Les agendes urbanes, una oportunitat per connectar escales i impulsar la transformació metropolitana
Com fer que les agendes urbanes passin de ser instruments de planificació a esdevenir eines efectives de transformació? Aquesta ha estat una de les qüestions centrals de la jornada «Les agendes urbanes com a palanca de la transformació metropolitana», organitzada per la Fundació Ernest Lluch i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al Palau Macaya, amb la participació del coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Oriol Estela.
Economia innovadora i inclusiva
Nivells de renda suficients
Emergència ambiental i climàtica
Mobilitat sostenible i segura
Alimentació saludable
Cohesió territorial
Habitatge adequat
Vitalitat cultural
El debat ha posat de manifest una idea compartida: molts dels reptes urbans —com l’habitatge, la mobilitat, els espais verds o l’emergència climàtica— desborden els límits municipals i requereixen cooperació entre diferents escales de govern.
En aquest sentit, les agendes urbanes poden ser un punt de partida per començar a articular aquesta cooperació, perquè permeten posar en comú reptes, objectius i projectes i identificar quins d’aquests requereixen una resposta més enllà de l’escala municipal. El repte, tal com s’ha posat de manifest durant la jornada, és que aquest marc compartit es tradueixi en espais de treball, instruments i capacitats estables de cooperació, adaptats a les diferents realitats territorials.
En l’obertura, Raquel Gil Eiroá, consellera delegada d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, ha destacat la necessitat de passar de la coordinació puntual a capacitats estables de cooperació, mentre que Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch, ha remarcat la importància d’articular les diferents escales de govern. La professora de Ciència Política de la UB Mariona Tomàs, conductora de la jornada, ha situat com a repte de fons com alinear les diferents agendes urbanes existents i superar els límits administratius quan els reptes són compartits.
De l’«agenditis» a l’acció
La taula sobre agendes urbanes locals ha posat el focus en la necessitat que les agendes serveixin per orientar l’acció. Llorenç Fernàndez, Cap del Departament d’Assistència a la Planificació i Avaluació de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, ha reivindicat passar dels programes transversals als projectes transformadors, i ha alertat del risc de l’«agenditis», mentre que Anna Sellarès, cap del servei de Planificació Estratègica de l’Ajuntament de Granollers, ha remarcat que els reptes complexos obliguen a fer un salt més enllà de l’escala local i requereixen acció multinivell, també en un municipi de mida mitjana com el seu.
Per la seva banda, Marina Jarque, tècnica responsable de projectes estratègics a la Diputació de Barcelona, ha definit la supramunicipalitat com la capacitat de treballar conjuntament i orientada a l’impacte territorial, i ha explicat l’experiència de la Diputació que coordina les 65 agendes urbanes de la província, així com la voluntat d’enfortir els espais de trobada i cooperació entre municipis i institucions.
La realitat metropolitana com a punt de partida
En el diàleg sobre el repte metropolità, José Luis Haro, director del servei d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, ha explicat com l’escala metropolitana permet abordar polítiques com la planificació territorial, la mobilitat, els residus o el desenvolupament econòmic, i ha posat exemples com el Pla Impulsa Besòs o la bicicleta compartida.
Des de Pamplona, director de l’Oficina Estratègica de l’Ajuntament de Pamplona, Iñaki Apezteguia, ha exposat la necessitat de vincular la planificació estratègica als problemes quotidians dels municipis per construir cooperació, i ha situat la governança com un dels reptes a abordar des de la mateixa agenda urbana.
Sonia Hernández, subdirectora adjunta de Polítiques Urbanes del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, ha explicat que l’Agenda Urbana Espanyola es va plantejar com una estratègia capaç de traduir els reptes globals al context estatal dins dels límits competencials existents. En aquest marc, ha situat també la governança i el finançament entre les principals qüestions a resoldre. Hernández, a més, ha assegurat que el desplegament de les agendes ha de permetre adaptar les metodologies a les diferents realitats metropolitanes i treballar amb geometries variables segons els territoris i els reptes.
Per la seva banda, Maria Ángeles Huete, investigadora de la Universidad Pablo de Olavide, ha remarcat que qualsevol enfocament territorialitzat necessita partir d’un coneixement previ de les realitats sobre les quals es vol intervenir i ha reivindicat el coneixement com una de les eines fonamentals de les agendes urbanes.
A la fila 0, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha assenyalat que les necessitats de planificació estratègica i coordinació sovint emergeixen des del mateix territori, i ha destacat el cas català com un espai on aquesta voluntat de cooperació metropolitana té recorregut.
Oriol Illa, director de l’Àrea d’Internacional i Metròpolis Digital, ha plantejat com fomentar la cooperació intermunicipal sense que això impliqui perdre identitat o autonomia municipal.
La jornada ha servit, en definitiva, per posar sobre la taula que les agendes urbanes tenen potencial com a metodologia per connectar reptes, projectes i actors a l’escala adequada. El repte és avançar de les agendes alineades a la capacitat de desenvolupar accions compartides i formes de cooperació estables davant dels desafiaments que han d’enfrontar els municipis.