La col·laboració, la visió a llarg termini i la gestió del talent marquen el debat sobre el PAM 2019-2023 coorganitzat pel PEMB i l'AMB

El Canòdrom Parc de Recerca Creativa, nova seu del PEMB, acull una jornada participativa, dirigida als òrgans de govern del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, sobre el nou Pla d'Actuació Metropolità

  • 28-02-2020
  • Resum d'activitats
  • 676 Lectures

El PEMB ha celebrat la primera de les seves activitats a “la nova casa”, el Canòdrom Parc de Recerca Creativa, emmarcada en el procés participatiu sobre el Pla d'Actuació Metropolità 2019-2023. La jornada, dirigida als òrgans de govern de l'associació i coorganitzada amb l'AMB, tenia com a objectiu debatre i recollir observacions al voltant del PAM, document que guiarà l'acció del Govern metropolità aquests 4 anys i ha comptat amb la presència de Jordi Martí, vicepresident de Planificació Estratègica de l'AMB, i Héctor Santcovsky, director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. La col·laboració a diferents escales, la visió a llarg termini o la capacitat d'avançar-se, i la gestió del talent: generar-lo, atraure'l i retenir-lo, han estat els principals temes tractats durant el debat.

Héctor Santcovsky, director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic presentant el PAM 2019-2023
Héctor Santcovsky, director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic presentant el PAM 2019-2023

Jordi Martí ha estat l'encarregat de donar la benvinguda i ha volgut posar èmfasi a la idea de desenvolupament sostenible ja que totes les línies d'actuació derivades del PAM estan alineades amb els ODS de les Nacions Unides. “Ja no només es mesura un país pel PIB sinó que també es tenen en compte altres indicadors com les seves emissions, els recursos que gasta, etc.”, ha començat Martí, “fins ara ens centràvem en la idea de progrés, col·locant el creixement econòmic per davant de la resta. Per a mi, la gran aportació dels ODS és que es capgira l'ordre i es posen termes de sostenibilitat per davant i és que l'emergència climàtica i l'emergència social són les que haurien de determinar quin desenvolupament econòmic volem”, ha conclòs.

Jordi Martí. Acte PAM

El Pla d'Actuació Metropolità 2019-2023 parteix de l'acord del Govern metropolità per a aquest mandat i recull els objectius de caire estratègic acordats per a aquests 4 anys. La principal característica d'aquest PAM, a més d'estar alineat amb els ODS, és que compta amb un procés de consulta i participació als agents i actors que operen al territori metropolità en el que s'emmarca aquesta sessió coorganitzada pel PEMB.

Quins són els temes clau del PAM 2019-2023? Doncs la necessitat d'atacar els problemes de desigualtat i cohesió social en un territori que durant els últims anys ha viscut una gran transformació; abordar els reptes més importants en matèria d'habitatge; enfocar els reptes de la sostenibilitat en tots els aspectes (mobilitat, tractament de residus, aigua, aire...) per combatre el canvi climàtic; Cercar mecanismes per garantir un creixement inclusiu, innovador i que beneficiï al conjunt de la població d'un territori on hi conviuen diverses realitats urbanes, socials, econòmiques, educatives i culturals; i trobar un camí per enfortir i empoderar tant a la institució com a la ciutadania ja que ens trobem davant un espai complex, dinàmic i amb una forta necessitat de coordinació i complementarietat.

A partir d'aquí, el PAM s'organitza en 8 àmbits: presidència i agència de transparència; territori i administració; desenvolupament social i econòmic; mobilitat, transport i sostenibilitat; ecologia; desenvolupament de polítiques urbanístiques; planificació estratègica; i relacions internacionals i de cooperació, que, alhora, deriven en unes línies d'actuació alineades amb els ODS (consultar presentació adjunta per a veure l'estructura). El document es troba actualment immers de ple en el procés participatiu previ a l'aprovació, que tindrà lloc a finals d'abril, però “el PAM és una qüestió oberta que no acaba el 31 de març, data de tancament del procés participatiu”, ha emfatitzat Héctor Santcovsky, ja que, tal i com ha dit, “al llarg del temps poden produir-se efectes no previstos i de gran abast que s'han de poder incloure”.

