar que les grans metròpolis concentrin cada vegada més activitat i recursos.

La taula dedicada a la ruralitat ha comptat amb Carme Ferrer, alcaldessa de Senan i presidenta de la sectorial de Territori de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i Jon Calvo, empresari i editor de RuralxData. Les intervencions han reivindicat que el món rural no es pot entendre únicament com un espai de producció de recursos o de serveis ambientals per a les ciutats. Cal garantir-hi serveis bàsics, connectivitat, activitat econòmica i oportunitats per viure-hi dignament. Alhora, s’ha reclamat una relació més recíproca entre territoris urbans i rurals, que reconegui les aportacions i les necessitats de cadascun.

Aprendre d'altres ciutats i construir aliances

La darrera taula, amb Carmen García, directora de la Fundación CIEDES, i Ramon Marrades, director de Placemaking Europe, ha ampliat la mirada cap als aprenentatges que es poden extreure de les experiències d’altres ciutats. Les intervencions han posat en valor la continuïtat de les polítiques públiques, la cultura, la regeneració urbana i la qualitat de l’espai públic com a elements que poden orientar les transformacions urbanes. També han qüestionat la lògica de la competició entre ciutats i han defensat la construcció d’aliances i d’espais d’intercanvi per compartir experiències i trobar respostes a problemes comuns. La cooperació, en aquest sentit, no implica renunciar a les diferències, sinó aprofitar-les per trobar solucions i impulsar transformacions que puguin anar més enllà de les experiències puntuals.

Una mirada compartida amb horitzó 2050

En les conclusions, Oriol Estela ha remarcat la necessitat que les diferents ciutats i territoris assumeixin la seva corresponsabilitat en la construcció del futur compartit. Pensar el territori, reconèixer-ne les particularitats i les interdependències i trobar fórmules de governança basades en la col·laboració són passos necessaris per avançar cap a models de desenvolupament més equilibrats.

El curs s’emmarca en el cicle de debats Barcelona/Madrid 2050, que el PEMB impulsa al llarg del 2026 en el context de la Capital Mundial de l’Arquitectura. El cicle proposa reflexionar sobre el futur de les dues ciutats des d’una perspectiva metropolitana i amb l’horitzó del 2050, tot contrastant models urbans i explorant reptes compartits i oportunitats de cooperació.

El proper dia 20 de novembre el Port de Barcelona acollirà una nova edició del cicle amb l’esmorzar estratègic “Barcelona/Madrid: dues maneres de ser global”, que comptarà amb les intervencions de Marta Galceran, coordinadora de recerca sobre ciutats globals del CIDOB, Fernando Caballero, CEO de la consultora Urban Mind i autor del llibre Madrid DF y Cristina Garrido, CEO d’Anteverti i cofundadora de CitiesToBe.com.