Quin recorregut tenen els Objectius de Desenvolupament Sostenible? Com es passa de la definició dels ODS a una implicació real dels governs locals? Com s'assoleix el seu compromís? Quin paper i dificultats poden tenir les ciutats davant els estats? Aquestes han estat algunes qüestions que ha debatut amb l'antropòloga i arquitecta de la xarxa mundial de Ciutats i Governs Locals Units (UCLG), Lina Gast, sota el títol “Com podem traslladar els ODS a les ciutats” amb una vintena de persones expertes procedents de diverses institucions en un dels anomenats “dinars temàtics”. “Des del PEMB tenim clar que si s'ha de fer un pla estratègic, un dels elements bàsics a tenir en compte són les agendes internacionals com els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Ens hem interrogat com aterrar-ho a la realitat de les ciutats tot i que sovint qui s'ha d'activar per fer-ho possible són altres administracions”, ha assegurat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.
Precisament, durant la seva exposició introductòria, Gast ha explicat com des de la xarxa mundial de Ciutats i Governs Locals Units (UCLG) – facilitadora del Global Taskforce, amb PNUD-ART i ONU-Hàbitat – ha desenvolupat una sèrie de mòduls d'aprenentatge orientats a la construcció de capacitats dels governs locals i regionals en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els 3 mòduls creats fins ara inclouen continguts teòrics, exemples reals i metodologies d'aprenentatge interactives que fomenten la participació activa i garanteixen un procés responsable i inclusiu, basat en el que anomenen “localització dels ODS”, en un sentit d'adaptació i apropiació d'aquests objectius de desenvolupament.
En el primer mòdul, ha destacat, s'explica què són els ODS; el segon va específicament dirigit a les ciutats i detalla com aplicar-los; el tercer és per a les associacions de municipis, perquè es puguin implicar amb els governs nacionals a l'hora de donar veu i protagonisme als ens locals en l'informe de seguiment anual que han de fer els estats a Nacions Unides. Segons UCLG, els ODS són importants perquè aporten una narrativa comú, un marc integral, implicació amb la comunitat global i legitimació dels governs locals i regionals per al desenvolupament de la sostenibilitat global i per a reclamar millors marcs polítics i econòmics a nivell nacional, però també afavoreixen el reconeixement del lideratge dels governs locals i regionals a nivell territorial, mobilitzen recursos financers nacionals i internacionals, reforcen les institucions d'estadística i ajuden a la creació d'un full de ruta per a la cooperació descentralitzada
“El que ens interessa amb els mòduls i hem intentat treballar és que no només hi hagi un contingut teòric i tècnic sinó que cada mòdul vagi acompanyat d'activitats pràctiques, és a dir, que quan els governs locals treballin els ODS ho facin de manera participativa”, ha explicat Gast, que ha posat al damunt de la taula que precisament aquelles experiències que més èxit han tingut han estat les que han estat capaces d'alinear els ODS amb els plans estratègics i els plans de govern involucrant la ciutadania, que esdevé una part més del procés. “Funciona molt bé perquè canvia la dinàmica i permet que la gent entengui que no es tracta de qüestions que afectin només a un territori sinó que els connecta amb el món”, ha afegit.
Tot i així, la implementació dels ODS presenta dificultats com la poca implicació dels governs nacionals més enllà dels discursos -la principal reivindicació de les persones participants en el debat-, com també d'alguns governs locals i regionals, que no els incorporen des d'una visió integral, sinó repartits per àrees de govern. Això fa que “moltes ciutats no estiguin prou mentalitzades i s'adonin que, tractats de forma aïllada, hi pot haver objectius que s'acabin contradient uns als altres”, ha lamentat Gast. Amb tot, ha dit, “els ODS i les agendes urbanes suposen una oportunitat perquè per primera vegada tots parlem sobre les mateixes qüestions tot i que puguem tenir realitats i contextos diferents”. “Des de Quito, es planteja la necessitat de donar sortida al dret a la ciutat, als problemes que suposa la gentrificació; qüestions que per primer cop expressen més poder de les ciutats en l'agenda internacional”, ha afegit. A més a més, per a Gast també són “una oportunitat per poder fer una “pinça” entre els governs locals i els organismes internacionals per pressionar els governs nacionals avançar cap a la bona direcció”.