La compatibilitat amb l'estat del benestar i les implicacions en la cultura del treball centren el debat del cine-fòrum sobre renda bàsica universal

La tercera edició del Racó de Repensar ha girat entorn el documental 'Free Lunch Society' i ha posat de manifest les múltiples implicacions econòmiques i socials de la RBU

  • 26-01-2018
  • Resum d'activitats
  • 163 Lectures

Sota el títol ‘Renda bàsica: quin treball? Quina societat? Quina vida?' s'ha celebrat la tercera edició del Racó de Repensar que ha tornat a ser en format cine-fòrum i ha girat entorn el documental Free Lunch Society de l'austríac Christian Tod. La compatibilitat entre la renda bàsica garantida i l'Estat del benestar, la importància de l'habitatge a l'hora de fer polítiques de renda, la necessitat de complementar aquesta iniciativa amb altres de gènere, socialització, atenció a la dependència i empoderament o la cultura del treball i l'ús del temps lliure han estat algunes de les qüestions que s'han abordat durant el debat posterior.

Cine-fòrum: 'Free Lunch Society'
Cine-fòrum: 'Free Lunch Society'

 

La sessió, coorganitzada novament amb el Cinema Cooperativa Zumzeig, ha comptat amb la participació de la investigadora del Centre d'Anàlisi Econòmica i Polítiques Socials de la UB, Ció Patxot, el director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens, la secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya, Enriqueta Duran, i la periodista feminista de la Asociación Civil Comunicación para la Igualdad, Sarah Babiker. Les intervencions, més enllà de centrar-se en la qüestió “renda bàsica sí o no”, han posat de manifest les controvèrsies des de diferents perspectives, tal i com ha introduït el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.

“Quan es desenvolupa una economia es produeixen dos fenòmens demogràfics; augmenta l'esperança de vida i baixa la natalitat”, ha començat Ció Patxot, que ha volgut posar sobre la taula les dificultats econòmiques perquè renda bàsica universal i estat del benestar coexisteixin. “20 anys després del Baby Boom tenim una població molt gran que té pocs fills i viu més. Amb aquest fet es dispara la dependència dels més grans i això dificulta enormement la instauració d'una renda de ciutadania”, ha continuat, “és, bàsicament, un tema de limitació de recursos”.

Contràriament, Lluís Torrens, que ha destacat que el documental té “cert tarannà llibertari” ja que se centra en la visió més americana de “carregar-se l'estat del benestar i que la gent compri el que necessita amb aquests ingressos”, ha afirmat que el debat de viabilitat està superat i que “tot i l'envelliment de la població, la renda bàsica universal és possible d'aplicar sense renunciar al benestar”. “Tot el que s'ha fet fins ara per reduir la pobresa no ha funcionat i EEUU és el paradigma de la desigualtat, la renda bàsica universal tracta més d'avançar en un dret fonamental que és el dret a l'existència”, ha acabat l'economista.

Al seu torn, Enriqueta Durán s'ha declarat “completament a favor de la renda bàsica universal” i ha explicat que des d'UGT estan oberts a noves fórmules, “si els treballadors gaudeixen d'un mínim d'ingressos, tenen la capacitat de valorar més opcions laborals, d'anar a allò que els agrada i no acceptar segons quines feines o condicions”. La secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya ha definit el fenomen com una qüestió de justícia social, “la nostra cultura ho vincula tot al salari però això ja no funciona”, ha afirmat, “es tracta d'un gran repte, un canvi de model, un canvi cultural per millorar tot el que hem conegut fins ara”.

Per últim, Sarah Babiker ha volgut posar de manifest que el documental presenta una versió des de l'hegemonia lliberal, “us donem una paga i així realitzeu els vostres somnis”, i no dóna visibilitat al conflicte social o la lluita de classes així com les desigualtats de gènere. “Pensar la renda bàsica universal com a solució a la crisi del treball posa en el centre l'última baula afectada, l'home blanc treballador de mitjana edat, i desdibuixa el dret a la riquesa, que és universal”, ha afirmat la periodista. “És una iniciativa amb un gran potencial per millorar la situació de les dones i la divisió sexual del treball ja que brinda les condicions materials que faciliten la redistribució”, ha continuat, “i té també un potencial polític interessant en un moment de disgregació tan gran entre els pobres, ja que pot esdevenir un objectiu transversal i unir lluites col·lectives que s'han vist oblidades”. “Però no pot ser una mesura aïllada, perquè per ella mateixa no solucionarà els problemes de la nostra societat”, ha conclòs.

En aquest sentit, el debat que s'ha generat posteriorment a les intervencions ha girat entorn el paper clau de l'accés a l'habitatge a l'hora de plantejar la implantació d'una renda bàsica universal i com tenir-ho en compte, la necessitat de mantenir polítiques de benestar i completar la iniciativa amb altres polítiques de gènere, empoderament i vincle social i les conseqüències que té la cultura del treball en la nostra manera d'afrontar la situació. “El treball ha estat sempre molt lligat a unes estructures de poder, una manera de funcionar, una jerarquia i un sistema determinat. Trencar aquest vincle ens obre un potencial enorme” ha expressat una de les assistents. Per la seva part, Oriol Estela ha mantingut que “segons com es fixin els termes de partida del debat sobre la renda bàsica universal – si ens interessa més la viabilitat o el sentit de la mesura, si és una crossa del sistema o un instrument de canvi, si es focalitza en un àmbit més local o ha de ser global-, el resultat pot ser molt diferent”, i ha continuat “en tot cas, cal passar a l'acció el més aviat possible i experimentar” posant, amb aquesta intervenció, punt i final a la jornada.

 

Durant el debat posterior a la projecció de Free Lunch Society, es va fer referència al llibre que Lluís Torrens firma conjuntament amb Jordi Arcarons i Daniel Raventós, Renda Básica Incondicional. Una proposta de finançament racional i justa, i al projecte B-Mincome que es du a terme des de l'Ajuntament de Barcelona.

 

  • Participa o segueix el debat

    3 comentaris:

    Ed - 30/01/2018 a les 15:12:06.

    Altres propostes

    Interessant debat en el que trobo a faltar alguna proposta alternativa a una renda bàsica que acomplís propòsits d'educació i formació per a persones immerses en el món laboral i que econòmicament no tenen possibilitat d'accedir-hi, facilitar les eines per a la millora professional i creixement personal que segurament sobrepassaria la renda bàsica però tindria un propòsit més alt.
    Núria Doménech Bartomeus - 31/01/2018 a les 13:10:07.

    Necessitat de Dinamització Comunitària amb la Renda Bàsica

    En relació al comentari anterior dir que estem totalment d'acord i que es va apuntar aquest tema al llarg del debat i queda reflectit en el text on diu " ha generat posteriorment a les intervencions ha girat entorn el paper clau ..... la necessitat de mantenir polítiques de benestar i completar la iniciativa amb altres polítiques de gènere, empoderament i vincle social i les conseqüències que té la cultura del treball en la nostra manera d'afrontar la situació? En el debat comentem que per l?educació de la societat actual lligada a la ?cultura del treball? i la situació de deteriorament que es troben moltes persones, valorem que cal engegar i potenciar, encara més i en coordinació a la Renda Bàsica de Ciutadania? accions de Dinamització Comunitària i d?enxarxar-se a partir d?accions d?Economia Social i Solidària que potenciïn el vincle social, la solidaritat i amb això, l?empoderament de les persones i facilitar-los-hi sentir-se realitzades, encara que no treballin (tema que es dóna per la cultura del treball en que la societat ha estat educada) i que aprenguin a valorar-se per moltes de les altres competències que tenen. Hi ha moltes persones que sabrien reconduir-se cap aquí i ja participen en temes associatius, però moltes d?altres, per l?experiència que tenim en el treball de persones amb situacions vulnerables i d?emergència econòmica molt greu, cauen en l?aïllament i solitud i això les porta a l?abandonament personal i moltes vegades a emmalaltir tant a nivell mental com físic. És per això que valorem que els hi calen actuacions comunitàries que potenciïn el comentat i, a més, un acompanyament personalitzat fins que trobin la manera de viure amb la Renda Bàsica i no sentir-se marginades per només viure, si és el cas, d?una prestació. També molt d?acord en que moltes persones no poden accedir a la Renda potser per estar immerses en un treball precari i que també cal trobar solucions per aquestes persones tal i com es comentar en la proposta anterior.
    PEMB - 01/02/2018 a les 11:23:22.

    Gràcies pels vostres comentari

    Gràcies pels vostres comentaris. Malauradament, per raons de temps i per tractar-se d?un tema encara molt novell en el debat públic, no vam poder aprofundir més en aspectes concrets sobre una hipotètica implementació d?una renda bàsica. De fet, un dels grans missatges de la jornada fou que un sistema de renda bàsica no només sembla necessari, sinó que també pot ser factible en el seu conjunt. En principi, un mecanisme de renda bàsica permetria que cadascú destinés la renda a les finalitats que considerés més adients, i això inclou la possibilitat de poder formar-se, tant de manera inicial (generalment una persona jove), com per poder afrontar un canvi personal o professional. Alguns experts apunten a què pot ser una bona solució per a molta gent que actualment està atrapada en feines mal pagades i que no disposa dels recursos per poder afrontar un cert temps sense treballar per formar-se (o fer una actualització). Per contra, d?altres consideren que determinats béns, com l'habitatge i l'educació, haurien de proveir-se en espècies en comptes de recórrer a una renda monetària. Aquest darrer pot generar un debat interessant, ja que la provisió es pot justificar per motius d?efectivitat/eficiència, però també per motius de voler prioritzar deliberadament la despesa en certes activitats (com pot ser la formació) en detriment d?altres. Un altre aspecte que vam tocar només superficialment però que també seria objecte de debat és si un sistema de renda bàsica podria estimular les activitats comunitàries, o bé si pel contrari es generaria una dependència excessiva de les prestacions que pot fins i tot minar el capital social de les nostres societats, i no només els incentius a treballar. Aquest tema és important, ja que pot afectar de manera notable la viabilitat del sistema. Finalment, un aspecte encara més crític és com gestionar la transició d?un sistema del benestar com l?actual a un sistema del benestar basat en la renda bàsica, tant per l?important impacte econòmic que tindria sobre les finances públiques com també per l?impacte que podria tenir en altres variables econòmiques i socials. Aquí es probablement on hi ha encara molta feina a fer, i on encara està per veure quin format finalment adopta. Per aquest motiu, experiències com la que s?està duent a Barcelona, com també les que es duen a terme a Utrecht o a Finlàndia poden ser de gran ajut.

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies