La jornada anual del Fòrum Social Metropolità (FSM) reflexiona com abordar la governança metropolitana de l’acció social en la ciutat dels 5 milions

En primer lloc, hi ha hagut una taula rodona sobre el futur del FSM i quin paper pot tenir en la governança metropolitana de les polítiques socials on Mariona Tomàs, professora investigadora de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Maria Pascual Esteve, de la secretaria tècnica del FSM, Pilar Nuñez Nerín, membre de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i Elisabet Tejero Gil, directora de serveis de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’AMB han reflexionat sobre el full de ruta del Fòrum, sobre si ha de ser un instrument temporal o bé si ha de jugar un paper en una hipotètica arquitectura metropolitana de l’acció social. “És un espai amb data de caducitat o bé té voluntat de permanència i ha de plantejar-se una evolució vers un espai institucional?”, ha preguntat Eva Garcia d’Estratègies de Qualitat Urbana, qui ha conduït l’acte.

Totes les intervencions han coincidit en destacar que la “governança metropolitana ha de ser entesa com una pràctica quotidiana de cooperació entre diferents actors” i, precisament per això, també han valorat la importància i la utilitat del Fòrum Social Metropolità per la seva flexibilitat i capacitat de tenir una mirada àmplia, més enllà dels municipis i com a agent aglutinador d’entitats públic-socials. “Cal preservar-lo, com a espai inèdit”, ha assegurat Pascual. En un context d’augment constant de les desigualtats, han advocat per reforçar la proximitat i el policentrisme en l’accés als serveis, i la coherència intermunicipal entre polítiques per garantir la cohesió territorial, eixos fonamentals per vertebrar una governança metropolitana d’acció social “robusta”. Per això, des del FSM s’ha demanat més suport organitzatiu i s’ha llençat la proposta de crear una entitat no lucrativa que aplegui entitats i ajuntaments que permeti demanar fons i poder posar en pràctica models innovadors.

La governança metropolitana de l’acció social: reptes compartits en contractació, habitatge i atenció a la infància

Un altre dels punts forts de la jornada ha sigut la celebració de tres taules paral·leles sobre àmbits clau de l’acció social, que es corresponen amb els 2 grups de treball o xarxes dins el marc del FSM i la Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial:

• “Contractació pública de qualitat en les polítiques socials", moderada per Lorena Sarri Piñero, directora de Serveis Jurídics de Suara Cooperativa i membre del Grup de Treball de Models de col·laboració publico socials de la Confederació,
• Inclusió residencial a la regió metropolitana, moderada per Luisa F. Pinto, referent de la missió d’Habitatge adequat del Compromís Metropolità 2030 al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i membre de la secretaria de la XMIR – Xarxa Metropolita d'Inclusió Residencial.
• Models d'atenció metropolitana a la infància, moderada per Laia Pineda Rüegg, la directora de l'Institut Infància i Adolescència.

Tot i les diferències entre els àmbits tractats, les 3 moderadores han compartit les reflexions de cada debat i han apuntat els punts comuns que han sorgit i que apunten a la necessitat urgent de pensar en una governança de l’acció social a escala metropolitana:

1. Necessitat de superar marcs normatius i institucionals rígids

Tant en la contractació pública com en l’atenció a l’exclusió residencial o els serveis d’atenció a la infància, han destacat com els marcs actuals —jurídics, administratius o institucionals— són massa rígids i no responen a la complexitat de l’acció social. Per això, han explicat que cal voluntat política i professional per innovar dins del sistema i donar espai a fórmules normatives i jurídiques més flexibles i contextualitzades.

2. Reforçar el paper del tercer sector i els serveis de proximitat

Totes tres taules han subratllat el valor afegit del tercer sector i de les entitats socials arrelades al territori, que aporten valors, continuïtat i coneixement de les necessitats reals. En la contractació pública i en relació a l’atenció a les persones, han assegurat que el preu no pot ser el criteri determinant perquè la qualitat del servei sempre acaba sent més eficient. “Cal recuperar espais de diàleg i col·laboració pública-social per garantir condicions estables i justes de contractació i operació dels serveis”, ha explicat Sarri. Pel que fa a la taula d’inclusió residencial, s'ha destacat el rol clau de les entitats del tercer sector en la provisió d’habitatge social, perquè no només aporten innovació social, sinó que impulsen una producció d’habitatge assequible amb caràcter estructural i creixent, basada en un model que obliga a reinvertir els ingressos i excedents en la creació de nous habitatges socials, generant un cercle virtuós de provisió pública i comunitària d’habitatge.

3. Construir polítiques amb mirada metropolitana

Des de la inclusió residencial fins als models d’atenció a la infància, s’ha fet evident la necessitat de treballar des d’una escala metropolitana real i operativa. “La fragmentació institucional i la manca de dades compartides són obstacles clau per planificar polítiques efectives”, ha recordat Pinto, qui ha posat com a exemple la planificació regional d’habitatge en ciutats com Lió, Vienna o Londres.

4. Apostar per la prevenció, la qualitat i l’impacte

Tant en l’atenció a la infància com en les polítiques d’habitatge d’inclusió o la contractació de serveis, s’ha insistit en la importància de prioritzar la prevenció i la qualitat per davant de la lògica reactiva o d’emergència. Des de cadascuna de les taules també han reclamat que les polítiques públiques es basessin més en evidències, indicadors compartits i avaluació d’impacte, una mancança a escala regió metropolitana.

5. Enfortir la governança compartida i l’escolta activa

Finalment, totes les moderadores han coincidit en la necessitat de generar més espais de governança compartida, on hi participin activament tant administracions com entitats socials i ciutadania organitzada. De la mateixa manera, especialment, s’ha reivindicat la presència vinculant de la infància i altres col·lectius invisibilitzats en la definició de les polítiques, així com la necessitat de més temps i espais per pensar col·lectivament.

L’impuls del FSM, espai de referència de la missió de Cohesió territorial, com a espai de coordinació pública-privada-comunitària és una de les mesures del Compromís Metropolità 2030, ja inclosa a petició de les organitzacions participants en la seva elaboració. I és que el treball per disposar de més dades a escala de regió metropolitana per harmonitzar els criteris d’accés a serveis socials; o per cobrir les inevitables desigualtats entre municipis en el pressupost i despesa socials, requereixen espais com el FSM. Si realment es vol reduir-erradicar les desigualtats existents a la metròpoli i garantir-hi la cohesió social, és imprescindible disposar d’espais estables de trobada, coordinació i treball entre els actors i agents de tot el territori.