La rehabilitació energètica dels habitatges reclama una governança metropolitana i més capacitat d’acompanyament

La sessió va reunir persones investigadores, representants de les administracions i professionals del sector per reflexionar sobre els reptes econòmics, tècnics i socials que dificulten la transformació energètica dels habitatges plurifamiliars, així com sobre les iniciatives públiques i privades que s’estan impulsant per accelerar la rehabilitació i avançar en la descarbonització.

L’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona

Una de les idees centrals de la jornada va ser la necessitat d’abordar la rehabilitació energètica des d’una escala metropolitana o supramunicipal. En aquest context, Luisa Fernanda Pinto, la referent d’habitatge del PEMB va defensar la necessitat d’una governança compartida per coordinar polítiques, recursos i eines d’acompanyament a escala de la regió metropolitana.

Pinto va explicar l’Agenda Compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges que impulsa el PEMB i que articula actors públics, acadèmics, privats i socials, molts presents a la jornada, amb l’objectiu d’accelerar la transformació del parc residencial i avançar cap a una metròpoli climàticament neutra i socialment justa. El projecte abasta 164 municipis de la regió metropolitana de Barcelona i es desenvolupa des d’una lògica de cooperació territorial, transformació sistèmica i transferència de coneixement.

Segons Pinto, ara que la rehabilitació energètica ha guanyat reconeixement després de la implementació dels fons Next Generación, requereix “una mirada metropolitana compartida” que permeti superar la fragmentació actual i desplegar mecanismes estables de coordinació entre administracions i agents del territori per tal que la ciutadania l’entengui com una pràctica quotidiana.

La dimensió supramunicipal, clau per accelerar la rehabilitació

Les aportacions de diferents ponents van coincidir a assenyalar que els municipis, per si sols, tenen dificultats per sostenir la intensitat tècnica, financera i organitzativa que exigeix la rehabilitació massiva del parc residencial.

Joaquim Arcas Abella, cofundador de Cíclica i membre d’Arquitectes per la Sostenibilitat (AuS-COAC, va defensar que les Oficines de Suport a la Sostenibilitat (One–Stop–Shop) “no han d’actuar soles, sinó en xarxa i coordinades per una agència de rehabilitació d’escala supramunicipal”, i va alertar que els criteris territorials definits actualment per les directives europees no s’ajusten a la realitat metropolitana de Barcelona.

En la mateixa línia, Daniel Broto Pérez, director de Territori i Habitatge de Procornellà, va explicar que el model desplegat a Cornellà de Llobregat —amb 1.300 habitatges rehabilitats en un any i mig— només és replicable si existeixen estructures supramunicipals capaces d’assumir part del disseny, la coordinació i els recursos tècnics necessaris. Segons Broto, l’acompanyament intensiu a les comunitats de veïns requereix una gran capacitat operativa i una proximitat territorial difícilment assumible per molts municipis.

També Jordi Ayats Reixach, director de la Fundació EuroPACE, va insistir en la necessitat d’un “pla territorial que marqui objectius, posi recursos i defineixi les capacitats tècniques de les oficines”, així com en la importància de digitalitzar i coordinar els serveis d’acompanyament per fer-los sostenibles i eficients.

Un ritme de rehabilitació encara insuficient

Entre les dades exposades durant la jornada destaca que el 45% dels habitatges van ser construïts abans de 1970 i que el 63% dels edificis tenen potencial de rehabilitació. Tot i això, el ritme actual continua molt lluny dels objectius europeus.

Joaquim Arcas Abella va advertir que actualment es rehabiliten menys de 50.000 habitatges anuals a l’Estat i que caldria “multiplicar per deu” aquesta xifra per complir les directives europees EPBD i EED que són les normatives que obliguen els estats membres a millorar l’eficiència energètica dels edificis i a accelerar la seva rehabilitació per reduir emissions.

La jornada també va evidenciar la necessitat de superar la dependència de convocatòries puntuals i avançar cap a instruments de finançament més estables i estructurals. En aquest context, es van posar sobre la taula fórmules com la inversió d’impacte social, la combinació de recursos públics i privats o la captura de plusvàlues urbanístiques.

Carlos Marmolejo Duarte, investigador principal d’EnerValor a la UPC, va plantejar precisament la necessitat de replantejar els instruments de captura de plusvàlues urbanístiques per poder finançar processos de regeneració urbana i rehabilitació en entorns vulnerables.

La recerca universitària al servei de la descarbonització dels habitatges

La jornada també va mostrar tres exemples de com la recerca aplicada pot construir ponts entre el coneixement tècnic especialitzat, les casuístiques concretes i la ciutadania que, en última instància, ha de prendre les decisions sobre els seus habitatges.

Un dels projectes de recerca presentats ha estat el de Belén Onecha Pérez, professora agregada del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la UPC qui va posar el focus en les condicionants específiques de la rehabilitació energètica dels edificis amb valor patrimonial. Belén va recordar que entre el 10% i el 15% dels edificis de la Unió Europea disposen d’algun tipus de protecció patrimonial, un fet que condiciona notablement les possibilitats d’intervenció.

Tot i així, la renovació d’aquests tipus d’edificis fan una aportació significativa a la descarbonització, ja que poden aportar una reducció d’impacte ambiental superior a la mitjana. Segons Onecha, en els edificis patrimonials rehabilitats la reducció de l’impacte ambiental passa de situar-se només entre el 3% a el 10%, molt per sobre dels resultats obtinguts en edificis no protegits. A més, va advertir que la tramitació administrativa d’un edifici patrimonial “pot allargar-se el doble o el triple” respecte a la d’un edifici convencional, fet que dificulta encara més l’acceleració d’aquests tipus de rehabilitació.

Imagen

Eva Crespo Sánchez, professora agregada Serra Húnter del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura de la UPC, va presentar el projecte LES (Treball, Estalvi Energètic i Salut, de l'escola a la llar), una iniciativa que aposta per un vector de canvi poc explorat en les polítiques de rehabilitació: els infants com a agents de transformació familiar. A través de tallers científics adreçats a alumnat d'entre 8 i 10 anys de primària, el projecte treballa els vectors de condicionament energètic i ambiental dels edificis i connecta aquests continguts amb les condicions reals dels habitatges de les famílies participants. L'objectiu és que el coneixement adquirit a l'escola es tradueixi en conscienciació i, eventualment, en decisions de millora a la llar. El projecte, finançat per l'Ajuntament de Barcelona, s'ha desplegat a les escoles Ferrer i Guàrdia i Fort Pienc, amb materials i tutorials pensats perquè qualsevol centre educatiu pugui replicar l'experiència de manera autònoma.

El tercer projecte de recerca proposa unificar en una sola eina digital tota la informació que avui existeix dispersa sobre els edificis residencials a Espanya: el certificat d'eficiència energètica, la inspecció tècnica de l'edifici, la cèdula d'habitabilitat i el full de ruta de renovació programada. L’investigador FPU del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura de la UPC, Paúl Espinoza Zambrano, va presentar el Libro del Edificio Electrónico (LdE-e), una anàlisi dels instruments existents va revelar que fins a un 65% de la informació que generen és redundant, és a dir, es produeix i es torna a produir per separat sense que els agents implicats en comparteixin les dades.

La proposta organitza tota aquesta informació en una base de dades interconnectada que acompanya l’edifici al llarg de tot el seu cicle de vida. En el cas dels edificis nous, aquesta base es podria alimentar automàticament dels models digitals BIM (Building Information Modeling), que són representacions digitals que integren dades geomètriques, constructives i de funcionament de l’edifici, i que permetrien cobrir aproximadament un terç dels camps d’informació necessaris.

L'eina integra també mecanismes de traçabilitat basats en blockchain per garantir l'autenticitat dels certificats, i preveu una finestreta única d'acompanyament com a porta d'entrada per a les comunitats de propietaris que vulguin activar el seu pla de renovació.

Tots tres projectes de recerca, s’emmarquen en el grup de recerca EnerValor Knowledge Hub de la UPC, que genera evidència empírica sobre la relació entre eficiència energètica, sostenibilitat i mercats immobiliaris urbans, amb l'objectiu d'accelerar la transició cap a un entorn construït descarbonitzat.

Finalment, les persones participants van coincidir que la rehabilitació energètica s’ha de concebre com una política urbana, climàtica i social alhora, i que només serà viable si s’impulsa amb eines compartides, recursos estables i una governança capaç de treballar a escala metropolitana.