La planificació d’habitatge a escala metropolitana: síntesi d’un informe elaborat pel PEMB

Per què cal una mirada metropolitana?

Els fluxos laborals, residencials i de serveis mostren que la vida quotidiana funciona a escala metropolitana: gairebé la meitat de la població treballa en un municipi diferent del de residència. Aquesta realitat interconnectada fa insuficient una planificació estrictament local.

A més, l’encariment de l’habitatge —especialment del lloguer— es dona de forma sincronitzada a tota la regió. Els increments de preus o l’esforç econòmic de les llars són igual o més intensos a la segona corona metropolitana que a Barcelona ciutat. També hi ha un problema estructural: gairebé la meitat del parc d’habitatge és anterior a 1970, fet que genera greus dèficits energètics i d’habitabilitat que requereixen estratègies de rehabilitació de gran escala.

A tot això s’hi suma una desigual capacitat municipal: no tots els ajuntaments disposen de plans locals d’habitatge actualitzats ni dels recursos necessaris per desplegar polítiques eficaces. La fragmentació impedeix actuar amb coherència i equitat.

És per això que una de les principals aportacions del Compromís Metropolità és l’aposta per una mirada estratègica a escala de regió metropolitana, reconeixent aquest àmbit territorial per abordar un repte d’aquestes característiques.

La proposta del PEMB: un model en tres nivells

1. Marc estratègic metropolità per a l’habitatge

El PEMB proposa crear un marc supramunicipal que integri:

• Una diagnosi unificada del parc social i assequible.
• Un inventari del sòl públic disponible.
• Objectius comuns (solidaritat urbana, lloguer social, rehabilitació).
• Instruments de mancomunació entre municipis.
• Un sistema d’indicadors per avaluar polítiques a tota la regió.

Aquest marc metropolità hauria d’alinear-se amb el PDU Metropolità, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i el Compromís Metropolità 2030.

2. Incorporar la dimensió metropolitana als Plans Locals d’Habitatge (PLH)

Sense restar autonomia municipal, el PEMB planteja dotar els PLH de criteris metropolitans comuns. Alguns àmbits clau a “metropolitanitzar”:

• Protocols d’emergència residencial i serveis compartits de mediació.
• Convocatòries de rehabilitació coordinades i serveis tècnics conjunts.
• Borses de lloguer social i compres conjuntes d’habitatge.
• Registre únic de sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO).

Aquest enfocament permet guanyar escala, coherència i eficiència.

3. Actuacions estratègiques compartides

L’informe destaca 10 mesures transformadores, entre les quals sobresurten:

1. Creació d’una borsa de lloguer metropolitana i registre únic d’HPO, complementant les borses locals i facilitant la mobilitat residencial.
2. Ampliació de l’operador Habitatge Metròpolis Barcelona i de l’Observatori metropolità de l’Habitatge (O-HB) a tota la regió, per multiplicar la capacitat de promoció d’habitatge assequible.
3. Anàlisi i desplegament de mesures que contribueixen a la regulació dels preus del lloguer en municipis amb mercat tens, per aplicar amb coherència la regulació de preus.
4. Reactivació de les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) per generar nou sòl assequible amb criteris de sostenibilitat i coherent en el conjunt del territori.
5. Coordinació metropolitana de la regulació sobre reserves d’HPO protegit en sòl urbà consolidat: harmonització de la reserva del 30% en sòl urbà consolidat, per evitar dinàmiques de competència a la baixa entre municipis.
6. Coordinació en l’aplicació dels fons Next Generation EU per a la rehabilitació energètica d’habitatges en un pla integral a escala de la regió metropolitana impulsada a través de l’Agenda Compartida de Descarbonització.
7. Coordinació metropolitana en el control dels habitatges d’ús turístic, establint criteris comuns i eines compartides.
8. Elaboració d’un cens de reserves obligatòries de sòl per a habitatge protegit i publicació del patrimoni públic del sòl i l’habitatge.
9. Creació d’un clúster d’innovació en la construcció i gestió d’habitatge assequible.
10. Observatori Metropolità de l’Aigua i l’Energia i diversificació de les formes de gestió.

Cap a un sistema metropolità de governança de l’habitatge

L’informe conclou que la regió metropolitana necessita una governança flexible, amb lideratge supramunicipal però mantenint la proximitat local. Consorcis, xarxes tècniques i organismes ja existents (AMB, XMIR, O-HB, ajuntaments, consells comarcals, Generalitat) han de confluir per garantir coherència, equitat i impacte real.

En definitiva, avançar cap a una governança metropolitana de l’habitatge implica superar l’actual mosaic d’instruments, competències i estructures per articular un sistema coordinat, escalable i adaptable als diferents reptes del territori. La clau no és crear un únic organisme centralitzat, sinó establir una arquitectura de governança de geometries variables que aprofiti i reforci els actors existents alineant-los sota objectius i indicadors compartits. Aquest model permetria coordinar planificació i execució, garantir l’equitat territorial en la distribució de recursos i responsabilitats, i donar estabilitat a les polítiques més enllà dels cicles electorals.