La jornada de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana serveix per fer xarxa, generar sinergies i donar suport als municipis en la construcció de les seves estratègies alimentàries

Per donar el tret de sortida a la trobada anual, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha recordat que la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana és un prototip de governança metropolitana que va obrir camí per parlar de l’agenda metropolitana i dels reptes que avui es concreten en les missions del Compromís Metropolità 2030. “Des del PEMB impulsem projectes, però no pretenem assolir sols el Compromís Metropolità, si no de forma conjunta amb tot el territori”, ha remarcat la Lidón Martrat, coordinadora de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible, que porta la secretaria tècnica de la CARM.

Amb aquesta voluntat d’involucrar als membres de la CARM, la jornada —celebrada al Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet—, ha inclòs una fira de mostres de projectes vinculats a la missió ‘Alimentació Saludable’, que ha permès a les persones assistents descobrir iniciatives innovadores orientades a promoure una alimentació saludable, sostenible i de proximitat, i ha servit com a espai de trobada i intercanvi entre professionals i entitats del sector.

Com mesurem l’alimentació de proximitat?

Un altre dels objectius de la CARM és contribuir a la creació de coneixement compartit. En aquest sentit, s’hi ha presentat un estudi encarregat pel PEMB i realitzat per l’Observatori per l’Acció i la Recerca en Alimentació (FARO) de la UB, que proposa una manera de mesurar i desglossar el concepte de “proximitat” dins la missió ‘Alimentació Saludable’. El treball, que també es va compartir en un taller específic organitzat pel PEMB el passat mes de maig, identifica tres dimensions clau del concepte: geogràfica (la distància en la qual els aliments són produïts, comercialitzats, consumits i/o distribuïts), relacional (la interacció directa entre actors) i de valors compartits (els valors que s’atribueixen al consum de proximitat, com la traçabilitat, origen, frescor, etc.).

Durant el taller dut a terme al maig es va treballar de manera col·laborativa per definir entre tres i sis indicadors per àmbit, prioritzant criteris com la disponibilitat de dades, el cost reduït de recopilació, la rellevància, la comparabilitat i la credibilitat. Els indicadors seleccionats abasten cinc àmbits estratègics de la missió:

• Producció sostenible: Superfície de producció ecològica/agroecològica, volum de producció ecològica/agroecològica, percentatge de producció ramadera certificada ecològica, emissions derivades per pràctiques agrícoles, etc.
• Distribució i comercialització: volum d’aliments de proximitat (Catalunya) amb circuits curts, empreses i particulars adherits com a productors a la venda de proximitat, nombre de mercats de pagès actius a la regió, etc.
• Consum responsable: malbaratament alimentari per habitant, nombre de contractes de compra pública que inclouen criteris de proximitat i ecològic, nombre de famílies en cooperatives de consum, etc.
• Dietes saludables: percentatge de població que segueix dieta mediterrània, menjadors escolars amb contractes de consum ecològics i de proximitat, percentatge de població amb inseguretat alimentària, etc.
• Equitat en la cadena alimentària: diferencial entre preu origen i preu final del producte, bretxa salarial per gènere en el sector agroalimentari, evolució de preu d’una cistella saludable, etc.

La coordinadora del gabinet tècnic, Irene Navarro, ha defensat la necessitat de generar debat entorn de conceptes com la proximitat i la manera de mesurar-la, i ha afirmat que “els indicadors no són només eines tècniques, sinó també instruments polítics per avançar en la transformació del sistema alimentari. El repte no és només mesurar, sinó obrir camins, generar debat i facilitar l’acció coordinada”.

La jornada també ha posat en relleu la manca de dades disponibles en alguns àmbits i la necessitat de reforçar la col·laboració amb entitats, centres de recerca i institucions públiques per a disposar d’eines estadístiques compartides que facilitin el seguiment i l’avaluació de les polítiques alimentàries.

S’activa la comunitat de pràctica

Amb l’objectiu de donar suport a les administracions locals en la definició i implementació de polítiques alimentàries, la segona part de la jornada ha servit per posar en marxa una comunitat de pràctica sobre estratègies alimentàries municipals. Aquest espai, concebut com a instrument col·laboratiu i periòdic, vol oferir suport mutu, intercanvi de coneixement i resolució compartida de dubtes davant dels reptes complexos que implica impulsar estratègies alimentàries en l’àmbit local. A través del treball conjunt, es busca identificar les necessitats reals dels ajuntaments, consells comarcals, parcs agraris, entre altres entitats, i donar-hi resposta de forma coordinada, aprofitant l’experiència d’altres territoris i generant coneixement útil i pràctic per a la presa de decisions.

Durant la sessió, diversos municipis han posat sobre la taula inquietuds i reptes concrets que esperen abordar des d’aquest espai, com la necessitat d’integrar les estratègies alimentàries en altres instruments de planificació local (com els PAM), assegurar les condicions mínimes perquè aquestes no quedin en un calaix, garantir el relleu generacional, protegir el sòl agrari i la pagesia, fer compres públiques d’aliments, entre moltes altres. Totes aquestes aportacions evidencien la utilitat i la necessitat d’un espai comú per compartir estratègies, detectar obstacles i construir respostes conjuntes que permetin avançar cap a sistemes alimentaris locals més sòlids i resilients.