'Les TIC a l'escola no poden ser un luxe', principal conclusió del debat sobre la bretxa digital als centres educatius

Segons les expertes, la tecnologia a les aules ha de ser un bé públic a defensar

  • 13-11-2020
  • Resum d'activitats
  • 367 Lectures

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i el diari Ara han organitzat, en el marc de la tercera edició de la Smart City Week, un col·loqui sobre la bretxa digital en l'educació, que s'ha fet més evident que mai a causa de la situació de confinament generada per la covid-19. Professorat, alumnat i famílies han hagut d'adaptar-se i buscar solucions per garantir el dret a l'educació, un àmbit que se situa al centre del nou pla estratègic del PEMB perquè “les desigualtats afecten de manera directa els infants i joves, protagonistes del 2030, i estem en un moment en què tenim molt a pensar i a fer en el seu favor”, ha explicat el coordinador general de l'associació, Oriol Estela Barnet.

Ponents i moderadora durant el debat organitzat pel PEMB i el diari Ara
Ponents i moderadora durant el debat organitzat pel PEMB i el diari Ara

La moderadora del debat i coordinadora del suplement Ara Criatures, del diari Ara, Aure Farran, ha apuntat que la ‘bretxa digital' s'ha d'abordar des de tres àmbits: l'accés (tenir ordinadors i connexió a internet), l'ús i la qualitat de l'aprofitament. I que l'edat, el gènere, la renda, el nivell d'estudis i el lloc de residència són també factors que incideixen directament en aquesta problemàtica i que cal tenir en compte. Farran considera que hi ha “orfes digitals” a les escoles perquè, segons explica, el fet que els/les alumnes siguin nadius digitals i tinguin accés a la tecnologia no vol dir, necessàriament, que en facin un bon ús.

La subdirectora general de Recerca i Cultura Digital del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ana Albalat, ha emmarcat la gestió de l'administració en un context en que el confinament va ser sobtat i no van tenir temps per abordar el canvi, però ha destacat que la pandèmia ha fet accelerar el Pla d'educació digital de Catalunya i que es desenvoluparà en 3 anys enlloc dels 5 previstos inicialment. Albalat ha explicat que aquest curs es lliuraran 300.000 ordinadors i 90.000 routers amb connexió a l'alumnat de cinquè de primària i cursos superiors, inclosos els cicles formatius. L'objectiu? Reduir la mitjana de la bretxa digital al sistema educatiu català, que actualment és del 15%.

Ara bé, totes les ponents han coincidit en apuntar que les eines possibiliten però que cal “educar els nostres joves perquè siguin creadors i incloure projectes tecnològics de manera transversal a totes les etapes educatives” tal i com ha dit Núria Alonso, sòcia de Colectic, una cooperativa que treballa en la inclusió digital. I s'ha d'abordar, ha afegit, des d'una mirada més lúdica i creativa i mirar d'implicar les noies, perquè la bretxa digital és una bretxa també de gènere. “Qui està dissenyant tecnològicament? Home, blanc, de classe mitjana, i això té un impacte. No hi ha dones”, s'hi ha sumat Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, autora de l'estudi La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials.

Les ponents també han reivindicat la manca d'eines per al professorat per poder fer un bon acompanyament a les famílies i alumnes, i han subratllat que tenir accés a les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) no pot ser un luxe. Que aquest és precisament un dels grans reptes de la comunitat educativa “pressionar i fer entendre que l'accés a la tecnologia és un bé públic per poder resoldre la bretxa digital i que no depèn d'un únic sector” sinó que cal treballar de manera conjunta i transversal, ha remarcat Sandra Gómez. 

En el debat també s'ha parlat sobre la bretxa territorial perquè no és el mateix viure a Barcelona que a la regió metropolitana o en àrees més apartades: “Les diferents realitats són complicades, bé sigui per situació socioeconòmica o per ruralitat, on normalment no hi ha una bona connexió a internet. La transformació dels centres educatius passa per la transformació del seu entorn i ha de quadrar en una Catalunya que és molt gran i amb diferents abordatges. No és cafè para todos”, ha dit Albalat. “Des del PEMB ens emportem uns quants deures. Per una banda, ens agradaria aprofundir en aquesta qüestió pel que fa a l'impacte territorial; per l'altra, portar el debat al conjunt de la societat i, per últim, buscar maneres de fer front a aquestes tres bretxes que s'han comentat, d'accés, ús i aprofitament”, ha conclòs el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.

 A banda de coorganitzar aquest webinar, des del PEMB també hem participat en una altra activitat de la Smart City Week, concretament a la jornada “Debatem tendències en innovació: IND+I Club Gavà” organitzada per l'Ajuntament de Gavà i IND+I. En la trobada s'han presentat i debatut tres llibres d'actualitat que busquen apropar la innovació i l'aplicació de les tecnologies digitals a petita i mitjana empresa i a emprenedors/es.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +