El Racó de #repensar al voltant del documental 'Just eat it' reflexiona sobre la necessitat de trobar mesures col·lectives per reduir el malbaratament en tota la cadena alimentària

El cinema Zumzeig acull un debat on s'han exposat diferents punts de vista i diferents propostes que haurien de contribuir a reduir el menjar que es descarta

  • 14-06-2018
  • Resum d'activitats
  • 552 Lectures

Cal canviar lleis, normatives i hàbits de consum però sobretot cal tenir una mirada global sobre tot el sistema alimentari per reduir i evitar el malbaratament en totes les baules de la cadena alimentària. No es pot només focalitzar en el consum perquè, tot i que és molt important, es tracta generalment d'una resposta individual, i per fer front a una problemàtica d'aquestes característiques calen instruments col·lectius. Sobre aquestes qüestions ha girat el debat del Racó de #repensar que ha tingut lloc al cinema Zumzeig al voltant del documental “Just eat it”, que reflexa com una parella d'EEUU pot viure 6 mesos sobretot amb menjar que supermercats descarten de les seves estanteries o bé perquè la data de caducitat és propera o perquè es considera que no compleixen els seus estàndards de qualitat. 

El Racó de Repensar: Aprofitar aliments per un planeta i societat millors
El Racó de Repensar: Aprofitar aliments per un planeta i societat millors

Durant el debat, que ha comptat amb cinc dones expertes en la temàtica, s'han exposat diferents punts de vista i diferents propostes que haurien de contribuir a reduir el malbaratament. Gaby Susanna, de la Plataforma Aprofitem els Aliments  ha posat de manifest que ha arribat l'hora de ser “radicals” per avançar cap a una manera responsable de consumir. “Ha arribat el moment de qüestionar-nos si realment cal comprar un determinat producte o no”, ha assegurat; alhora que ha posat exemples d'iniciatives com la nevera solidària, un espai que posa a l'abast de tothom un refrigerador per deixar excedents alimentaris que poden ser aprofitats per qualsevol persona, o el Gran Dinar 2.0 amb aliments recuperats que tindrà lloc la pròxima tardor.

Diana Reinoso, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari s'ha referit al malbaratament com a problema “sistèmic” amb diferents cares d'una mateixa problemàtica: des de la pèrdua del valor del menjar, que s'ha convertit en un producte més de la societat de consum, fins a la manca de perspectiva global indispensable per canviar de model. Precisament per això, ha dit, un dels problemes del documental és que centra la seva atenció sobretot en els canvis que es poden fer des de les llars però “és un problema que va més enllà del consum responsable”.

Marta Guadalupe Rivera, de la càtedra en Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic ha aportat algunes dades sobre com el malbaratament alimentari té un impacte directe en els gasos d'efecte hivernacle i, per tant, en el canvi climàtic. “Amb la quantitat de menjar que llencem, es podrien alimentar més que els 825.000 milions de persones que passen gana al món. Si reduíssim la meitat el que llencem, podríem reduir la terra dedicada a cultivar un 14%, cosa que permetria reduir un 25% els gasos d'efecte hivernacle”, ha recordat. “Més enllà del problema ètic, ens trobem amb un problema climàtic”, ha afegit.

Xènia Elias, de Zero Waste BCN  ha parlat de l'experiència de la Xarxa d'Aliments de Sants, on diversos comerços que no volen llençar redistribueixen els aliments mitjançant grups de veïnes i veïns que s'autoorganitzen per fer la recollida i al final del dia les persones que hi participen es pot emportar una caixa amb menjar a casa. Es tracta d'una experiència en expansió en alguns barris de Barcelona i ha animat a tothom a informar-se'n i a participar-hi.

Míriam González, de l'Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya ha explicat el projecte europeu Ecowast4food que busca reduir el malbaratament alimentari en totes les baules de la cadena alimentària i posa de manifest la necessitat que hi hagi un diàleg i una coordinació entre els diferents agents. “Cal investigar altres models de producció i consum per evitar el malbaratament”, ha remarcat.

Finalment, el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità, Oriol Estela Barnet, ha avançat que a la propera tardor es podria aprovar la Carta Alimentària Metropolitana, una translació dels compromisos del Pacte de Milà, on precisament un dels àmbits va encaminat a adquirir un compromís entre les diferents administracions, les empreses, el món de la recerca i la ciutadania per reduir el malbaratament alimentari.

 

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +