El procés participatiu 'Barcelona Demà' debat sobre habitatge i equitat territorial i social en la Jornada Inicial del #CicleCohesionada
La secretària general de Housing Europe, Sorcha Edwards, la professora honorària a l'IIPP de l'UCL, Hilary Cottam i el president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona, Oriol Nel·lo, reflexionen al CCCB sobre els grans reptes de l'RMB
- 30-04-2021
- Compromís Metropolità 2030
- 274 Lectures
El procés participatiu “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” queda inaugurat. Durant la jornada d'aquest dimeceres 28 d'abril, reconegudes veus professionals, nacionals i internacionals, van intervenir al debat sobre habitatge i reconeixement de drets, equilibri i integració territorial i equitat social en contextos canviants que ocuparà les properes tres setmanes el Cicle de la Metròpoli Cohesionada. La jornada es va poder seguir de forma presencial, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que col·labora en l'organització, i també virtual, des de la plataforma de participació del procés barcelonadema-participa.cat.
La professora honorària a l'IIPP de l'UCL, Hilary Cottam, a la taula d'equitat social en contextos canviants
El president de la comissió executiva del PEMB i vicepresident de planificació estratègica de l'AMB, Jordi Martí, va encetar la jornada contextualitzant que “avui per imaginar el futur i donar resposta als grans reptes, s'ha de pensar a escala regional, a escala de la ciutat dels cinc milions”. Per la seva banda, Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, va donar pas a la primera taula de debat tot explicant que “aquests cicles metropolitans i les activitats del procés Barcelona Demà són fruit de la col·laboració amb un ampli ventall d'institucions i organitzacions de la regió metropolitana que conformen la quíntuple hèlix —administració pública, empresa, món de la recerca, ciutadania i les seves plataformes i mitjans de comunicació—'.
Taula 1: Habitatge i reconeixement de drets
Eva Arderius, directora d'informatius de betevé, va moderar la primera taula orientada a parlar sobre habitatge i reconeixement de drets. La ponència principal, a càrrec de Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe, la Federació Europea d'Habitatge Públic, Cooperatiu i Social, va servir per introduir el debat i recordar que la pandèmia de la covid-19 ens ha deixat una situació que ha augmentat les desigualtats en termes d'habitatge. Actualment hi ha hagut una reducció del ritme de construcció d'habitatge social molt preocupant (un 40%), a la vegada que hi ha hagut un gran augment de la seva demanda, va apuntar Edwards. “Els constructors d'habitatge públic fan el que poden per renegociar lloguers, però no sempre s'aconsegueix, perquè el sector privat no accepta moratòries”.
En aquest sentit Edwards va destacar que des del Parlament Europeu s'estan produint debats sobre la necessitat de tractar l'habitatge com un dret fonamental. Un dels documents destacats és l'informe del Parlament Europeu Access to decent and affordable housing for all d'Estrella Durà i Leila Chaibi, i té com a objectius erradicar el sensellarisme el 2030 i lluitar contra els desnonaments.
Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, va ser l'encarregat d'obrir el debat després de la intervenció d'Edwards, recordant que primer de tot “cal desestigmatitzar la pobresa, ja que, si la població està al llindar de la pobresa no podrà accedir a l'habitatge, i el principal problema de l'habitatge és de disponibilitat, però també d'ingressos i de preu”. Al seu torn, Maria Campuzano de l'Aliança contra la Pobresa Energètica va ressaltar que “la principal causa que molts drets bàsics com l'habitatge, l'aigua i l'energia siguin un bé escàs és perquè són ben comuns que s'han mercantilitzat i, per tant, tenen un accés limitat i supeditat a les empreses gestores”. Això provoca, en paraules de Campuzano, que “en el cas de famílies amb ingressos baixos, l'accés a l'habitatge és precari la qual cosa porta a situacions extremes com l'ocupació d'habitatges o les connexions irregulars als subministraments, abocant les famílies a situacions de perill”.
Javier Burón, responsable de polítiques d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, no li va treure raó i va posar sobre la taula una xifra molt preocupant i difícil de revertir: el sector públic i el tercer sector només controlen un 2% de l'habitatge, la resta està en mans del mercat privat. Burón, però, apuntava: “estem davant d'una oportunitat històrica perquè la necessitat és gravíssima, però existeix un consens sobre què cal fer i els fons europeus són una oportunitat per a la despesa pública i, també privada, pel que fa a l'habitatge”. Busquets va respondre alertant que “és important que si es reben fons europeus els sapiguem invertir de la manera adequada”. Per tot això, Donato Muñoz, conseller delegat de la immobiliària CEVASA, apuntava finalment que “Barcelona és una ciutat amb molt potencial, però que en el futur pròxim és necessari abordar les polítiques amb mirada metropolitana”, aspecte en el qual coincidia plenament Burón.
Taula 2: Equilibri i integració territorial
L'Equilibri i la Integració Territorial van centrar el debat de la segona taula, moderada en aquest cas per la periodista d'El Periódico Gemma Tramullas. La ponència principal va anar a càrrec d'Oriol Nel·lo, professor de Geografia de la UAB i president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona. Nel·lo va assenyalar les preocupants desigualtats que genera la segregació urbana a escala metropolitana. “La tendència de la segregació residencial en àmbit urbà, fa que els grups socials se separin en el territori en funció del nivell de renda”, va explicar. “Els que més diners tenen, tenen més capacitat de triar lloc de residència, mentre que la resta són relegats allà on els preus són més baixos i, per tant, on hi ha més densitat de població”.
Segons el parer de Nel·lo “s'ha combinat la segregació urbana del territori amb la segmentació administrativa i aquí rau la clau del problema a la regió metropolitana de Barcelona”. “Avui dia —va apuntar— la segregació té lloc no només pel confinament dels més pobres, sinó per la voluntat d'aquells que tenen rendes més altes de separar-se”. Una de les solucions proposades per Nel·lo passa per fer polítiques urbanes que provoquin que tothom, visqui on visqui, tingui accés a una dignitat humana, a equipaments i a un bon entorn. Cal que “millorem els dèficits que tenen els barris, per poder millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans”. Nel·lo va finalitzar la seva ponència recordant que l'Ajuntament de Barcelona ha engegat un Pla de Barris per portar els recursos allà on hi ha més necessitats, i que és fonamental que “es posin en marxa polítiques a escala com a mínim metropolitana, entesa com l'àrea de la regió metropolitana de Barcelona”.
Inma Moraleda, assessora de desenvolupament transversal del programa EDUSI, pla d'inversions i projectes de ciutat de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va continuar el debat. “Santa Coloma té una de les rendes per càpita més baixes de l'RMB, no hi ha possibilitat de poder variar les condicions de vida de la gent que hi viu si no és amb intervencions d'escala superior i de manera molt coordinada”, va exposar. Joan Heras, membre de Carrers per a Tothom, al seu torn va apuntar que una de les peces essencials per estructurar la regió metropolitana de Barcelona és un transport públic que garanteixi l'accessibilitat. “Hem de connectar nuclis aïllats i poblacions petites que no poden tenir els mateixos serveis regulars que les ciutats més grans”. Núria Colomé, sòcia de Celobert cooperativa, recordava que “hi ha d'haver un canvi de mentalitat dels ajuntaments per apostar pel transport públic i treure, finalment, els cotxes dels carrers”, si bé recordava que els processos de cohesió són “molt llargs”.
Segons Moraleda, un dels avantatges de pensar a escala de regió metropolitana de Barcelona és que “no cal que tots vivim amuntegats en un mateix espai”, però cal major infraestructura i més equilibrada. Quan repensem la metròpoli també hem de pensar en la salut i en els desplaçaments que ha de fer la gent que viu fora de la ciutat”. Finalment Felip Pich-Aguilera, arquitecte i cofundador de Picharchitects/Pich-Aguilera, concloïa que “la regió metropolitana de Barcelona necessita un projecte compartit metropolità que torni a il·lusionar, ja que el darrer que vam tenir va ser l'associat als Jocs Olímpics” i es va aventurar de posar un nom a aquest territori: “Barcelona Districte Federal”.
