El PEMB contribueix al debat sobre les bioregions i mostra mesures per combatre l'emergència climàtica al Foro de las Ciudades Madrid 2024
Oriol Estela i Janet Sanz parlen del Compromís Metropolità 2030 en els debats organitzats sobre la relació de la ciutat amb el territori i sobre estratègies urbanes per a l'adaptació i mitigació al canvi climàtic
- 19-06-2024
- Actualitat del PEMB
- 126 Lectures
El coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, i la presidenta de la comissió executiva del PEMB i alhora vicepresidenta d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana a l'AMB, Janet Sanz, van participar en els debats organitzats en el marc del Foro de las Ciudades Madrid 2024. Es tracta d'un punt de trobada i intercanvi d'idees, projectes i visions sobre el camí que han de seguir les ciutats per convertir-se en espais més habitables, sostenibles, inclusius, participatius i resilients. Estela i Sanz es van centrar en explicar, per una banda, el Compromís Metropolità 2030 com un instrument que incorpora el context de la seva bioregió, amb propostes per reconnectar el camp i la ciutat i, per l'altra, posar exemples de projectes metropolitans innovadors per lluitar contra el canvi climàtic.
Xerrada de Janet Sanz durant el Foro de las Ciudades
La relació de la ciutat amb el territori. Àrees metropolitanes i bioregions
Què són les bioregions? Quins són seus els reptes actuals? Quina relació hi ha entre les ciutats i el territori? Segons el PEMB, va explicar Estela durant la sessió que va tenir lloc dimarts 18 de juny, la bioregió és el territori d'on fonamentalment s'haurien d'aconseguir els elements essencials per al metabolisme urbà com l'aigua, els aliments, o l'energia però, va alertar, “actualment tenim problemes amb l'aprovisionament d'aigua, sobretot per la sequera però també per la seva gestió”. Pel que fa als aliments i a l'energia cada cop depenem més del que portem de l'exterior d'aquesta bioregió”, va lamentar i, per això, Estela va assegurar que si volem ser més resilients davant de futures crisis, cal:
- reconnectar amb la bioregió
- recuperar quotes de sobirania alimentària i energètica
- contribuir activament en la cura del territori
- donar oportunitats a qui hi viu, ja que la despoblació rural porta a un abandonament del territori que perjudica al conjunt del país
Per això, una de les apostes del Compromís Metropolità 2030 és un Pacte rural-urbà, que reconeix l'existència d'una bioregió que sosté el territori i que el seu despoblament és letal per la ciutat. Precisament, el PEMB participa en la comissió motora de l'Agenda Rural que identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i és un element clau per planificar les polítiques d'equilibri i cohesió territorial del país.
En un sentit similar, Fernando Prats, arquitecte membre del Foro de Transiciones i de la Fundació Renovables, ha explicat que entén les bioregions com a “territoris habitables” amb 3 característiques:
- Espais reconeixibles per reconnectar les ciutats amb el camp
- Metabolisme basat en optimitzar recursos autòctons i amb relacions de cooperació amb els territoris pròxims
- Plantejament de proximitat, no autàrquics
Mònica Carrera, Project manager a Creacció i Coordinadora general del projecte URBACT Beyond the Urban va parlar de la mobilitat en la interrelació urbà-rural i va lamentar la manca de coherència en zones com Osona amb 4 zones tarifàries, que les dades no reflecteixen sovint la realitat i com les persones joves veuen limitades les opcions formatives ja que només poden accedir a aquelles on poden arribar en transport públic.
Per la seva banda, Carmen García Peña, Directora Gerent de la Fundación CIEDES, “Plan Estratègico Málaga 2030”, va situar la dificultat de planificar les bioregions quan sovint el sistema legislatiu va lent i cal planificar en el “mentrestant”. 'Cal empoderar la societat civil per construir un model de governança', va remarcar.
'La llei no s'adapta a la realitat i sovint planifiquem “malgrat que...” o a 'la contra de...' Per això cal lideratge polític però també estructures jurídiques que donin seguretat a la governança de les bioregions”, va concloure Marta Lora-Tamayo, catedràtica de Dret administratiu a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).
