Les àrees metropolitanes espanyoles posen les bases d’una agenda comuna amb la societat civil com a aliada
Alcaldes, representants polítics i responsables de Bilbao, la Corunya, Saragossa, Màlaga, València, Tarragona i Barcelona s’han reunit a l’Àgora del Museu de les Aigües de Barcelona amb la voluntat compartida d’enfortir la dimensió metropolitana de les polítiques públiques. La trobada s’ha tancat amb un decàleg de reptes comuns i amb el compromís de donar continuïtat a una aliança de ciutats i àrees metropolitanes.
Mobilitat sostenible i segura
Cohesió territorial
Habitatge adequat
La jornada, conduïda per la periodista Cristina Villanueva, s’integra en els actes de commemoració dels 15 anys de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’AMB ha convocat representants de grans ciutats que ja treballen a escala metropolitana en àmbits com la mobilitat, els residus o la gestió de l’aigua, però que encara no disposen d’un òrgan de govern propi.
En la inauguració, el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, ha defensat la trobada com un espai per reposar idees i ha agraït als participants que hi hagin anat a “fer política amb esperit constructiu”.
La jornada ha estat plantejada al voltant de 3 àmbits: sobre la governança metropolitana i les polítiques d’habitatge, sobre el canvi climàtic i la transformació digital i sobre societat civil i pensament estratègic metropolità. El primer, sobre governança metropolitana i polítiques d’habitatge, ha comptat amb Asier Abaunza, regidor delegat de Planificació Urbana, Projectes Estratègics i Espai Públic de l’Ajuntament de Bilbao, i José Manuel Lage, tinent d’alcaldessa i regidor d’Economia i Planificació Estratègica de l’Ajuntament de la Corunya i el mateix Balmón. Totes les intervencions han coincidit a assenyalar que l’habitatge no es pot abordar des del terme municipal, perquè la vida quotidiana de les persones —on viuen, on treballen i com es desplacen— supera els límits administratius, i que per això l’habitatge i la mobilitat s’han de planificar conjuntament. El debat també ha girat entorn de la necessitat d’instruments de planificació compartits, dels obstacles administratius que allarguen els processos, de la qualitat i la rehabilitació, més enllà de la nova construcció,i de la necessitat de trencar la “barrera mental” per cooperar entre municipis.
El segon, sobre canvi climàtic i transformació digital, ha reunit Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, i Carlos Luis Mundina, regidor de l’Àrea de Residus, Millora Climàtica i Gestió de l’Aigua de l’Ajuntament de València . El relat comú ha estat que la transició ecològica és més eficient i més viable a escala metropolitana, amb serveis compartits entre municipis en àmbits com els residus, l’aigua o el transport públic, considerat clau per descarbonitzar. Tots dos han coincidit que, en la pràctica, cal vèncer la resistència dels municipis a cedir competències i a compartir equipaments, i han plantejat la prevenció davant d’emergències climàtiques i l’ús de les dades i de la intel·ligència artificial com a eines per fer els territoris més resilients.
La taula de societat civil i pensament estratègic metropolità
La darrera taula ha reunit quatre organitzacions que impulsen la reflexió estratègica metropolitana Bilbao Metropoli 30; María del Carmen García Peña, directora gerent de la Fundación CIEDES (Màlaga); Patricia Cavero, coordinadora general d’Ebrópolis (Saragossa); i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
El punt de partida ha estat la necessitat d’implicar una àmplia diversitat d’actors —universitats, centres de recerca, fundacions, xarxes ciutadanes— per construir consensos, generar confiança i mantenir una mirada a llarg termini, i de fer que l’agenda metropolitana acabi tenint impacte també en l’administració estatal, treballant de baix a dalt.
Oriol Estela ha defensat que l’experiència quotidiana de la ciutadania —els desplaçaments, la realitat de les empreses, la gestió dels serveis públics o l’atenció a les persones— té escala metropolitana, i que aquesta experiència s’ha de traslladar als debats de planificació del territori. Per això, ha afirmat, les aliances s’han de construir a partir dels reptes compartits i del que cada actor hi pot aportar, de les institucions de tota la vida a les associacions de barri, amb processos oberts a la participació però enfocats a un objectiu concret.
Estela també ha reivindicat les taules neutrals, on tothom s’asseu en igualtat de condicions amb les seves agendes, interessos i necessitats, i ha apuntat que arribar a acords no exigeix sempre el consens: és sa, ha dit, que hi hagi entitats que es reconeixen en l’agenda en un 70 %. Ha insistit que, sense compromís, l’agenda no avança.
Tres projectes per a l’agenda metropolitana espanyola
A més, cada participant de la taula ha assenyalat tres projectes que, al seu parer, haurien de formar part de l’agenda metropolitana de les ciutats espanyoles.
Idoia Postigo (Bilbao Metropoli 30) ha proposat crear espais estables per a la col·laboració metropolitana, orientar-los a l’anticipació, per avançar-se als canvis, i impulsar projectes tractors metropolitans concrets. Per la seva banda, María del Carmen García Peña (Fundació CIEDES) ha plantejat un pla supramunicipal d’habitatge i sòl, amb acords específics per a l’habitatge assequible; una aposta pel transport metropolità, ja que el consorci existent presenta deficiències de gestió i d’organització i gestiona, però no planifica, de manera que cal una planificació coordinada de tot el transport metropolità; i el cicle integral de l’aigua, amb el finançament de les infraestructures hídriques.
Patricia Cavero (Ebrópolis) ha reclamat el reconeixement de la diversitat de models d’àrea metropolitana que poden existir, uns indicadors que permetin avaluar-los —perquè per obtenir resultats cal avaluar el que es fa— i suport econòmic i tècnic per als projectes metropolitans.
Finalment, Oriol Estela (PEMB) ha situat la coherència com a primer projecte: si s’impulsa aquesta agenda, les àrees metropolitanes han de tenir un paper en l’estructura general de l’Estat, amb mecanismes de finançament. Hi ha afegit la reivindicació d’espais de coordinació, observatoris i prospectiva de què algú s’ocupi al marge del dia a dia de l’administració i dels actors que hi han de participar, i, finalment, eines concretes a escala estatal perquè les ciutats que no tenen trajectòria puguin començar a desenvolupar l’agenda, amb pistes en matèria d’habitatge i mobilitat, com el PEMB està treballant amb el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana en el marc del projecte europeu SUP4SUD.
Un decàleg de reptes compartits
Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha exposat en la cloenda les conclusions de la jornada, un decàleg que les ciutats participants assumeixen com a punt de partida per consolidar una agenda metropolitana compartida:
- Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
- Accelerar la transició ecològica i reforçar la salut urbana.
- Promoure l’escala metropolitana com a espai de governança.
- Promoure una transició digital al servei de l’interès general.
- Fomentar la cooperació publicoprivada per a la prestació dels serveis públics.
- Enfortir la resiliència.
- Impulsar un marc estatal favorable a les polítiques metropolitanes, com el Pla d’acció de l’Agenda Urbana Espanyola per a les àrees metropolitanes, del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.
- Garantir la participació local i metropolitana als fons europeus, davant el debat sobre el Marc financer plurianual 2028-2034.
- Articular la col·laboració entre administracions, sector privat i societat civil.
- Donar continuïtat a una aliança de ciutats i àrees metropolitanes oberta i estable.
Amb aquest decàleg, les institucions participants s’han reafirmat en la voluntat d’impulsar una agenda metropolitana compartida, basada en la lleialtat, la cooperació, la innovació pública, la sostenibilitat, la cohesió social i la capacitat de resposta davant dels reptes presents i futurs.