La governança metropolitana al centre del debat al Foro de las Ciudades
El Foro de las Ciudades, espai de trobada i debat sobre els grans reptes urbans que s’ha celebrat a Madrid, ha acollit la sessió Agendas Urbanas. De la ciudad al área metropolitana, organitzada en col·laboració amb el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU). La jornada ha reunit representants d’administracions, entitats metropolitanes i agents privats per reflexionar sobre com abordar des d’una escala supramunicipal reptes compartits com l’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat o la governança.
Economia innovadora i inclusiva
Nivells de renda suficients
Emergència ambiental i climàtica
Mobilitat sostenible i segura
Alimentació saludable
Cohesió territorial
Habitatge adequat
Vitalitat cultural
En l’obertura de la sessió, la directora general d’Agenda Urbana i Arquitectura del MIVAU, María Teresa Verdú, ha assenyalat que les àrees metropolitanes s’han convertit en ecosistemes vius i interdependents i ha defensat que “ja no és possible planificar les ciutats de manera independent”. Verdú ha explicat que el Ministeri ha treballat en una Agenda Metropolitana com a evolució natural de l’Agenda Urbana Espanyola i ha remarcat que l’objectiu no és crear noves estructures rígides, sinó facilitar instruments de cooperació adaptats a cada realitat. “El futur de les ciutats dependrà de la nostra capacitat per pensar i articular respostes en clau metropolitana”, ha afirmat.
Des de la Comissió Europea, la directora general de Política Regional i Urbana, Themis Christophidou, que ha intervingut en línia, ha reiterat el compromís europeu amb les ciutats i ha destacat programes com URBACT o Horizon com a espais per compartir coneixement i desenvolupar solucions comunes. També ha defensat la necessitat “d’escoltar més altres experiències i actuar conjuntament”.
La majoria de les experiències presentades han coincidit a assenyalar que els reptes urbans superen els límits administratius i exigeixen noves formes de col·laboració.
Des de Saragossa, la coordinadora tècnica d’Ebrópolis, Isabel Rabanaque, ha explicat que la capital aragonesa es troba en una fase inicial de construcció d’una estratègia metropolitana i ha defensat un model de governança flexible i construït des de baix. Segons Rabanaque, “cal generar confiança i avançar cap a una governança estable” que permeti incrementar la capacitat de gestió i millorar el benestar de la ciutadania.
La responsable de Planificació Estratègica de Bilbao Metrópoli 30, Ana Sancho, ha atribuït la trajectòria de Bilbao a una combinació de lideratge compartit, visió estratègica i col·laboració multinivell. Ha destacat que l’entitat exercia un paper de facilitadora de la governança metropolitana i ha recomanat construir models “multiactor i multinivell” amb polítiques integrades, posant l’habitatge com a possible eix vertebrador.
Per la seva banda, el director de l’àrea de Medi Ambient, Projectes Europeus i Digitalització de l’Ajuntament d’A Coruña, Emilio Álvarez-Miranda Luzarraga, ha explicat que la ciutat ja compartia serveis amb els municipis de l’entorn i que la incorporació de la perspectiva metropolitana a l’Agenda Urbana havia proporcionat “un marc i un llenguatge comuns”. Entre els principals reptes, ha destacat la mobilitat intermodal i la necessitat d’avançar cap a un planejament urbà conjunt.
Des de la Diputació de Granada, el tècnic superior de Desenvolupament Jorge López ha subratllat que «no es resoldran els problemes metropolitans sense abordar també la relació urbà-rural». Ha reivindicat la metodologia de l’Agenda Urbana com una eina que permetia treballar a diferents escales i ha assenyalat que el primer pas consistia a prendre consciència de la ciutat real, més enllà dels límits administratius.
Una idea compartida per molts dels participants l’ha resumit el director de Serveis d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), José Luis Haro, que ha reconegut sentir-se “molt representat” per les experiències exposades. Haro ha remarcat que la institucionalització metropolitana era fruit d’un “procés de maduració lent” i d’una cultura basada en la convicció que “o ho fem junts o no ho fem”. També ha destacat que l’Agenda Urbana Metropolitana de l’AMB havia servit per alinear plans i competències i complementar les agendes municipals sense generar solapaments.
