El racó de #Repensar del PEMB aborda urbanisme i gènere a partir del documental 'The Human Scale'

El PEMB col·labora amb aquesta activitat amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat en un seminari sobre urbanisme feminista

  • 27-11-2018
  • Actualitat del PEMB
  • 180 Lectures

“Les dones són majoritàriament les usuàries de la ciutat però no participen en el disseny”, segons Genoveva Català, del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. És una de les principals conclusions del cine-fòrum organitzat pel PEMB en què s'ha projectat el documental “The Human Scale”. L'arquitecte i professor danès Jan Gehl relata en aquesta pel·lícula com les ciutats modernes repelen la interacció humana i argumenta que podem construir ciutats tenint en compte les necessitats humanes d'inclusió i intimitat.

Javier Fraga (Raons Públiques) durant el debat del racó de #Repensar
Javier Fraga (Raons Públiques) durant el debat del racó de #Repensar

The Human Scale” està rodat a partir de l'estudi de Jan Gehl del comportament humà a les ciutats durant 40 anys. I és que les ciutats estan esdevenint actors centrals del procés de globalització, fins el punt que es diu que el segle XXI serà el segle de les ciutats. En aquest sentit, des de fa anys es proclama una mena de ‘triomf de la ciutat' a partir de la constatació que cada cop hi ha més població urbana en el món. Amb tot, la ciutat és un espai on conflueixen els conflictes amb les oportunitats, i la manera com planifiquem el nostre entorn urbà té conseqüències clares sobre el costat cap a on s'inclina més la balança, posant sobre la taula el gran repte de fer unes ciutats més habitables per a tothom. La incorporació de la perspectiva de gènere en l'urbanisme és un dels vectors essencials per aconseguir-ho.  “És important posar a debat qüestions que no sempre arriben a la ciutadania com, en aquest cas, l'urbanisme. És una d'aquelles caixes negres de l'administració pública acotada als experts (en masculí) i de la que difícilment es trenquen les barreres per aportar altres visions. És fonamental fer-ho des d'altres mirades i en particular des de la mirada feminista (no només en urbanisme sinó en tots els àmbits). Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona tenim el compromís d'aplicar aquesta mirada a tots els àmbits en què treballem”, ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.

Al debat del racó de #Repensar algunes de les qüestions centrals han estat com fer unes ciutats més ‘vivibles' en un món globalitzat i quina és l'aportació de l'urbanisme feminista. “Les dones són majoritàriament les usuàries de la ciutat però no participen en el disseny”, ha sentenciat Genoveva Català, del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. “En la ciutadania existeix la preocupació per una vida més humana, per la humanització de les ciutats. Des de la perspectiva de gènere, el que exigim és que la cura i la vida estiguin al centre de la planificació de les ciutats”, ha demanat l'activista cultural Maria Comellas qui ha reivindicat també la ‘ciutat tribu' perquè diu que “fem poca tribu perquè dins de casa ho tenim tot. Hi ha recursos que en molts moments podríem compartir creant més relacions humanes”. Blanca Valdívia, del Col·lectiu Punt 6, ha afegit que “les dones som les que tenim cura de familiars (petits i grans) i cal deslligar-les de les famílies. La infància és un bé comú i s'ha de poder coresponsabilitzar i per això calen espais de trobada” referint-se a espais de trobada a les ciutats on la responsabilitat de la cura de malalts i infants sigui compartida entre veïns per evitar que passi exclusivament per les dones. Per la seva part, Javier Fraga, soci de Raons Públiques, ha destacat que el gènere determina la participació segons l'espai urbà on es realitza una activitat: “Quan els processos participatius són a l'espai públic, participa un major percentatge de dones, però quan es fan tallers, la majoria dels assistents són homes. Cal dissenyar els processos facilitant l'accés a les dones”.

El debat també ha girat entorn a altres preguntes com les de Blanca Valdívia: “Si cada cop hi haurà més població urbana, cal posar límit a les ciutats? O poden créixer infinitament amb els problemes mediambientals que suposen? Cal repensar perquè estem condemnant la nostra generació i les futures”. “Tal com diu el documental: fem les ciutats per períodes d'eleccions de quatre anys i, en canvi, n'han de durar centenars”, ha dit Genoveva Català, “a nivell de decisions polítiques i de ciutat. estem cada cop més instal·lats en el ‘curtplacisme' i això és un problema greu”.

Aquest debat del cine-fòrum s'han emmarcat dins el seminari “Urbanisme i gènere: existeix l'urbanisme feminista?” organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. L'objectiu era plantejar si existeix o si és possible un urbanisme feminista i s'han posat sobre la taula qüestions com la manca de neutralitat de l'urbanisme on l'ús i presència de les dones a l'espai públic s'ha invisibilitzat. A través de la configuració urbana s'han transmès les prioritats, rols i jerarquies que existeixen en la societat. Quin espai tenen els vianants? Quin tipus d'equipaments es prioritzen? Un seminari per reflexionar al voltant de l'urbanisme feminista on s'ha explicat també l'aposta del Col·lectiu Punt 6 per un canvi del model de ciutat cap a la ‘ciutat cuidadora' que permeti tenir cura de l'entorn, dels altres i d'un mateix.

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +