Els ajuntaments catalans es troben per potenciar els vincles entre els territoris agrícoles i urbans en el marc del VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà
La jornada, organitzada per Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), s'ha celebrat al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB)
- 19-10-2021
- Resum d'activitats
- 104 Lectures
La trobada de municipis catalans 'Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial' ha aplegat representants d'ajuntaments i altres administracions locals d'arreu de Catalunya per posar en comú instruments de governança que facilitin el treball conjunt, la reflexió, el debat i l'impuls de bones polítiques en tota la cadena alimentària.
Taula rodona:Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial
L'acte, que ha estat presencial i també s'ha pogut seguir en línia, ha aprofitat les sinergies generades a la ciutat amb motiu de la celebració del VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà, del 19 al 21 d'octubre, en el marc de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021.
L'alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del Consell General del PEMB, Ada Colau, ha afirmat que “per anar cap a una alimentació més sostenible i saludable per la nostra ciutadania i el conjunt del planeta necessitem una estratègia compartida, i a Barcelona aquesta estratègia és en clau metropolitana”. En aquest sentit, Colau ha incidit en l'oportunitat que suposa reforçar les relacions entre medi rural i urbà: “la metròpoli barcelonina vol ser la principal aliada del sector primari al territori, generar-hi oportunitats de desenvolupament i fer un consum més responsable”. Per a l'alcaldessa, “les grans ciutats han estat massa temps d'esquena al món rural i això és un error gravíssim que hem de resoldre pel bé de tothom, per fer un territori resilient, especialment en un context de canvi climàtic”.
A més, Ada Colau ha destacat que, tot i que la celebració del Fòrum del Pacte de Milà i altres iniciatives de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021 han ajudat a augmentar la sensibilització ciutadana, “treballem perquè la Capitalitat no sigui una anècdota temporal sinó una estratègia a mig-llarg termini, un salt endavant en les polítiques alimentàries” i ha ofert “total col·laboració” a la consellera Jordà per assolir-ho.
En aquesta línia, la vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB i regidora de Comerç i Mercats de l'Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín, ha posat de manifest que “els municipis tenen molt a dir i molt a fer en el sistema alimentari” i ha afegit que cal “impulsar polítiques alimentàries noves amb abast local que garanteixin aliments segurs, ecològics i accessibles a tothom”. Per fer-ho possible, segons Ballarin són fonamentals “la traçabilitat, per aportar més llum al sistema alimentari globalitzat, i la producció de proximitat, de casa nostra, que cal reforçar”.
Per la seva part, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, ha posat en relleu que un dels principals objectius del departament que lidera és “garantir que la població catalana tingui accés físic i econòmic a una alimentació sana, segura i de qualitat, amb una visió molt clara: que el sistema agroalimentari de tot el país, de tota la cadena de valor, sigui sostenible i transformador, generi valor, es basi en l'economia circular i que garanteixi la cohesió territorial, arrelat a les zones rurals de Catalunya”.
A fi d'assolir un sistema alimentari “just i equitatiu, socialment sostenible i accessible per tothom”, la consellera considera clau “treballar per augmentar el coneixement del món rural”, així com “cuidar i preservar” la pagesia, la ramaderia i la pesca. Tot plegat, “amb una acció de país conjunta i un compromís a llarg termini”.
Acostament entre el món rural i l'urbà a través de l'alimentació
La jornada també ha comptat amb la participació d'experts en polítiques alimentàries sostenibles, en representació d'un ampli ventall d'institucions i entitats del territori: des de les coorganitzadores, AMB, Generalitat de Catalunya i PEMB, a les Diputacions de Girona, Lleida i Barcelona, l'Associació de Micropobles de Catalunya, la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària (XMESS) i la Red de Ciudades por la Agroecología.
L'eix conductor de la jornada ha estat la relació rural-urbà a través de l'alimentació, i s'ha incidit en com enfortir els vincles entre els territoris rurals-agrícoles i els urbans-consumidors a Catalunya.
La periodista Alba Forés, creadora i conductora del podcast ‘Salvant les distàncies', ha dinamitzat una conversa sobre la relació entre els entorns rurals i urbans a través de l'alimentació, en la que han participat Carmel Mòdol, secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya; Oriol Estela, coordinador general del PEMB; Annalisa Giocoli, arquitecta del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità d'AMB i Eva Viñolas, representant de l'Associació de Micropobles de Catalunya, alcaldessa de Susqueda (La Selva) i diputada de petits municipis de la Diputació de Girona.
Carmel Mòdol ha insistit en la importància “de fer més atractiva la producció d'aliments per al jovent, perquè tornin a viure als pobles del medi rural i puguin desenvolupar projectes professionals de llarg recorregut”. En aquest sentit, ha destacat el paper dels cicles formatius orientats a la pagesia i la ramaderia i en “posar facilitats per tal que qui vulgui dedicar-s'hi de nou pugui exercir la seva activitat i s'hi pugui guanyar la vida dignament”.
Per la seva banda, Oriol Estela ha ressaltat la idea de “reconnexió bàsica entre camp i ciutat a través de l'alimentació”, amb la sostenibilitat i la resiliència com a conceptes claus. Per aconseguir-ho, ha reivindicat instruments com la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM) i un major focus de la política local en l'alimentació per connectar persones i territoris, a partir del consum de productes de kilómetre zero, la defensa del territori i del patrimoni tan cultural com natural, i la sosteniblitat ambiental, econòmica i social. Segons Estela, “si fa anys Barcelona es va obrir al mar i el va redescobrir, ara és el moment d'obrir-se al territori i redescobrir els espais agraris i els micropobles, per establir-hi una nova i millor relació”.
