La transferència de coneixement, clau per connectar recerca i presa de decisions a escala metropolitana

La recerca, clau per a noves formes de governança metropolitana

“Entenem la regió metropolitana com la ciutat real en termes de funcionalitat”, ha començat Azpiroz, “no només pel desplaçament de persones i mercaderies, sinó també pel desplaçament de la contaminació”, per això ha defensat el territori metropolità com l’àmbit on abordar aquesta problemàtica per actuar estratègicament: “La qualitat de l’aire no entén de límits administratius i els seus impactes sovint els superen”.

A partir d’aquí, l’arquitecta ha explicat que “la raó de ser del PEMB és definir estratègies que permetin alinear els diversos actors metropolitans en un objectiu compartit” i ha defensat la necessitat d’integrar la recerca en els processos de planificació i presa de decisions: “Volem que la recerca tingui un impacte en la governança; cal aterrar-la i apropar-la a qui pren decisions. És un repte institucional i també cultural”.

En aquest sentit, Azpiroz ha remarcat que és una tasca que el PEMB desenvolupa aprofitant la seva posició com a pont entre administracions, món acadèmic i sector privat. Posició que permet a l’Associació actuar com a xarxa intermediària per, entre d’altres, adaptar el llenguatge científic, generar espais de diàleg i fer circular el coneixement entre els diversos actors del territori davant de reptes com l’emergència ambiental i climàtica.

Per il·lustrar-ho, Azpiroz ha compartit alguns exemples d’iniciatives que combinen recerca, planificació i transferència de coneixement impulsades pel PEMB com ara;

• La jornada ‘Embarriados’, organitzada en col·laboració amb l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i 300.000 km/s, que va reunir diferents agents del territori català per compartir els resultats de l’estudi ‘Embarriados - Atles de la nova vulnerabilitat urbana i social a Espanya’ i analitzar, a partir de dades desagregades del territori, els reptes i les oportunitats en la transició cap a un model de mobilitat més sostenible i accessible,
• L’estudi impulsat pel PEMB i l’AMB: ‘Millorar els entorns escolars – Metodologia d’anàlisi i estat actual en l’àmbit metropolità de Barcelona’, desenvolupat per l’arquitecte urbanista i professor de la UPC, Xavier Matilla, i la geògrafa de TerritorisXLM, Helena Cruz, que ha analitzat 916 centres de l’àrea metropolitana de Barcelona i conclou que més de la meitat de les escoles avaluades presenten entorns crítics per a la salut dels infants.
• El projecte europeu GreenInCities que promou la regeneració climàtica d’àrees urbanes desfavorides i disfuncionals, a través de metodologies innovadores de coanàlisi, codisseny i comonitoratge. El PEMB, que n’és soci, juntament amb el Consorci del Besòs, hi participa amb l’objectiu de renaturalitzar un espai a la desembocadura del riu Besòs i garantir que el coneixement generat no quedi només en l’àmbit de la recerca, sinó que es transfereixi a altres municipis del territori

Altres visions: de la modelització a la salut ambiental

La taula ha comptat també amb la participació d’altres persones expertes que han aportat mirades complementàries.

Álvaro Criado, estudiant predoctoral al Barcelona Supercomputing Center, ha presentat les eines CALIOPE i CALIOPE-Urban, que permeten modelitzar la qualitat de l’aire a diverses escales territorials, i els projectes UncertAIR, orientat a desenvolupar eines per quantificar la incertesa dels models de qualitat de l’aire urbans, i el projecte UrbanAIR, integrat dins la iniciativa europea Destination Earth, que treballa per crear un “bessó digital de la Terra”. En el cas de Barcelona, UrbanAIR ajudarà a simular escenaris de contaminació i calor urbana per donar suport a la presa de decisions municipals.

Des del centre tecnològic ITENE, Carlos Fito, gerent de l'àrea de seguretat i tecnologies de monitoratge ambiental, ha presentat el projecte europeu UPRISE, que aborda els efectes dels micro i nanoplàstics i de les partícules ultrafines en la salut humana, especialment durant l’embaràs. Un projecte multidisciplinari que combina vigilància ambiental, estudis clínics i toxicologia per entendre com aquests contaminants poden afectar el desenvolupament fetal i augmentar el risc de malalties a llarg termini per, així, generar evidència científica que inspirin noves polítiques públiques de prevenció.

Finalment, Elena Veza, tècnica de l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’AMB, ha explicat la tasca de més d’una dècada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en la millora de la qualitat de l’aire i ha subratllat la importància “d’aterrar el coneixement existent per aplicar-lo de manera efectiva a la presa de decisions”. A més, Veza ha destacat l’elaboració recent de 36 informes municipals (pels 36 municipis que conformen l’AMB) que permeten identificar les zones i col·lectius més vulnerables, i simular escenaris a l’horitzó 2030. El resultat obtingut? “Si no s’actua, el 2030 el 88% de la població metropolitana continuaria exposada a nivells superiors als recomanats per la UE”.

Un espai de col·laboració per a un aire més net

El 4t Congrés de la Qualitat de l’Aire, organitzat per l’Ajuntament de Sabadell, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’AMB, té com a objectiu reforçar les aliances entre els diferents agents implicats en la gestió de la qualitat de l’aire i impulsar polítiques integrals que millorin la salut ambiental i pública.

Amb sessions com aquesta, el congrés consolida el seu paper com a espai de trobada entre la recerca, l’administració i la societat civil per avançar cap a una metròpoli més saludable, justa i sostenible.