Héctor Santcovsky Acte PAM

En aquesta direcció, durant el debat s'ha parlat de la capacitat de poder-nos avançar a aquests grans canvis que poden provocar efectes de gran abast com ara l'aparició del coronavirus. Prospectiva i visió global, han estat paraules repetides, en línia amb l'article sobre la cancel·lació del Mobile World Congress que Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha publicat aquesta mateixa setmana. “Cal un ministeri del futur”, ha afegit Víctor Ténez, cap del Servei d'Estratègia Urbana i Metropolitana a l'AMB. Salvador Milà, director de l'Àrea de Presidència de l'AMB, ha posat sobre la taula que “totes les projeccions que fem sobre futur parteixen d'unes dades i d'un model de base, però ens falten referents per a fer-les degudament”, ha dit, i ha esmentat la paradoxa de les diferents reaccions de la societat davant de fenòmens com ara l'emergència climàtica (que pot tenir efectes devastadors) respecte la situació que s'està vivint amb el coronavirus.

Un altre dels temes recurrents al debat ha estat el de la col·laboració a diferents nivells. Toni Mora, responsable de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions a Comissions Obreres de Catalunya, ha reconegut la voluntat de l'AMB pel que fa a la concertació de polítiques però ha exposat la necessitat de donar un pas més i apostar pel “diàleg social d'àmbit metropolità”, ja que, segons ha especificat, “hi ha molts temes a desplegar de manera conjunta amb els agents socials, més enllà de les administracions”. Félix Manito, president de la Fundació Kreanta, també ha reclamat col·laboració però, en aquest cas, amb la resta de regions metropolitanes del nostre entorn.

L'altre dels aspectes que ha generat més debat ha estat el talent, com retenir-lo, com atraure'l i com generar-lo, i en aquest sentit, Carles Rúa, responsable de projectes estratègics del Port de Barcelona, ha volgut destacar la importància de diferenciar-se: “Barcelona té unes característiques innates que la fan superior a molts altres llocs però hi ha altres territoris que ens estan trepitjant els talons. Cal posar focus en aquest factor competitiu i de talent i en com ens diferenciem i cal també un punt de vista molt més global”.

Altres aportacions fetes al debat sobre el PAM han estat la incorporació de la interculturalitat, tant en les polítiques com en l'imaginari i el llenguatge, i la petició de tenir en compte la digitalització i la industria 4.0 com a elements dinamitzadors que poden contribuir al progrés sostenible.

Davant de totes les aportacions recollides, Héctor Santcovsky ha volgut posar sobre la taula el tema dels pressupostos i les competències a l'hora de poder fer efectives moltes de les voluntats per part de l'AMB. “En general els ajuntaments són reticents a cedir competències, com és natural, i cal pedagogia a tots els nivells: ciutadania, ajuntaments, administracions... Sempre estem d'acord als espais de reflexió però no ho veiem traduït a l'acció', ha dit, i ha afegit: “Cal actuar amb la ciutat real, que ja no té 3,2 milions d'habitants sinó 5 milions, i ja podem parlar de Regió Metropolitana perquè la política sobre habitatge que es fa des de Barcelona, inevitablement afectarà municipis com Sabadell”.

Oriol Estela Barnet Acte PAM

Oriol Estela, per tancar l'acte, ha volgut respondre a les diverses inquietuds que han sorgit durant el debat. “La funció del PEMB és ser un espai de governança tova i un dels elements que volem incorporar és el de la flexibilitat. Per a nosaltres la metròpolis ja és la Regió Metropolitana però no volem posar una frontera perquè en funció de cada repte pot ser diferent”, ha dit Estela pel que fa el territori. Referint-se a la col·laboració, el coordinador general del PEMB ha destacat que l'associació ha estat tradicionalment un espai de concertació público-privada però “hem fet un pas més i ara parlem de quàdruple (amb acadèmia i ciutadania) i fins i tot de quíntuple hèlix, incloent mitjans de comunicació a l'equació, ja que és molt important que els mitjans entenguin i difonguin el missatge metropolità”. I pel que fa a la gestió de les incerteses i la previsió a llarg termini, Estela ha explicat que “l'estratègia és la gestió de les transicions i que calen plataformes on treballar com gestionarem les transicions cap al futur”. La proposta del PEMB? Fer-ho des del diàleg i la col·laboració, on tothom pugui dir la seva, per fer front a reptes concrets, i això és el que anomenem “Compromís Metropolità”.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

X

Subscriu-te al nostre butlletí

Vols rebre les convocatòries del PEMB? Subscriure'm ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.   
Política de cookies +