La responsable de Desenvolupament Urbà Sostenible de Metrovacesa, Almudena Cano, ha reivindicat el paper del sector privat en la implementació de les polítiques urbanes. Segons Cano, l’Agenda Urbana havia esdevingut una metodologia útil perquè proporcionava un llenguatge compartit i permetia establir criteris objectius i indicadors. També ha reclamat el reconeixement del sector privat «com un actor important per passar de la visió a la implementació».
En el diàleg final, el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Oriol Estela, ha assenyalat que els límits administratius, a cap nivell, no poden esdevenir una barrera per afrontar els reptes compartits i ha defensat la necessitat de continuar explorant fórmules de governança col·laborativa. “Les ciutats són realitats dinàmiques i canviants i caldrà buscar diferents solucions institucionals per avançar”, ha afirmat. Estela també ha explicat que el PEMB ha començat a treballar sobre la dimensió metropolitana de les polítiques d’habitatge amb l’objectiu d’identificar exemples i bones pràctiques que poguessin ser compartides amb d’altres ciutats, aprofitant la participació en el projecte SUP4SUD, finançat per Interreg Europe, on fa tàndem amb el propi MIVAU.
La sessió, moderada per la subdirectora general de Polítiques Urbanes del MIVAU, Sonia Hernández, ha posat de manifest una idea compartida per tots els participants: l’Agenda Urbana s’ha consolidat com una metodologia útil per abordar la complexitat territorial i avançar cap a models de governança més cooperatius i adaptats a les realitats metropolitanes.
Més enllà de les especificitats de cada territori, el debat ha permès identificar diverses conclusions compartides. La primera, que els principals reptes urbans com l’habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat o l’accés als serveis només poden abordar-se des d'una mirada supramunicipal. La segona, que no existeix un únic model d'àrea metropolitana i que la governança ha d'adaptar-se a cada realitat, sovint aprofitant estructures ja existents i avançant des de la cooperació i la confiança entre administracions i actors. Finalment, els participants han coincidit a assenyalar que l'Agenda Urbana s'ha consolidat com una metodologia i un llenguatge compartit que facilita la coordinació, permet treballar a diferents escales i contribueix a construir una visió comuna del territori, incorporant-hi també el sector privat i la relació entre els espais urbans i rurals.
En definitiva, la sessió ha evidenciat que la ciutat real supera els límits administratius i que la governança metropolitana s'ha convertit en una condició necessària per donar resposta als reptes compartits i garantir la qualitat de vida de la ciutadania.
Grup de treball sobre Agendes Metropolitanes
Precisament en el marc del projecte europeu SUP4SUD, i coincidint amb la celebració del Foro de las Ciudades, s’ha celebrat un grup de treball sobre agendes metropolitanes que ha servit per recollir bones pràctiques i exemples d’implementació de mesures municipals vinculades a la governança i a la col·laboració entre administracions. Aquesta feina s’emmarca en l’objectiu del projecte de reforçar la dimensió metropolitana de les agendes urbanes i afavorir l’intercanvi d’experiències entre ciutats europees.
Entre les principals reflexions, els participants, representants del MIVAU, Ebrópolis, la Diputació de Tarragona, la Universidad Pablo de Olavide, l’Ajuntament de Pamplona, Madrid Borde Sur i la consultora Media Naranja han posat de manifest, en primer lloc, que arreu s'estan impulsant fórmules de col·laboració supramunicipal, tot i que amb graus de desenvolupament i institucionalització molt diversos. En segon lloc, han evidenciat que la mobilitat, un dels elements que defineixen de manera més clara la realitat metropolitana, és l'àmbit en què aquestes dinàmiques de cooperació es troben més consolidades i on s'han assolit avenços més significatius. Finalment, els participants han coincidit que, malgrat els progressos, encara queda un llarg camí per recórrer i que els principals obstacles no rauen tant en la manca de models o solucions de governança, sinó en la necessitat de reforçar la confiança mútua i la voluntat de cooperació entre els diferents actors i administracions. També s'ha posat de manifest la importància de disposar d'eines i metodologies compartides que permetin traslladar les estratègies metropolitanes a actuacions concretes a escala local i facilitar la implementació de les agendes urbanes.