La mesura de reserva del 30% de sòl urbà a habitatge protegit centra el debat de l'esmorzar estratègic del PEMB
Una vuitantena de persones assisteixen a l'acte que ha servit per debatre sobre reptes de l'accés a l'habitatge a la regió metropolitana
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha reunit al Hub Social de Barcelona a Elena Massot, consellera delegada de Vertix Grup Immobiliari i vicepresidenta primera de l'Associació de Promotors de Catalunya i Jaime Palomera, director de l'Àrea d'Habitatge i Ciutat de l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) en una nova edició dels esmorzars estratègics: 'L'habitatge a la ciutat dels cinc milions'. Un debat que ha servit per analitzar alguns dels reptes de l'accés a l'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona i explorar solucions que garanteixin un desenvolupament urbà més equilibrat i sostenible. La conversa ha girat al voltant de qüestions clau com la reserva del 30% per a habitatge protegit en centres urbans, el paper del sector privat, l'impacte del mercat immobiliari i la necessitat d'una planificació a llarg termini.
La presidenta de la comissió executiva de PEMB, Janet Sanz, ha destacat la importància de debatre qüestions clau com la mesura del 30%, el lloguer de temporada, o si avui en dia s'està construint prou, però sobretot ha defensat la necessitat de coordinar polítiques metropolitanes per garantir un habitatge assequible i accessible i també 'per fer el salt d'escala a la regió metropolitana de Barcelona'.
D'una banda, Elena Massot ha remarcat que la manca de sòl i la baixa planificació han agreujat la crisi de l'habitatge i ha insistit en la necessitat d'una col·laboració publicoprivada efectiva. Segons Massot, la mesura de reserva del 30% per habitatge protegit en sòl urbà consolidat 'no està funcionant', perquè en casos en què la diferència de rendes entre els futurs propietaris és molt alta, 'si el client [privat] no vol entrar en una comunitat mixta és possible que es tiri enrere'.
Per això, la vicepresidenta de l'Associació de Promotors de Catalunya ha demanat tenir 'més cintura i encaix' per 'adaptar la mesura a les noves demandes per donar resposta a perfils de famílies amb necessitats específiques'. Una de les mesures que ha proposat ha estat fer, per exemple, 'dos accessos, perquè tothom pugui conviure fins i tot amb condicions econòmiques més raonables', ha comentat. Massot també ha reivindicat que 'l'habitatge hauria de ser considerat una infraestructura bàsica i planificada a llarg termini, amb un calendari clar i seguretat jurídica per als inversors'.
Per la seva banda, Jaime Palomera ha qüestionat el model actual de mercat i ha defensat la necessitat de limitar l'especulació per garantir habitatges assequibles. Ha citat Viena com a cas d'èxit, on l'habitatge públic es construeix amb un model de beneficis limitats i basat en costos de manteniment, assegurant lloguers assequibles a llarg termini. A més, també ha parlat de la mesura del 30% d'HPO, assenyalant que a París, tot i la resistència inicial, ha estat una mesura efectiva per garantir habitatge assequible.
El debat també ha posat de manifest que el preu del sòl continua sent un dels principals obstacles per garantir habitatge assequible. 'Les reserves d'habitatge protegit ajuden a refredar el preu del sòl i a garantir un mercat més accessible', ha destacat Palomera, mentre que Massot ha insistit que la flexibilitat normativa és clau per adaptar-se a la realitat del sector.
Densificar la ciutat: una estratègia per a més eficiència i sostenibilitat
Un dels punts destacats del debat ha estat la necessitat de densificar l'urbanisme per optimitzar recursos i evitar una expansió descontrolada també arreu del territori. Jaime Palomera ha defensat que augmentar la densitat de manera planificada permetria una Barcelona més eficient i sostenible, amb més habitatge assequible i espais verds integrats. Ha assenyalat que el model de suburbanització és molt més costós tant en infraestructures com en serveis públics, i ha criticat aquest model: 'Dir que Barcelona és una ciutat cara és una decisió política'. Massot, per la seva banda, ha assegurat que 'Barcelona ja fa tard', ja que amb l'espai disponible és complicat preveure algunes actuacions com la d'augmentar el verd urbà.
Mobilitat i habitatge: dos reptes inseparables
Durant l'acte, Elena Massot ha volgut vincular l'accés a l'habitatge a la mobilitat i ha destacat que 'no podem parlar d'habitatge sense garantir una xarxa de transport públic eficient i fiable'. Ha assenyalat que moltes persones es veuen forçades a viure lluny dels centres urbans, però les deficiències del transport públic, especialment en Rodalies, fan que aquestes opcions siguin inviables per a moltes famílies. En aquest sentit, s'ha insistit que qualsevol estratègia d'expansió de l'habitatge a la regió metropolitana ha d'anar acompanyada d'una millora substancial de la mobilitat per evitar que la distància es converteixi en una barrera d'exclusió social.
De totes maneres, Jaime Palomera ha volgut alertar que sovint el fet de millorar les connexions de transport o de crear noves infraestructures, també acaba encarint els preus de l'habitatge de la zona en qüestió.
Una visió metropolitana per evitar la segregació residencial
Finalment, s'ha posat sobre la taula la necessitat d'ampliar la mirada cap a la regió metropolitana, garantint que el creixement de l'habitatge es faci de manera equilibrada i amb una mobilitat eficient que eviti la segregació residencial.
El periodista David Cobo ha recordat que l'expansió de l'habitatge assequible cap a la regió metropolitana no ha d'implicar una ciutat més dispersa ni un model de 'taca d'oli' que expulsi la població amb menys recursos cap a les perifèries. Per això, ha posat damunt de la taula si la resposta passa per una estratègia coordinada entre municipis, que permeti integrar habitatge protegit a totes les zones de la metròpoli, en comptes de relegar-lo a ciutats dormitori sense prou serveis ni oportunitats econòmiques.