En la seva intervenció, Annalisa Giocoli ha donat la visió d'AMB de com abordar les polítiques d'alimentació sostenible des de l'urbanisme, a partir d'espais oberts, les vores urbanes i les ciutats. En aquest sentit, ha exposat les possibilitats que ofereixen “espais ocupats per boscos o altres ara improductius amb molta potencialitat, sòls molt degradats que han perdut valor per usos marginals i sobre els que podem intentar actuar”. Giocoli també ha destacat iniciatives com els horts comunitaris urbans o el CIAP, un nou centre d'intercanvi de productes de proximitat a Mercabarna.
Segons Eva Viñolas, “si apostem pel producte de proximitat ajudem a fer que hi hagi gent que visqui al medi rural i cuidi el territori”. Com a alcaldessa de Susqueda, un municipi de només 94 habitants, ha valorat el treball en xarxa que desenvolupen des dels micropobles, afirmant que “som dos terços del territori, volem que se'ns tingui en compte”. Per això, segons Viñolas, cal “una visió diferent a la que estem acostumats”. A més, ha posat com a exemples d'iniciatives a seguir Girona Excel·lent, un segell de qualitat agroalimentària de la Diputació de Girona que reconeix els millors productes de les comarques gironines i els escorxadors mòbils per a petits productors, a partir del projecte BCN Smart Rural de la Diputació de Barcelona.
Més implicació dels municipis en impulsar la sostenibilitat alimentària
Representants de diversos ens del territori han compartit les seves experiències locals i s'ha donat pas a un torn obert d'intervencions per a totes les persones assistents a la trobada.
Així, Oriol Serrà, alcalde de Sant Miquel de Campmajor (Girona) i vicepresident territorial de l'Associació de Micropobles de Catalunya ha argumentat que “el camp necessita la ciutat i la ciutat al camp, però hem de parlar d'igual a igual. S'ha viscut molts anys d'esquena al territori i ara estem en un punt nou de partida”.
Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat –el municipi que més hectàrees aporta al Parc Agrari del Baix Llobregat– ha defensat que “cal buscar el reequilibri entre entorn rural i urbà” i ha explicat que “a Sant Boi hem creat una taula local d'estratègia alimentària connectada amb una mirada integral on hi és tothom: administracions públiques, cooperatives agràries, altres entitats vinculades a la producció sostenible, xarxa de mercats municipals, mercats de pagesos, comerç de proximitat, restauradores i restauradors, gestió de residus…
Per a Ramon Arribas, regidor de l'Ajuntament de Cardedeu i representant de la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària (XMESS), “en alimentació i producció, ens decantem clarament cap a l'agroecologia, escurçant la distància entre productors i consumidors amb preus justos i fomentant el cooperativisme tant en la producció com en el consum”. Segons Arribas, “calen projectes conjunts de totes les administracions públiques i també dels privats”.
Al seu torn, José Luis Haro, responsable de programes d'Economies Locals Emergents de l'AMB, s'ha referit a l'alimentació com “un nou vector en el model de ciutat, estructural i estratègic” i ha incidit en la necessitat de dotar de “serveis d'infraestructura als municipis sobre polítiques alimentàries per garantir que podem alimentar a la població de forma justa i saludable en les pròximes dècades”. A més, ha exposat iniciatives concretes d'AMB com la millora en el tractament de residus, els menjadors escolars amb alimentació ecològica i de proximitat i l'impuls de circuits curts i d'un projecte europeu d'emprenedoria en agricultura urbana, entre altres.
Judit Rodríguez, tècnica de promoció econòmica de la Diputació de Lleida, ha compartit algunes propostes d'innovació impulsades a la seva demarcació i ha posat èmfasi en el fet que, per afavorir el desenvolupament de la producció agroalimentària, “municipis grans o petits poden tenir infraestructures, apostem per la descentralització i donem prioritat a un model més eficient en la gestió de recursos, amb actuacions obertes a tothom”.
Finalment, Jorge Molero, coordinador de la Red de Ciudades por la Agroecología, ha indicat que han detectat “una onada molt important dels petits municipis que s'estan sumant a la nostra xarxa per impulsar polítiques alimentàries locals, intercanviar experiències i fer divulgació”.
Invitació a sumar-se al Barcelona Challenge for Good Food and Climate
Álvaro Porro, Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona, ha tancat la jornada animant als municipis catalans a sumar-se al Barcelona Challenge for Good Food and Climate, un compromís que es llençarà en el marc del VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà.
Segons Álvaro Porro, “aspirem a fer que el Barcelona Challenge marqui un rumb, volem que sigui un catalitzador, un instrument que permeti connectar-se entre ciutats i es tradueixi en resultats concrets, que tingui una utilitat en el dia a dia”.
Així, aquest repte treballa a dos nivells –mitigació i adaptació– i contempla sis categories: governança, dietes sostenibles i nutrició, equitat social i econòmica, producció d'aliments, distribució d'aliments i malbaratament alimentari. Les ciutats que s'hi adhereixin hauran de triar-ne un mínim de tres, i comprometre's a desenvolupar almenys una acció concreta en cadascuna d'elles, amb l'ajut d'unes eines específiques (un toolkit) que es proposaran per treballar-ho.
Recupera el vídeo de la trobada de municipis catalans: 'Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial'