La influència de l'islam en l'activitat econòmica de la metròpoli i el significat del halal, tema de debat del dinar-col·loqui del PEMB

'És possible secularitzar el concepte de halal, encara que el seu origen sigui religiós, i vincular-lo amb la qualitat alimentària' diu el fundador de Barcelona Halal Services, Javier Albarracin

  • 21-12-2018
  • Actualitat del PEMB
  • 111 Lectures

Com influeix la comunitat islàmica en l'economia de la metròpoli? Què és el halal? com influeix en la forma de viure i consumir? està la Barcelona metropolitana preparada per atendre aquestes necessitats? quines perspectives i oportunitats econòmiques i socials de futur ofereix? Com podem incorporar el halal i quins són els obstacles per aconseguir-ho? Aquestes són algunes de les preguntes que s'han plantejat en el dinar col·loqui dedicat a tractar sobre la influència de l'islam en l'activitat econòmica de la metròpoli. Per parlar-ne, s'ha convidat Javier Albarracin, soci-fundador de Barcelona Halal Services i Onno Seroo, director del grau de Relacions internacionals de Blanquerna que s'han reunit amb un grup de quinze persones amb diferents perfils professionals.
 

El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, obre la sessió
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela, obre la sessió

Després de la benvinguda, el coordinador general del PEMB Oriol Estela Barnet ha explicat que una de les funcions dels dinars-col·loqui del PEMB és tractar temes d'interès que no són habituals en altres fòrums com és en aquest cas la influència de l'islam en el futur de l'economia de la regió metropolitana i d'una de les seves pràctiques: el halal. El halal és encara poc conegut però està estretament lligat al dret a decidir com alimentar-nos, aspecte que recollirà la carta alimentària que s'impulsa des del PEMB.

A continuació, el soci-fundador de la consultora Barcelona Halal ServicesJavier Albarracin ha assegurat que la situació geogràfica de Barcelona la converteix en un lloc ideal per ser capdavantera en les reflexions i actuacions sobre el tema però que cal entendre el context global per saber què significa el halal, especialment a causa del creixent percentatge de població d'origen musulmà.

Segons Albarracin “hi ha moltes maneres de viure l'islam” però la comunitat musulmana es caracteritza per ser jove i tenir grans habilitats digitals que els permeten estar connectats amb el món i superar la dispersió geogràfica. Alhora, aquesta connexió permet crear un sentiment d'identitat i de reivindicació del que els és propi.

La població musulmana creix l'1% a nivell global. Aquest creixement fa que la comunitat musulmana tingui un enorme poder productiu i consumidor i que cada cop estigui més integrada en la societat. “El creixement econòmic i d'identitat fa que sigui un àmbit d'oportunitat econòmica important”.

Al 2030 hi haurà més d'un 10% de musulmans al món (des del punt de vista religiós, no d'origen) i per això s'ha de normalitzar el halal ja que influeix en altres àmbits com escoles, universitats...

Cal destacar també que sol haver un gap entre la percepció del nombre de musulmans que hi ha als països i el que són les xifres reals. A Barcelona el pes real és del 2,6%, mentre que les enquestes de percepció ciutadana el situen en el 14%. La visibilitat del col·lectiu comporta aquesta sobreestimació, que alhora fa que hi hagi una major sensibilitat davant de qüestions com la certificació halal per part d'empreses no originàriament musulmanes.

Albarracin ha aclarit que quan parlem de halal no només ens referim a l'alimentació sinó també a la cosmètica, moda... i que literalment fa referència a “allò que està permès” en contraposició al que està prohibit, com la carn de porc o l'alcohol, que és el que sol ser més conegut del halal per la societat en general. És un terme molt ampli que s'aplica a tot allò que és bo per al cos i això fa que els productes halal també siguin consumits per persones no musulmanes. 

Les pautes de consum del halal s'han integrat en la societat fins i tot en temes com el turisme o l'atracció de talent. “Si no s'ofereix halal, pot anar en detriment de la capacitat d'atracció de Barcelona i també de la connexió amb altres països” La creixent demanda reclama una resposta adequada.

Davant d'aquesta creixent necessitat global, Barcelona té la capacitat i els actius per donar-hi resposta. Només cal afegir el plus capaç d'atreure la comunitat musulmana oferint  halal als seus membres.

El director del grau de Relacions Internacionals de Blanquera, Onno Seroo, ha explicat a continuació “la necessitat d'educar els estudiants per fer front als canvis que vindran perquè el halat té una dimensió econòmica molt important que ofereix noves oportunitats per als seus alumnes”. 

En resposta a la pregunta d'Estela per obrir el debat: Quins són els obstacles per estendre la pràctica del halal? els assistents han coincidit en què hi ha un problema d'imatge i estigmatització, que sovint no es planteja obertament. És una qüestió ideològica perquè s'associa a dinàmiques de conflicte i això crea una percepció negativa que amaga tot el seu potencial positiu com, per exemple, atreure turisme musulmà si s'és capaç de donar resposta als consumidors de halal.

“El concepte està originat en la religió però va molt més enllà. Cal secularitzar el concepte de halal encara que el seu origen sigui religiós i vincular-lo més a les característiques d'allò que es menja”, ha dit Javier Albarracin. Halal és sobretot seguretat i qualitat alimentària, amb certificació, que fa referència a processos i productes alimentaris. “Cal respectar que tots els individus puguin triar allò que volen menjar (com en el cas dels vegetarians o els vegans) i el halal és també una opció alimentària. Per obtenir una  metròpoli cohesionada s'han de respectar totes elles i fomentar el diàleg entre administracions per poder donar la resposta adequada.

El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, ha tancat la sessió dient que “al 2030, la nostra societat serà més diversa, amb pràctiques diferents i per això cal començar a preveure-ho des d'ara. Cal posar el focus en el que ens ofereix de positiu i incorporar-ho com una opció més en els diferents àmbits de la nostra societat”.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +