Vés al contingut

La jornada entre institucions i xarxes de reaprofitament alimentari posa sobre la taula els reptes compartits per evitar el malbaratament

Formació en manipulació d’aliments, reconeixement institucional i recursos logístics, són algunes de les demandes de les entitats
Imagen
Jornada PATT

La jornada ‘Xarxes de reaprofitament alimentari comunitàries. Intercanvi d’experiències i reptes de futur’, celebrada al Mercat de Sant Antoni de Barcelona, ha posat de manifest el creixent compromís ciutadà i institucional per construir sistemes alimentaris més justos, sostenibles i resilients. Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible —de la qual el PEMB en forma part— la trobada ha reunit persones expertes, entitats i projectes de referència del territori, que han reclamat reconeixement institucional i recursos logístics per ampliar la seva cobertura.

Glòria Cugat, subdirectora general de Transferència i Innovació Agroalimentària del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha obert la jornada destacant el paper fonamental del teixit comunitari, d’una banda, i el marc normatiu en la lluita contra el malbaratament alimentari, de l’altra, i també ha recordat que el departament ja està treballant en el Pla Estratègic contra el malbaratament.
 

El projecte CULTIVATE

En aquest context, també s’ha aprofitat per explicar el projecte europeu CULTIVATE, en el qual el PEMB col·labora. Raquel Díaz (Espigoladors) i Amaranta Herrero (Universitat de Barcelona) han detallat que el projecte, que s'emmarca en una investigació europea comparativa entre Barcelona, Milà i Utrecht, analitza com es governen les iniciatives d'alimentació compartida i quins són els seus obstacles i punts forts.

Barcelona destaca a nivell europeu en el context de prevenció de pèrdues i malbaratament”, ha afirmat Díaz. Tot i això, el repte és transformar aquestes pràctiques locals en un sistema més estructurat i amb suport institucional sostingut. En aquest sentit, el projecte proposa un marc d’anàlisi que ajuda a classificar actors i jerarquitzar accions: garantir primer l’accés a l’alimentació, després prevenir el malbaratament i, finalment, aprofitar excedents abans d’arribar al residu.

Un altre repte destacat va ser la manca de reconeixement formal d’aquestes iniciatives, fet que dificulta l’accés a convenis amb grans distribuïdors o a recursos logístics.

Seguint en la línia de la investigació realitzada en aquest àmbit, Francesco Facchini (ICTA-UAB) ha aportat una mirada crítica al sistema dominant d’ajuda alimentària, alertant sobre els riscos d’una “economia de la caritat” que pot reforçar desigualtats estructurals i ha posat en valor les xarxes autogestionades com a resposta transformadora.
 

Projectes referents i debat sobre els reptes actuals

Un dels objectius de la jornada era escoltar les demandes d’aquestes xarxes de reaprofitament alimentari, i diverses iniciatives locals han compartit les seves experiències, com la Xarxa d’Ajuda Mútua Alimentària de Catalunya (XAMA), el Menjador Popular de Manresa, Supercoopera, Som la Clau i Calàbria 66. S’ha destacat la importància de les relacions de confiança amb els establiments col·laboradors -d’on es recullen els aliments-, la necessitat de reconeixement institucional i la formació tant de les persones que manipulen aliments com per aquelles que els donen.

Des de Xarxa d’Ajuda Mutua Alimentària de Catalunya, Jorge Fernández ha explicat com el trencament del conveni amb Lidl ha reduït la cobertura alimentària que tenies de la xarxa de 640 a 204 famílies. “Sabem que actualment alguns supermercats estan llançant aliments”. Malgrat això, des de la XAMA continuen treballant amb altres cadenes com Aldi o petits comerços, però reclamen un reconeixement oficial que els permeti negociar convenis amb més força.

Feliu Madaula de Supercoopera ha posat en valor la importància del tracte humà amb el personal dels supermercats i ha llançat una proposta del que seria una solució: supermercats solidaris on les persones puguin escollir el que volen menjar, trencant amb la lògica de les caixes tancades de productes que ofereixen les entitats.

Chiara Monterotti, de Som la Clau, i Aida Leal, de Calàbria 66, han destacat la necessitat de crear noves xarxes als barris a partir de col·laboracions amb comerços locals i persones compromeses. “Per començar necessitem una botiga disposada a cedir l’excedent i un grup de persones motivades per donar sortida a aquests aliments”, ha comentat Monterotti. Des de Calàbria 66, l’Aida Leal ha explicat com gestionen quan reben més contingut del que poden gestionar: “És important tenir una xarxa per no recaure en el malbaratament”.

Des de l’Ajuntament de Barcelona també s’ha presentat la ‘Guia per crear una xarxa de reaprofitament alimentari comunitària’. Un manual que ofereix passos clars, des de la identificació d’agents locals fins a l’establiment d’una governança efectiva i l’avaluació d’impacte, amb l’objectiu de facilitar que es puguin replicat aquest tipus d’iniciatives a tot el territori.
 

El marc normatiu, clau per a l’eficàcia

Finalment, Carles Guirado (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) i Raquel Arpa (Agència Catalana de Seguretat Alimentària) han exposat el marc legal vigent que afecta aquestes xarxes de reaprofitament alimentari. S’ha posat l’accent en la recent normativa catalana, que estableix l’obligatorietat a totes les empreses d’elaborar plans de prevenció -excepte aquelles de menys de 10 treballadors-, mesurar i informar de les pèrdues d’aliments i comptabilitzar el que es destina a distribució gratuïta, és a dir, a aquestes xarxes d’aprofitament. A més, també s’ha destacat la importància dels acords entre donadors i receptors i les condicions tècniques per garantir la seguretat dels aliments redistribuïts.