Taula 3: Equitat social en contextos canviants
En la tercera, i última, taula de debat va destacar la ponència de Hilary Cottam, professora honorària a l'Institute for Innovation and Public Purpose de l'UCL. Cottam va recordar tres grans reptes als quals cal donar resposta. En primer lloc, que els sistemes actuals de benestar ja no són vàlids en el nostre context, ja que “emergeixen d'una revolució social que va transformar les nostres vides després de la II Guerra Mundial”. En segon lloc, “cal actuar tenint en compte que existeixen noves formes de mobilització”. I en tercer lloc, el problema actual de les cures dels nens i de la població envellida, ja que “tenim un sistema molt basat en les cures per part de les dones, i les dones ja no volen estar-hi davant sinó que volen treballar en altres àmbits”. Cottam va concloure apuntant que un dels objectius més assequibles d'assolir en un termini de 10 anys per una metròpoli (com Barcelona) és el lideratge estable. “Cal una visió holística i una direcció unificada en comptes de projectes molt diversos i diferents”. I recordava la teoria de les missions de Mariana Mazzucato, aportant que “penso que això és vital, anar a buscar-les i fer que la comunitat pugui construir propostes al voltat d'elles”.
Alaaddine Azzouzi, periodista de La Directa i de Crític, va obrir el debat amb Sara Moreno Colom, professora de Sociologia a la UAB i investigadora del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, Itziar Ruedas, responsable de Polítiques d'Igualtat de PIMEC, Sira Vilardell, directora general de la Fundació Surt i Aurora Huerga, fins fa poc secretària general de Construcció i Serveis de Comissions Obreres de Catalunya. Les quatre ponents coincidien en la influència de l'entorn urbà en l'equitat social i en els treballs de cures. Sara Moreno va apuntar que dins de la planificació urbana “no podem oblidar incloure la perspectiva de gènere”. “A la regió metropolitana de Barcelona tenim diferents tipus de llars que tenen implicacions diferents, la soledat no volguda és un dels principals reptes a afrontar i a resoldre des d'un punt de vista metropolità i afecta especialment a les dones”. Ruedas alertava que “el treball de la dona està molt infravalorat, hi ha molta economia submergida, molt poca professionalització i cal revertir aquesta situació”, un sector que Moreno insistia que “malgrat el que ha evidenciat la pandèmia segueix sent un treball invisibilitzat i precari'.
Segons Huerga, la proposta implica potenciar la comunitat. “Cal potenciar allò que és col·lectiu com els casals”, va dir tot assenyalant que per tal que funcioni calen polítiques públiques diferents de les que tenim actualment. Finalment Vilardell, concloïa que “cal treballar pel bé comú i potenciar iniciatives d'economia social i solidària”.
Diàlegs de futur: L'habitatge el 2030: quina perspectiva per a la gent jove d'avui?
Finalment, i a càrrec de la plataforma universitària deba-t.org, va tenir lloc una sessió de diàleg moderada per Olympia Arango, vicepresidenta de l'associació, amb la participació de Zaida Muxí, doctora arquitecta (ETSAB-UPC), i d'Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC, centrat a respondre quin és el futur de l'habitatge per als joves. Muxí va recordar que cal canviar la forma de concebre la ciutat, fer una llei refosa que atorgui el dret a l'habitatge i que es faci efectiu. “Hem de pensar en un mecanisme per a posar-hi recursos”. A més va apuntar que, d'acord amb les taules que havien tingut lloc anteriorment, “hi ha certes activitats que es poden fer millor de forma col·lectiva o comunitària, i no és un tema de les necessitats actuals, sinó un canvi de preferències de relació social i convivència”. Per la seva banda, Escorihuela va apuntar que la ciutat metropolitana va més enllà d'un centre neuràlgic i uns barris dormitori, si no que implica “participació i militància, també entre els joves”.