El Cicle de la Metròpoli Oberta celebra una jornada de debat sobre complementarietat, asimetria i articulació del territori entre les comarques gironines i l'RMB

El PEMB aglutina a la Universitat de Girona persones expertes per dialogar sobre planificació estratègica, dinàmiques territorials i governança en xarxa

  • 15-12-2021
  • Compromís Metropolità 2030
  • 215 Lectures

La Facultat de Lletres de la Universitat de Girona ha acollit, aquest 10 de desembre, la darrera jornada del Cicle de la Metròpoli Oberta del 2021. Dues taules de debat i una ponència que han servit per recollir diverses mirades sobre la relació entre l'RMB i les comarques de Girona. És aquesta complementària o asimètrica? Com avancem en l'articulació del territori? Com assolim el futur compartit d'una Catalunya en xarxa? Aquestes són algunes de les preguntes que les persones expertes han tractat de respondre en aquest acte englobat dins del procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. 

Mita Castañer i Oriol Estela Barnet obrint la jornada del #CicleOberta a Girona
Mita Castañer i Oriol Estela Barnet obrint la jornada del #CicleOberta a Girona

Mita Castañer, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, han introduït la jornada fent èmfasi en la necessitat de reflexionar al voltant de les relacions entre la regió metropolitana de Barcelona i les comarques gironines en un context post-pandèmia i d'emergència climàtica.  

Estructures més flexibles que farien repensar la governança i el territori 

Joan Vicente, professor de Geografia de la Universitat de Girona, ha moderat la primera taula de debat: ‘Visions i propostes per un futur compartit. Governar el territori de la Catalunya en xarxa', en la que han participat Quim Brugué, professor de Ciència Política de la Universitat de Girona; Maria Sisternas, arquitecta i comunicadora, CEO de Mediaurban; José Antonio Donaire, professor de Geografia de la Universitat de Girona i Oriol Estela Barnet, geògraf i economista, coordinador general del PEMB. 

Quim Brugué ha començat el debat fent esment de la necessitat de posar el focus en les diferències entre l'àmbit metropolità i el gironí i no tant en les igualtats: “L'àmbit metropolità de BCN és un fort pol d'atracció que es repensa i es reinventa cap al futur amb lideratge. L'imaginari col·lectiu de Girona, es refereix sempre a un passat, i no trobem indicis de futur ni ambició de liderar sobre la realitat territorial àmplia que conformen les comarques de la regió”.  

Respecte a la relació entre RMB i comarques gironines, ha apuntat que no existeix un projecte de col·laboració que articuli ambdós territoris i ha afegit que “a Girona hi ha independència, fins i tot dins de les pròpies comarques; no existeixen estratègies que vulguin transcendir en una regió, tal i com passa a l'RMB.”  

A continuació, José Antonio Donaire, ha reflexionat sobre l'anàlisi de la xarxa, de naturalesa dinàmica: “Estem obsessionats amb els límits territorials que configuren el territori quan, si analitzéssim les xarxes, sorgirien estructures més flexibles que farien repensar la governança”. Per aquest motiu, ha afirmat que “cal crear un índex de les relacions entre l'àmbit metropolità de Barcelona i les comarques gironines' que compti amb els següents elements: la mobilitat obligada, la qual genera fluxos constants i inclou la mobilitat laboral, d'estudis i serveis; la mobilitat residencial, molt vinculada a canvis biogràfics i a aspectes com l'envelliment de la població, l'aparició del teletreball, o fins i tot la pandèmia, que son factors que incrementen la tensió residencial i provoquen noves zones d'atracció per viure; i, en tercer lloc, la mobilitat d'oci, la qual, segons el ponent, és la “unitat on la regió de Girona està més unificada”, ja que compta amb un sistema de connexions múltiples. “Un turista a Girona visitarà de mitjana 8 llocs diferents en la seva estada. En canvi, a Barcelona, el 80% de tota l'activitat turística té lloc en només tres districtes”, ha explicat Donaire. El llistat finalitza amb la xarxa de mercaderies, energia i aigua per una banda, i la mobilitat d‘idees per una altra: “necessitem generar nous fluxos de circulació d'idees, perquè sinó, trobem solucions incorrectes per determinats territoris”.  

A la idea de xarxa de territoris, Maria Sisternas ha afegit que, si existeix una, és perquè hi ha una línia de tren que la connecta. Seguidament, ha exposat diverses potencialitats de les comarques gironines, com la de crear llocs de treball per a la ciutat universitària de Girona o el fet que “una metròpoli no es defineix només per la mobilitat obligada, sinó també pels projectes compartits que té'. A Barcelona molta gent no coneix la metròpoli, en canvi a Girona sí, perquè hi ha una realitat més extensa en el territori amb vincles familiars, educatius i de lleure. Per últim, ha defensat que un important actiu de la ciutat de Girona és la tipologia dels seus habitatges, els quals compten amb millors característiques per viure-hi, independentment del preu. 

Finalment, Oriol Estela Barnet, ha conclòs amb la repetida idea d'una Catalunya en xarxa, apuntant però, als frens que impossibilitarien aquesta realitat territorial. En primer lloc, ha denunciat el pes exagerat de Barcelona en l'imaginari i en els fets. Factor al que se li suma la manca d'estratègies, que, a més, sempre es troben amb els límits administratius, i, per últim, la posició que ocupen les polítiques urbanes i territorials a l'agenda política, “molt endarrerida en comparació a la resta d'Europa”, ha explicat Estela

La primera taula ha acabat posant sobre la taula la necessitat de canviar l'imaginari del què és la planificació estratègica i avançar cap a projectes més estructurants; esmentant les dificultats a l'hora de cooperar degut a dues problemàtiques o frens: el financer, sovint de caràcter conservador i centralista, i el polític, a vegades estancat i capficat en realitats que no acaben de respondre als reptes existents.   

Necessitat d'acceptar les mancances en cooperació i col·laboració 

Mita Castañer, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona ha estat l'encarregada de moderar la segona taula ‘Capital social i econòmic, recursos i infraestructures en competència o complementarietat? Una relació de present i futur entre l'RMB i les CCGG' on han participat Pere Macias, enginyer, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya; Isabel Salamaña, professora de Geografia de la Universitat de Girona; Maria Buhigas, arquitecta urbanista, fundadora d'Urban Facts i Ponç Feliu, biòleg, director del Parc Natural del Cap de Creus. 

Pere Macias ha iniciat el debat amb un exemple sobre l'aeroport de Girona. En aquest, es crea una situació paradoxal, on la visió amb voluntat planificadora de voler compaginar els vols de curta distància que anaven a Barcelona amb l'aeroport de Girona, ens fa avançar cap a la complementarietat; però, per contra, la visió de mercat autoregulat comporta competència i evita que aquesta primera situació sigui possible. Seguidament, ha parlat de la visió metropolitana i de com aquesta pot tenir incidència en el model gironí per mitjà de la logística. Segons Macias, la logística és “el consumidor més voraç de territori que tenim en aquest moments i un dels elements conflictuals més importants'. 

Maria Buhigas, ha seguit el debat sobre complementarietat i competència a través de tres idees. En primer lloc, l'obsolescència dels plans territorials, els quals van ser creats als anys 80, i per tant “no contemplen la majoria de problemàtiques actuals, com ara el canvi climàtic o la transició energètica”. Buhigas ha assegurat que “hem de deixar de posar tant pes a la planificació com a solució de tot, i més quan es tracta de planificacions amb llistats d'objectius interminables que pretenen solucionar totes les petites problemàtiques, això és impossible”. La següent reflexió que ha plantejat, és en relació a les infraestructures i la concepció que aquestes estructuren el territori. Tot i que assegura que això és cert, ha afirmat que el gran dèficit es troba en la gestió. Els serveis interurbans que donen capil·laritat a les infraestructures de transport més grans no es coordinen de manera lògica, ni en funció de les necessitats de la població: “És evident que en un poble petit no cal un autobús cada 10 minuts, però sí cal un horari conegut, reconegut i fiable que tingui coherència i s'adapti a jerarquies de transport superiors per tal de permetre una complementarietat real”. Per últim, l'arquitecta ha fet èmfasi en la necessitat d'acceptar les nostres mancances en cooperació i col·laboració a l'hora de fer front a reptes; i la urgència d'una planificació en termes econòmics i industrials a més de polítiques públiques permanents en el temps que donin continuïtat a projectes de desenvolupament local.  

“Les comarques gironines s'han posicionat en relació a l'RMB? I en relació a Catalunya?”, aquesta és la pregunta amb què Isabel Salamaña ha iniciat la seva aportació, focalitzada en la cohesió. A l'hora de posicionar-se com a territori, cal diferenciar entre posicionar-se de manera volguda o per inèrcia, és a dir, no tant per voluntat política sinó per un 'deixar fer' o per obligació. En aquest cas, el posicionament de la majoria de territoris de les comarques de Girona es calificarien, segons Salamaña,'de decepció davant la manca del mateix”. Finalment, ha parlat del model econòmic com a únic veritable factor cohesionador de les comarques gironines, posant el focus en el sector alimentari.  

Ponç Feliu, ha finalitzat la segona taula basant-se un factor aglutinador com és els recursos que aporten les comarques gironines, tot i que ha volgut, també, mencionar els riscos existents. El primer element és el medi natural; el qual es troba sota un 'risc de 'collserolització', ja que ens aboquem massivament a un entorn que no està preparat per acollir aquest tipus de turisme'. A continuació hi ha la producció, especialment centrada en el sector porcí, i la logística. Pel que fa a la logística, el risc en termes ambientals de l'ocupació de lobbys pot ser molt perillós, ja que aquests ocuparien grans superfícies d'hectàrees de territori. Finalment, Feliu ha volgut posar sobre la taula els recursos hídrics com un altre element important i actualment greument afectat per l'escassetat a conseqüència del canvi climàtic i l'augment de la població. Recursos que, segons ha conclòs el biòleg i director del Parc Natural del Cap de Creus, 'aportem des de Girona al conjunt del territori i que cal repensar en xarxa”.  

Per acabar, la vicerrectora de Territori i Compromís Social en funcions de la Universitat de Girona, Silvia Llach, ha posat punt i final a la sessió de debats amb la presentació ‘La Universitat de Girona i el territori': “Quan parlem de territori en el marc universitari ho interpretem com fer coses amb agents del territori, fer que la universitat estigui oberta i receptiva a les necessitats del mateix i que aquest hi sigui present per representar la institució”.  

Com a aportació final, Oriol Estela Barnet, que ha estat l'encarregat de tancar la jornada juntament amb Mita Castañer, ha afirmat que “l'aspiració, des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i el procés Barcelona Demà, és seguir fent que el debat territorial vagi més enllà i en surtin propostes, accions i polítiques per al conjunt del territori i per a la qualitat de vida de tothom'.   

Per aprofundir sobre aquest tema, podeu llegir el document 'La Regió Metropolitana de Barcelona i les Comarques de Girona: complementarietat, asimetria i articulació del territori en la Catalunya multiescalar'elaborat des del grup de recerca Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental (APTA) de la Universitat de Girona, i que va servir com a punt de partida de la trobada. 

Recorda que pots seguir debatent sobre competència i complementarietat del territori i altres temàtiques d'interès metropolità i territorial a la plataforma de participativa ció ciutadana Barcelona Demà , on trobaràs tota la informació, vídeos i propostes dels Cicles Metropolitans, incloent-hi el Cicle de la Metròpoli Oberta

  • Participa o segueix el debat

    0 comentaris:

    Deixa el teu comentari:

Política de cookies