La CARM consolida la seva governança metropolitana i defineix els reptes de la segona meitat de la missió d'Alimentació saludable
Una quarantena de representants d'administracions, entitats socials, centres de recerca i agents del sistema alimentari metropolità s'han reunit aquest dijous 9 de juliol a Can Comas, seu del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, en la trobada anual de l'espai de governança de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
La trobada arriba en un moment especialment rellevant: l'equador del desplegament de la missió Alimentació saludable del Compromís Metropolità 2030. La jornada ha servit per fer balanç del camí recorregut i, sobretot, per definir les prioritats que han de guiar aquesta segona etapa.
Per al PEMB, la CARM és l'espai de governança que articula els actors del sistema alimentari metropolità per impulsar la missió d'Alimentació saludable, amb l'objectiu d'avançar cap a un model que incrementi el consum de productes de proximitat, reforci la producció local i garanteixi el dret a una alimentació saludable per a tota la població.
Durant l'obertura, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha reivindicat el paper estratègic de l'alimentació dins les polítiques metropolitanes: “Celebrem que avui ja tinguem un Observatori Metropolità i que l'estratègia alimentària s'hagi consolidat com un tema central. Encara hi ha qui no veu la importància que l'alimentació estigui al mateix nivell que l'habitatge, però és un element fonamental. Ara toca repensar cap a on volem anar”.
Un observatori per entendre i transformar el sistema alimentari
La jornada ha començat amb la presentació, per part d'Anna Moreso i Tarik Serrano, del nou Observatori Metropolità de l'Alimentació, desenvolupat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Institut Metròpoli. Aquesta nova eina dona resposta a una de les principals línies de treball de la CARM i permetrà disposar, per primera vegada, d'una bateria d'una seixantena d'indicadors per analitzar de manera integral el sistema alimentari metropolità, generar coneixement compartit i orientar les polítiques públiques.
En la presentació de la jornada, la coordinadora de l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible (OCAS) —impulsada pel PEMB—, Lidón Martrat, ha recordat que aquesta trobada coincideix amb l'equinocci de la missió, un moment per “fer una fotografia de l'estat del sistema alimentari, repensar la governança de la CARM i explorar nous models de garantia alimentària”.
Les primeres dades presentades mostren tant el pes estratègic del sistema alimentari com alguns dels seus principals reptes. El sector representa el 7,5% del valor afegit brut de l'àrea metropolitana i ocupa prop de 130.000 persones, però continua existint una elevada dependència alimentària exterior, una reducció sostinguda del sòl agrícola durant les darreres dècades i una forta pressió sobre l'accés a una alimentació saludable, en un context en què els preus dels aliments han augmentat un 39% entre 2016 i 2023. Alhora, l'observatori constata avenços en àmbits com la producció ecològica, que continua creixent, i posa les bases per mesurar l'evolució de la missió en els propers anys.
Una governança consolidada que entra en una nova etapa
Un dels moments centrals de la trobada ha estat la presentació de l'estudi sobre la governança de la CARM elaborat per l'Institut Metròpoli i presentat per Noel Sotelo. Les conclusions mostren una evolució positiva de l'espai, que els seus membres identifiquen com un referent de les polítiques alimentàries metropolitanes.
L'estudi destaca especialment la capacitat de la CARM per generar aliances entre administracions, centres de recerca, entitats socials i altres agents del sistema alimentari, així com el seu paper com a espai d'intercanvi de coneixement, incidència i construcció compartida de polítiques públiques.
El debat posterior ha servit per identificar els principals reptes de futur. Les persones participants han coincidit que els pròxims anys caldrà reforçar l'impuls de projectes col·laboratius, millorar el funcionament intern de l'espai mitjançant grups motors i plans de treball més estructurats, afavorir una implicació més activa dels seus membres i consolidar mecanismes de finançament que permetin convertir les iniciatives compartides en polítiques amb impacte.
Del model assistencial al dret a l'alimentació
La segona part de la jornada s'ha centrat en els nous models de garantia alimentària. Les ponències i experiències municipals han coincidit en l'aposta per superar els models basats exclusivament en l'assistència i avançar cap a polítiques que garanteixin el dret a l'alimentació, reforcin la producció local i afavoreixin una major autonomia de les persones.
En aquest marc, Lidón Martrat ha destacat que l'objectiu és “explorar de quina manera podem avançar en aquesta direcció” i posar sobre la taula “iniciatives o eines que puguin ajudar” a construir nous models de garantia alimentària vinculats al territori i a la transformació del sistema alimentari.
Les experiències presentades per Barcelona, Terrassa, Granollers i el Prat de Llobregat han mostrat diferents iniciatives que comparteixen una mateixa mirada: vincular la garantia alimentària amb el desenvolupament del territori, el comerç local, l'agroecologia i la participació comunitària.
Un full de ruta compartit per als pròxims anys
L'espai participatiu que ha tancat la jornada ha permès recollir propostes compartides per orientar el treball dels propers anys. Entre les principals conclusions, les persones participants han assenyalat com a prioritats garantir un finançament estructural per a les polítiques alimentàries, impulsar la compra pública i els circuits curts de comercialització, reforçar la producció local, generar coneixement compartit sobre els nous models de garantia alimentària i consolidar la CARM com l'espai metropolità de referència per coordinar aquestes polítiques.
També s'ha posat de manifest la conveniència de reforçar la incidència política de la CARM, impulsar projectes compartits entre els seus membres i estructurar millor els espais de treball perquè les iniciatives que sorgeixin de la governança col·laborativa es tradueixin en accions concretes sobre el territori. En aquest sentit, s'han plantejat propostes com la creació d'un grup motor plural, l'impuls de grups de treball orientats a resultats i la millora dels canals de comunicació i coordinació entre les organitzacions participants.
Amb aquesta trobada, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona inicia una nova etapa en què el repte ja no és només compartir diagnòstics, sinó reforçar la capacitat col·lectiva d'impulsar projectes transformadors que contribueixin a assolir la missió d'Alimentació saludable i avançar cap a un sistema alimentari metropolità més sostenible, resilient, saludable i socialment just.