Els reptes que planteja la governança contemporània requereixen de generositat, coordinació, col·laboració i atreviment, principal conclusió de la jornada 'Governança sense govern: casos i propostes'
La trobada, organitzada pel PEMB i AERYC, ha reunit representants d'experiències existents al territori metropolità que busquen desenvolupar noves formes de governança i ha servit per posar sobre la taula avantatges i inconvenients d'aquest model
- 20-06-2024
- Actualitat del PEMB
- 163 Lectures
La necessitat de descentralització, de superar les barreres administratives i generar una relació de col·laboració entre els diversos actors del territori que posi per davant els objectius comuns als interessos està àmpliament diagnosticada. Les complicacions apareixen a l'hora de fer el pas de la voluntat a accions concretes que generin impacte. Aquesta és la conclusió principal que s'extreu de la jornada organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l'Associació Àfrica-Amèrica-Europa de Regions i Ciutats (AERYC) ‘Governança sense govern: casos i propostes', que ha reunit diverses persones expertes representants d'experiències exemple de governança en àmbits territorials que no disposen d'un nivell administratiu o de govern que operi a aquella escala.
Foto governança sense govern
La sessió ha servit per presentar l'informe ‘Governança sense govern' elaborat per AERYC, una organització que reuneix prop de 70 professionals dirigida per Josep Maria Pascual, que ha obert la sessió explicant les raons que han motivat l'elaboració d'aquest informe:
- Les àrees metropolitanes econòmiques i socials són clau a l'hora d'organitzar el sistema i els intercanvis de l'economia internacional i de dinamitzar territoris i països.
- Existeix la necessitat de gestionar aquestes àrees.
- Les temàtiques a abordar a aquesta escala territorial són transversals, però l'organització municipal s'enfoca de manera fragmentada. Cal buscar un sistema de gestió que funcioni més enllà de les dificultats de crear un òrgan administratiu.
Experiències innovadores de governança
Per això, el document recull una sèrie d'experiències innovadores i embrionàries de governança a Espanya i Amèrica Llatina. “Experiències que es basen en la col·laboració entre actors públics i privats i en les que es posen els objectius per davant dels procediments administratius”, ha explicat Pascual. L'estudi ha comptat amb la participació d'Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB i responsable de donar la benvinguda a les persones assistents. “El debat al voltant de la governança ha estat molt present durant tot el treball de cocreació del Compromís Metropolità 2030”, ha començat Estela, “lògicament, ja que l'àmbit d'actuació que plantegem és un territori sense govern, la regió metropolitana de Barcelona, en el qual cal dialogar sobre noves maneres d'articular espais de governança basats en la col·laboració entre els actors metropolitans”. El coordinador general del PEMB ha posat sobre la taula tres aspectes clau per iniciar el debat: que la governança va lligada a la sobirania i una sense l'altra no tenen sentit; que més enllà d'institucionalització el que cal és voluntat; i que la governança també precisa de lideratge i això està relacionat amb la col·laboració i la cooperació, “absolutament necessàries per fer front a reptes de la magnitud dels actuals”, ha dit.
La conversa posterior, moderada i participada per Maria Cortada, membre del gabinet tècnic del PEMB especialitzada en governança metropolitana i cohesió territorial, ha comptat amb la participació de Xavier Godàs, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya i impulsor del projecte Barris amb Futur, Sonia Fuertes, comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona i coordinadora del Fòrum Social Metropolità, i Pere Montaña, coordinador de l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità de Barcelona, i ha girat principalment al voltant de dues idees.
La primera, que la necessitat d'una mirada supramunicipal i metropolitana està àmpliament diagnosticada, però l'actual ordenació territorial dificulta la gestió a aquesta escala. Així ho ha explicat Xavier Godàs: “el moviment de població és un element constant, però estem acostumats a vincular un govern a un territori definit i delimitat, fet que genera una contradicció important en la capacitat de governar ja que aquesta mobilitat condiciona la resta de poblacions”, per això, en aquest context de dissolució absoluta entre ciutats i necessitat de revitalització de la democràcia, cal “una assignació generosa del poder, amb certa descentralització i posant objectius per davant d'interessos”, ha continuat Sonia Fuertes, “una relació entre actors que parteixi del reconeixement dels diferents interessos dels agents, però expressi la confiança i bona entesa de cara a uns objectius comuns”.
El paper de Barcelona com a capital
Però davant aquesta situació hi ha un altre repte a abordar: el paper de Barcelona com a capital. “Barcelona ha de jugar un rol que afavoreixi la corresponsabilitat en ambdues direccions”, ha expressat Fuertes. En la mateixa direcció ha opinat Pere Montaña, que ha explicat que l'Associació Arc Metropolità va néixer amb la intenció d'aplegar les veus de diversos municipis amb objectius compartits: “El que no pugui assumir Barcelona a qui repercutirà?”, ha preguntat, “òbviament a les ciutats del voltant i ningú està pensant en les conseqüències que això tindrà”, ha lamentat, “des de l'Arc Metropolità el que intentem és coordinar, pensar i debatre per avançar-nos a les problemàtiques que pot comportar aquesta situació”.
La segona idea compartida durant el debat ha estat la dificultat de convertir la voluntat en acció. La necessitat d'una assignació generosa del poder amb certa descentralització genera consens però, tal com ha dit Fuertes, a l'hora de legislar o definir rols i tipologia d'organització, “la cosa mor abans de començar”. En la mateixa línia s'ha expressat Montaña, que s'ha mostrat poc optimista: “Trobar mecanismes de col·laboració entre diversos nivells administratius i territorials per intervenir conjuntament en determinats aspectes sembla senzill, però no ho és”, ha dit, “la sensació és que ens trobem en un mentrestant permanent”. Segons Montaña, és en les qüestions executives on comencen les dificultats: “La clau per interpretar aquest fet no es fonamenta en la deixadesa, és un problema de país petit”, ha dit, “un país petit que no pot fragmentar la governança en molts àmbits perquè perd capacitat”.
Godàs ha posat l'experiència de Barris amb futur com exemple: “l'objectiu és falcar la base de la governança (entitats, teixit comunitari, etc.) d'acord amb la intervenció de cada ajuntament en un eix d'actuació consensuat i, alhora, enfortir la capacitat comunitària en l'àmbit d'actuació en qüestió”, però seguint la línia de la resta de ponents, ha aclarit que “en l'actual conjuntura política, la innovació s'alenteix perquè hi ha molts elements bloquejadors”. És a dir, les tres experiències tractades durant el debat comparteixen la voluntat d'aprenentatge, col·laboració i rèplica, però reconeixen que l'acció es complica a l'hora de concretar-se en dinàmiques que tinguin un impacte real, perquè “per ser transformador has de dur a terme iniciatives que requereixen de competències i pressupost”, ha explicat Fuertes.
“Aquest és el dilema fonamental de la governabilitat contemporània”, ha conclòs Xavier Godàs, “davant els reptes actuals, no és possible que un govern en sentit estricte se'n surti sol, només hi ha possibilitat si es governa amb un procés (complex) amb aliances, que arreplegui esforços, recursos i implicacions que van més enllà de l'administració”. Aquesta és la idea que defensa el Compromís Metropolità 2030, “la necessitat d'atreviment, generositat i coordinació”, ha acabat Maria Cortada.
