El PEMB participa en l'elaboració de l'Agenda Urbana de Catalunya
L'AUC servirà per descobrir els reptes i les oportunitats que planteja la creixent urbanització
- 18-06-2019
- Actualitat del PEMB
- 153 Lectures
Des de fa més d'una setmana el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona participa activament en la confecció d'un nou instrument que té per objectiu l'assoliment de la qualitat de vida i el benestar de les persones a les ciutats davant la creixent urbanització, l'Agenda Urbana de Catalunya. Prop d'un centenar de persones expertes i de 500 actors especialitzats en temes urbans treballaran durant juny i juliol al voltant de tres compromisos de transformació per a un desenvolupament urbà sostenible, descrits a la Declaració de Quito: inclusió social i erradicació de la pobresa; prosperitat urbana sostenible, inclusiva i oportunitats per tothom; i desenvolupament urbà resilient i ambientalment sostenible. El compromís del PEMB també passa per la difusió de l'Agenda per tal que arribi a tanta gent com sigui possible.
Agenda Urbana de Catalunya
La missió de l'Agenda Urbana de Catalunya és descobrir els reptes i oportunitats per dissenyar els hàbitats urbans del futur, contribuint a la modernització del territori i a la sostenibilitat del planeta. Per això, el passat 6 de juny va iniciar un procés participatiu amb més de 500 actors , entre les quals es troba el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, mitjançant aportacions en línia i sis sessions presencials. La finalitat és treballar en 18 objectius que s'articulen en sis blocs temàtics: processos metabòlics, model de ciutat, mobilitat urbana, cohesió social, dimensió ciutadà i nova governança. L'Agenda Urbana de Catalunya està estructurada a partir de quatre principis:
- L'Agenda 2030 com a marc de referència: entre els ODS destaca l'#11, que té per objectiu aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenible.
- Sostenibilitat econòmica, ambiental i social: aposta per la transformació del model energètic o cerca de nous models productius que aprofitin els avantatges de la concentració urbana, com les noves tecnologies i xarxes de comunicació.
- Dimensió territorial: cal tenir en compte la configuració nodal del territori com un entramat de ciutats mitjanes i petites al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona.
- Governança compartida: necessita de la implicació de tots els actors i agents de la quàdruple hèlix que tenen una influència directa o indirecta sobre la ciutat i el territori.
La integració dins la Nova Agenda Urbana i la implementació de les propostes que sorgeixin d'aquestes sessions participatives són els dos principals compromisos de l'Agenda Urbana de Catalunya, que contindrà indicadors quantificables i avaluables per garantir, precisament, la seva adequada implementació. Les conclusions d'aquest procés participatiu, que acabaran el proper 31 de juliol, s'incorporaran en el document d'objectius de l'Agenda Urbana de Catalunya.
El context
El 2050 el 66% de la població mundial viurà a les ciutats, segons dades elaborades per Nacions Unides el 2014. Això suposarà oportunitats però al mateix temps problemes de sostenibilitat en nombroses àrees com habitatge, infraestructures, salut o alimentació, entre d'altres. Per donar resposta a aquests reptes, l'Assembla General de les Nacions Unides va aprovar el 2016 a la Cimera de Quito, Equador, el document final de la Conferència de les Nacions Unides sobre l'Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III). El document inclou la Nova Agenda Urbana que busca un model de desenvolupament urbà més sostenible a nivell social, ambiental i econòmic.
Altres pactes i cimeres que han influenciat en l'Agenda Urbana de Catalunya:
- Cimeres de la terra: document Rio +20
- Conferències de les Parts (COP) sobre el canvi climàtic
- Actuacions del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)
- Objectius Desenvolupament Sostenible (ODS)
- Pacte d'Amsterdam: Agenda Urbana Europea