Adaptació i mitigació al canvi climàtic. Estratègies urbanes.
Durant la taula rodona co-organizada amb la Xarxa de ciutats CENCYL el dimecres 19 de juny, es van presentar visions i projectes de representants d'administracions públiques i organitzacions que treballen per complir amb els objectius de la UE per a 2050: la neutralitat climàtica i reforçar l'adaptació urbana a aconseguir els impactes de l'escalfament global.
Janet Sanz va situar l'objectiu de la lluita contra l'emergència climàtica: la prosperitat compartida i col·lectiva, actual i futura. Per això, va dir, calen diagnosis clares per prendre decisions encertades i “passar del fer al refer i al rehabilitar”. 'El gran compromís és assegurar bona salut per tothom i determinar unes bases econòmiques que posin la vida en el centre', va concloure. Per això va explicar projectes clau a l'AMB en aquesta línia:
- Xarxa metropolitana de refugis climàtics: agrupa els equipaments municipals, com ara biblioteques, centres cívics i escoles, i els espais públics, com ara grans parcs, que poden proporcionar condicions de confort tèrmic durant el període estival i en episodis de temperatures extremes. Serveix per facilitar a la ciutadania, i en especial a la població més vulnerable a la calor extrema, espais adequats per recuperar-se de l'estrès tèrmic que provoquen les altes temperatures sobre el cos humà.
- Fons ESCO: Són contractes de col·laboració públic-privada amb empreses de serveis energètics interessats en construir instal·lacions fotovoltaiques, que recuperen la inversió a través de l'estalvi econòmic generat per l'energia renovable.
- Cobertes solars: Durant l'any 2024 i el primer semestre de l'any 2025, l'AMB té previst construir 146 noves instal·lacions fotovoltaiques. Sumades a les que ja estan en funcionament, el 100 % dels municipis metropolitans (Barcelona compta amb inversió pròpia de l'Ajuntament) tindran alguna d'aquestes instal·lacions. Les noves instal·lacions produiran una quantitat d'energia equivalent al consum de més de 4.200 llars (10,5 MWp potència en total) i representarà el 4,1 % del consum energètic de tots els subministraments municipals.
Com a exemple paradigmàtic d'un projecte que afronta el repte de l'emergència climàtica i la reducció de la contaminació, també va parlar de la Superilla: una resposta a la necessitat de posar l'espai urbà al servei de la justícia social i la salut pública, com ja va fer el Pla Cerdà de1859.
Per la seva banda, Eduardo González, subdirector general de Coordinació d'Accions contra el Canvi Climàtic (Ministeri de Transició Ecològica), va posar en valor la importància de les ciutats i de les administracions locals en la lluita contra el canvi climàtic i les principals iniciatives que s'estan duent a terme des del ministeri: els Plans d'Impuls al Medi Ambient (PIMA), la Plataforma CitiEs i el registre de la petjada de carboni.
José Amador Fernández Viejo, Director general de Sostenibilitat y Control Ambiental de l'Ajuntament de Madrid va explicar l'estratègia de sostenibilitat ambiental Madrid 360 que aposta per un plantejament integral de reducció d'emissions, la protecció de la biodiversitat i la descarbonització de l'economia, entre d'altres.
Finalment, Celeste Espinazo, manager de la Red C40 Cities, va detallar com donen suport a les ciutats amb compromisos concrets per fer front als problemes ambientals comuns davant la necessitat de donar-hi resposta immediata i va explica que tenen els refugis climàtics de Barcelona com a exemple de bones pràctiques.
En conclusió, el Foro de las Ciudades ha estat un any més un espai on compartir enfocaments i projectes entre diverses ciutats de l'estat i, com va reconèixer el director de continguts de l'esdeveniment, Carlos Martí, el PEMB hi ve aportant en les darreres tres edicions una mirada metropolitana que cada més és més imprescindible per abordar les problemàtiques que centren l'interès d'aquest fòrum.
