El PEMB contribuirà al desenvolupament de l'Agenda Rural Catalana amb el Compromís Metropolità 2030
El coordinador general del PEMB forma part de la Comissió Motora des del mes de juny de 2021
- 23-02-2023
- Notícies relacionades
- 177 Lectures
Ara fa gairebé un any que va finalitzar el període d'aportacions inicial de l'Agenda Rural de Catalunya en la qual hi va participar el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Es tracta d'un full de ruta per al desenvolupament territorial, socioeconòmic i ambiental de les zones rurals de Catalunya, incorporant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). I és que el món rural reivindica poder definir el seu futur i formar part de les decisions que es prenen en aquesta direcció.
Agenda Rural de Catalunya
Precisament una de les aspiracions del Compromís Metropolità 2030 és contribuir una nova governança del territori metropolità, entenent que aquesta no es pot deslligar de la del conjunt del territori català i, en particular, del reconeixement de les interdependències entre el que entenem com a món urbà i món rural. Per això, el nou pla contempla com a una de les principals mesures un Pacte urbà-rural vinculat a l'Agenda Rural de Catalunya i l'Agenda dels Pobles i Ciutats de Catalunya 2050. L'objectiu? Establir unes bases justes i equilibrades de beneficis i costos en aspectes com ara la transició energètica, la gestió de l'aigua, la sobirania alimentària o la distribució de l'activitat econòmica i del talent. En línia amb altres agendes catalanes i europees, entre elles el Pla nacional per a la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, l'Agenda Rural s'encarrega d'identificar i traçar les línies del desenvolupament rural dels propers anys i per això és un dels referents per al Compromís Metropolità 2030 a l'hora de coordinar estratègies i mesures.
El juny de 2021 el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) es va adherir la Comissió Motora de l'Agenda Rural Catalana, que va acompanyar el seu procés de participació i redacció i ara farà el seguiment del seu desplegament.
L'Agenda ha estat possible gràcies a les aportacions de més d'un miler de persones d'arreu del territori i que han consensuat quasi 900 accions que s'organitzen al voltant de set grans reptes:
-
Persones, benestar i repte demogràfic: inclou accions per mantenir, atraure i fer créixer la població als municipis rurals i promoure l'accés i millora dels serveis bàsics com ara l'Acord Nacional de Salut als territoris rurals; potenciar l'escola rural i les Zones Escolars Rurals (ZER), o avançar en nous models d'atenció a la gent gran, entre d'altres.
-
Transició ecològica: garantir la gestió integral del cicle de l'aigua; promoure la millora i manteniment del sòl o preservar els espais naturals i millorar l'estat de la biodiversitat.
-
Territori connectat: fomentar el transport públic i manteniment de la xarxa viària per una mobilitat sostenible; millorar l'accés al món digital a tot el territori així com el manteniment de les xarxes elèctriques.
-
Sistema agroalimentari: per exemple, potenciar la diversitat agroecològica del país i posar en valor l'alimentació de proximitat i ecològica, amb el desenvolupament de produccions i elaboracions artesanes, circuits curts de comercialització i canvis culturals que ens apropen a la Sobirania Alimentària.
-
Gestió forestal: algunes de les accions proposades són facilitar l'accés als terrenys forestals, incrementar la sostenibilitat de la gestió forestal i millorar-ne les condicions laborals. També regular l'ús recreatiu dels boscos, posar en valor la gestió cinegètica i el paper de la caça i impulsar i donar suport als models cooperatius i associatius al sector forestal.
-
Innovació i dinamització social i econòmica: com ara garantir serveis econòmics essencials, nous filons d'ocupació, generar oportunitats i innovació en l'economia rural; i impulsar plans estratègics territorials participats, buscant l'escala adequada, per diversificar i desestacionalitzar l'economia de les zones rurals.
-
Governança: territorialitzar la participació i els espais de presa de decisions al món rural i posar en valor la necessitat que l'administració local tingui un rol destacat a l'hora de coordinar-se i cooperar amb altres agents i entitats municipals i supramunicipals.
A Catalunya, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants, que ocupen el 35% del país però que representen l'1% de la població. Amb dades de 2022, 5 d'aquests municipis es troben a la regió metropolitana de Barcelona, junt amb 16 més per sota dels 1.500.