El debat organitzat pel PEMB ha servit per escalfar motors de cara a la definició dels reptes metropolitans del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. Els ponents? L'ambientòloga especialitzada en canvi climàtic, Anna Pérez Català i l'expert en planificació estratègica i urbanisme i director de MCRIT, Andreu Ulied; tots dos comissaris de Barcelona Demà. Així com l'arquitecta i CEO de Mediaurban, Maria Sisternas; i el president de l'IaaC i consultor en estratègia, innovació i emprenedoria corporativa, Xavier Marcet. L'objectiu del col·loqui era respondre algunes d'aquestes qüestions: En què consisteixen els models de la ciutat dels 15' i de la Catalunya dels 45'? Quins avantatges aporta el policentrisme en un territori com el nostre? Com cal articular la mobilitat per afavorir l'equilibri territorial? Com distribuir activitat econòmica i ocupació en el territori? Quina és l'organització territorial adequada per aconseguir-ho?

Presentació de l'arquitecta Maria Sisternas al debat

La pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest la fragilitat del nostre model de vida i ha posat en qüestió la centralitat al nostre territori. En el Dia Mundial Metropolità, una iniciativa impulsada per l'associació Metropolis, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, en col·laboració amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha volgut impulsar aquest debat que ha basculat entre l'escala dels barris, que han de ser capaços d'oferir tot allò necessari per a la vida en un radi de 15 minuts a peu, i l'escala regional, amb ciutats interconnectades en menys de 45 minuts en transport públic, on la metròpoli apareix com l'espai vertebrador primordial.

Després de donar la benvinguda als quasi 200 persones que s'hi ha connectat, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela i Barnet, ha obert el col·loqui preguntant “quines implicacions té pel que fa a les infraestructures, activitat econòmica i/o mediambiental, la conjunció de les ciutats compactes i diverses amb la xarxa territorial?”. Estela ha deixat clara la importància del debat pel PEMB perquè “entre la Catalunya dels 45 minuts i la Barcelona dels 15, el que queda és la regió metropolitana com a eix central i articulador del país”.

El president de la Comissió Executiva del PEMB, Jordi Martí Grau, ha assegurat en la benvinguda que els les dues escales són compatibles i que en plena pandèmia és un bon moment per “repensar un dels millors invents com és la ciutat”. I ha afegit que en aquest sentit, la despesa rècord anunciada recentment pel govern central (196.000 milions d'euros, amb un increment de quasi el 54%) “és un tren que no hem de deixar escapar i serà clau veure quina és la millora manera d'invertir-la, també a l'RMB”. 

Cada ponent ha enriquit el debat des d'àmbits ben diferents. L'arquitecta Maria Sisternas s'ha centrat en la necessitat de repensar l'habitatge i ha explicitat que tot el que construïm de nou, hauria d'aportar un àmbit equivalent de compensació per a restaurar el paisatge que consumeix i que caldria buscar solucions ad-hoc per a reduir petjada ecològica i les emissions. Sisternas també ha reivindicat que “els diners que vinguin d'Europa han de servir per construir o rehabilitar districtes que generin més energia de la que som capaços de consumir (...). Ens falten 100.000 habitatges i cal trobar un lloc on posar-los”. L'arquitecta ha llançat la proposta de buscar plegats els 10 millors llocs de l'RMB on ubicar-los.

Un dels comissaris de “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”, expert en planificació estratègica i urbanística, Andreu Ulied, ha exposat la necessitat de replantejar el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya que es va fer durant els anys de “vaques grasses”. Ara “cal donar-li més importància a les xarxes locals i connectar les de l'RMB, que actualment estan fragmentades” i ha convidat a posar la mirada en la visió policentrista de la resta de països europeus i també a pensar una reforma profunda de l'administració pública: “fer poques lleis i molt fixes, i participació pública, com per exemple, a l'urbanisme tàctic”.

La també comissària de “Barcelona Demà” i ambientòloga especialitzada en canvi climàtic, Anna Pérez Català, ha destacat la importància de la ciutat dels 15 minuts especialment per millorar la salut de les persones i per fer front al canvi climàtic. Com? Reduint les emissions, fomentant el consum de proximitat, incrementant el verd urbà i teixint xarxes d'interelació ciutadana: “Com més amable és el barri, més resilients podem ser”. També ha apel·lat al gran marge de millora que té la xarxa de mobilitat de la regió metropolitana i ha volgut deixat clar que per ella “Catalunya s'ha de pensar descentralitzada i policèntrica, no radial i que aquests territoris se sustentin per ells mateixos, la qual cosa afavorirà molt la lluita contra el canvi climàtic amb la promoció del consum local, menys desplaçaments, més arrelament al territori i, per tant, més resiliència”.

Pel president de l'IaaC, Xavier Marcet, el debat “cal centrar-lo en la relació del camp amb la ciutat, sobre l'eficiència i la resiliència”. Per tant, els principals reptes que se'ns plantegen en els propers anys són com gestionar la complexitat; fer en anys una transició que hauria durat dècades (si no hagués estat per la pandèmia); dur a terme una gestió integrada; i repensar una Catalunya molt més polièdrica. Una “narrativa fàcil”, ha dit, però molt difícil de dur a terme, sobretot “si no aprofitem els diners de la UE”.

Durant el torn de preguntes, els assistents s'han interessat especialment en les formes alternatives d'habitatge, què fer amb l'envelliment de la població, quins models de governança cal plantejar o com tractar la mobilitat a l'RMB més enllà del transport públic, és a dir, la mobilitat activa o compartida. Un debat que no s'esgota en aquest acte i que caldrà aprofundir i traduir en propostes en el marc del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”.

• Participa o segueix el debat

  1 comentari:

  oscar duque - 29/10/2020 a les 10:59:25.

  integracion maresme

  muy bueno el debate, es un paso a la vida mejor! me gustaria conocer mas de la relación con el maresme, en concreto somos habitantes de El Masnou y nos preguntamos como hacer una propuesta de paseo marítimo sostenible: peatonal, social y económicamente oportuno. En este momento nos preocupa como insistir que la propuesta de la Generalitat frente la autopista gratuita hasta Mataro se llevue a cabo, y la N II sea una via urbana con dos carriles para vehiculos. Se podría iniciar : 1. cambiar la señalización - en este momento se desvía a todos vehículos por la N II 2. El Masnou hacer parte del área metropolitana, incluso incluir en los planes de costa y puerto local 3. Apoyo a los municipios del maresme en planes urbanísticos participativos muchas gracias

  Deixa el teu comentari:

  Nom autor

  E-mail

  Títol del comentari

  El teu comentari

  Notificar-me noves contribucions a aquest debat Sí No

  Avís legal

  Enviar