Lideratge econòmic i cocapitalitat cultural: Barcelona i Madrid comparteixen reptes i visions de futur
El Cercle d’Economia ha acollit una nova edició dels ‘Diàlegs Barcelona/Madrid 2050', el cicle impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per posar en contrast els models de futur de les dues principals metròpolis de l'Estat. La jornada, moderada per Laura Casserres, ha reunit representants d'ambdues ciutats en dues taules rodones dedicades al lideratge econòmic i a la cocapitalitat cultural, en un exercici que ha confirmat que les dues ciutats comparteixen no només reptes, si no estratègies de futur, en el context de globalització en què ens trobem.
Economia innovadora i inclusiva
Vitalitat cultural
La sessió ha estat inaugurada pel director general del Cercle d'Economia, Miquel Nadal, que ha reivindicat la necessitat de despolititzar el debat entre Barcelona i Madrid i traslladar-lo als àmbits econòmic i cultural, on la rivalitat pot esdevenir un estímul positiu per al progrés compartit. El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha subratllat que un dels objectius del cicle ‘Diàlegs Barcelona/Madrid 2050’ és generar noves aliances entre els actors de les dues metròpolis, una dinàmica que ja s'ha començat a fer realitat a partir de les dues primeres sessions.
La primera taula rodona ha reunit Natalia Peiro, directora general de Madrid Futuro, i Mercè Conesa, directora general de Barcelona Global, per reflexionar sobre el lideratge econòmic de les dues ciutats i els factors que els permeten exercir influència en un context cada vegada més global. Ambdues han coincidit que la capacitat d'atraure i retenir talent és avui un dels principals indicadors de competitivitat urbana. En paraules de Mercè Conesa, "el que està marcant el ritme de la innovació és el talent, i el talent se situa en ciutats on hi ha qualitat de vida".
En aquest sentit, Peiro ha explicat que Madrid aspira a reforçar la seva projecció internacional aprofitant la seva capitalitat política, el seu pes com a motor econòmic i la connectivitat atlàntica, a més d'una elevada qualitat de vida. Per la seva banda, Conesa ha destacat que Barcelona combina aquest mateix atractiu amb una aposta sostinguda per la innovació i la recerca, gràcies a infraestructures estratègiques com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA, que contribueixen a consolidar un ecosistema d'alt valor afegit.
Les dues ponents han coincidit que el principal desafiament compartit és crear les condicions perquè aquest talent es pugui formar, retenir i desenvolupar a les dues ciutats. En aquest sentit, també han assenyalat l'habitatge i la gestió del turisme com a reptes comuns que requereixen una mirada metropolitana i una col·laboració més estreta entre administracions. Durant el debat s'ha posat com a exemple el Pla Vive de la Comunitat de Madrid, que impulsa habitatge protegit a partir de sòl públic, com una experiència d'interès per al context metropolità de Barcelona.
La segona taula, centrada en la cocapitalitat cultural, ha comptat amb José Luis Romo, director artístic de Matadero Madrid, i Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ambdós han coincidit que, a diferència de l'àmbit econòmic, la cultura es mou més en clau de col·laboració que de competència, tot i que persisteix una diferència notable de recursos i finançament entre els grans equipaments de Barcelona i de Madrid.
Carrera ha alertat de la precarietat que encara pateix el sector cultural barceloní, mentre que Romo ha posat el focus en el repte de la descentralització dels equipaments culturals a Madrid, on el creixement de la ciutat no s'ha traduït encara en una xarxa de centres cívics tan potent com la barcelonina.
Els dos ponents han defensat el paper de la cultura com a motor capaç de generar agenda pública i d'articular la vida urbana, alhora que han reivindicat la necessitat de mantenir un vincle fort amb el territori i els barris per evitar convertir els grans equipaments en franquícies internacionals descontextualitzades. En aquest marc, també s'ha debatut el paper ambivalent del turisme cultural: un fenomen que enriqueix les ciutats però que, sense una regulació i un lideratge públic adequats, pot acabar erosionant la singularitat que fa úniques Barcelona i Madrid.
La jornada s'ha tancat amb un torn d'intervencions del públic assistent, que ha permès aprofundir en qüestions com la mobilitat metropolitana, la fiscalitat de l'habitatge o la necessitat de coherència entre les polítiques d'atracció de talent i les condicions de vida a les ciutats.
Amb aquesta tercera edició, els 'Diàlegs Barcelona/Madrid 2050' reafirmen la seva vocació de ser un espai de reflexió entre les dues capitals. La jornada també ha demostrat que tot i que des de fora pugui semblar que les dues metròpolis difereixen en estratègies, realment no són tan allunyades i hi ha una voluntat entre els actors per articular col·laboracions i aliances i aprendre mútuament l’una de l’altra.