El retorn de Trump pot accelerar el proteccionisme, l’autoritarisme i la crisi tecnològica europea, però també obre oportunitats per a la diversificació econòmica i la captació de talent
El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units plana sobre la geopolítica mundial com una ombra d’incertesa. Per analitzar-ne els possibles efectes, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha organitzat aquest divendres l’esmorzar estratègic “Cap a on ens porta Trump? La globalització en crisi i la ciutat dels 5 milions”, celebrat al Hub Social Barcelona, que ha comptat amb una introducció d’Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, i la participació de Carme Colomina, investigadora especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global al CIDOB, Cristina Serradell, directora de negoci internacional a Acció, i Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC). L’encarregada de la moderació ha estat la subdirectora del Diari Ara, Carla Turró.
Economia innovadora i inclusiva
“Volem tractar l’impacte que pot tenir la política seguida per Donald Trump als Estats Units en el nostre entorn: a la ciutat dels cinc milions, a la regió metropolitana de Barcelona, a Catalunya i a Europa.” Així ha obert la sessió Oriol Estela Barnet per justificar la necessitat d’un debat amb moltes derivades que cal analitzar “des de la perspectiva econòmica i de comerç, des de la ciència i el talent científic, i des de la geoestratègia digital i tecnològica”.
L’efecte accelerador de Trump
“Ens trobem en un moment d’incertesa”, aquestes han sigut les primeres paraules de Carme Colomina que ha advertit que “Trump és sobretot un factor d’acceleració i d’inseguretat, però és un cop definitiu a una crisi que ja existia prèviament”. Es tracta d’un canvi de paradigma que comporta una recomposició a nivell internacional per la “necessitat accelerada de buscar altres aliats” en un escenari en el que la Unió Europea (UE) ha vist que la seva aliança tradicional amb els EUA està debilitada i que el món s’encamina cap a un model contrari al que Europa representa.
Una de les conseqüències que ha tingut la reelecció de Trump és una diversificació de relacions a nivell global. La presència de Xina a l’Amèrica Llatina, per exemple, ha crescut exponencialment en els darrers 10 anys, així com les aliances europees amb altres mercats, fet que també provoca tensions internes a la UE ja que hi ha països més o menys reticents a aquests moviments.
Tensions que es veuen reflectides, per exemple, en l’ascens de l’extrema dreta en gairebé la totalitat de països europeus. “Trump és un gran aval per a l’autoritarisme i per unes forces d’extrema dreta que ara es veuen envalentides i que, a més, tenen agendes molt euroesceptiques”, ha remarcat Colomina. La seva presència “posa en risc la democràcia dels EUA, però també la democràcia global”, ja que ha canviat el concepte de política, de lideratge i inclús de veritat i mentida. “Els votants de Trump no són votants, son fans” i és un fenomen que s’està exportant en la manera de fer política a altres llocs del món.
Proteccionisme, incertesa jurídica i el paper de la UE
El retorn del proteccionisme ha estat un dels fils conductors del debat. Colomina ha subratllat que el proteccionisme no és un fenomen només vinculat a la política nord-americana: “L’any 2023 es van posar milers de mesures proteccionistes arreu del món”, i ha afegit que “el proteccionisme implica un món més espantat, amb més tensió i amb una crisi de governança internacional” degut a la manca d’una autoritat amb la capacitat “d’orquestrar aquesta competició de mesures proteccionistes i la inseguretat jurídica que se’n desprèn”.
Cristina Serradell, al seu torn, ha confirmat que mesures proteccionistes també se’n prenen des d’Europa, on en els últims anys s’han multiplicat per set, i ha advertit que “les mesures proteccionistes potencien la corrupció” amb empreses i multinacionals que demanen i aconsegueixen “condicions especials” obrint així la porta al “tracte desigual”.
Josep Maria Martorell, tot i compartir les afirmacions de la resta de ponents, ha ofert una visió crítica: “Europa ha perdut el tren tecnològic perquè no ha estat proteccionista. Mai s’ha vist ni als EUA ni a la Xina un supercomputador que no sigui propi”. “La visió oberta i col·laborativa de la Unió Europea pot funcionar en altres sectors econòmics, però en el cas de la tecnologia i concretament la microelectrònica, el que ha provocat és que ens quedem fora de joc”, ha conclòs.
La batalla tecnològica i les debilitats europees
Martorell ha alertat de la batalla global pel control tecnològic: “Si ho simplifico, tot gira al voltant de la microelectrònica, però és una batalla molt més complexa i multipolar”. “Europa no és sobirana ni en disseny ni en fabricació”, ha recordat, “i són els EUA els que tenen les millors cartes: força acadèmica, empreses de disseny, capacitat de fabricació...”.
Només hi ha tres grans forces a nivell global pel que fa a la microelectrònica: els EUA, Xina i Japó/Corea. “És molt difícil comprar qualsevol dispositiu tecnològic i que en estirar del fil no trobis darrere alguna mesura política del govern nord-americà”. L’única manera de ser líders en tecnologia és fent política pública en aquest àmbit i això Europa no ho ha treballat: “La UE és un mercat molt gran, amb molt potencial, que ha renunciat a menjar-se el seu propi pastís i ha obert les portes per a que vinguin els altres a menjar-se’l”.
On sí que s’obre una finestra d’oportunitat és en l’àmbit acadèmic, ha explicat el director associat del BSC, “amb Trump s’està vivint una reducció brutal de finançament i recursos a la recerca i això genera una incertesa enorme per al món de la ciència”, però alhora suposa, “si actuem encertadament i amb celeritat”, una oportunitat per recuperar, captar i retenir talent a Europa i per iniciar acords en matèria científica amb altres països que comparteixen la visió acadèmica-científica europea. Tot i així, Martorell ha augurat que és una finestra d’oportunitat que no s’allargarà en el temps ja que “els EUA no renunciaran a una de les seves grans fortaleses”.
Preocupació, incertesa i oportunitats per a les empreses
Cristina Serradell ha reconegut que “les empreses estan preocupades i inquietes”. Ha detallat que a Catalunya hi ha 3.161 empreses que exporten regularment als EUA. Això representa un 4% de l’economia catalana ja que els nostres socis principals són europeus, però els EUA són el primer fora d’Europa. De totes formes, existeixen altres afectacions. Serradell ha exposat tres nivells: afectació directa (empreses que exporten als EUA); indirecta (proveïdores d’empreses d’altres països que exporten als EUA) i macroeconòmica (impacte global pel pes del dòlar).
Tot i això, ha apuntat que en aquest àmbit també es generen oportunitats: la primera perquè els aranzels són un impost als béns, però en el comerç internacional està creixent molt l’exportació de serveis i aquests no estan gravats. La segona, que ara mateix gairebé tots els països estan gravats amb el mateix percentatge (10%), i això no ens resta competitivitat davant d’altres al mercat nord-americà, mentre que Xina està gravada amb un 145%, fent desaparèixer gran part dels competidors xinesos als EUA. “Això sí, ens trobarem a les empreses xineses en altres mercats on seran molt més agressives”, ha conclòs Serradell.
Què pot fer Europa?
Som a temps de revertir la situació? Ha preguntat Carla Turró als membres de la taula. Martorell ha sigut rotund, “la pregunta de si som a temps no té sentit, cal sortir a jugar el partit des de ja”, i ha afegit: “Tenim opcions si ens atrevim a fer política industrial real, amb demanda pública i regulació eficaç, Europa tot just comença a entendre que cal cert grau de proteccionisme en l’àmbit tecnològic davant la situació global, però ens falta el pas final: regular i legislar”.
Colomina ha afirmat que “Europa només se’n sortirà si continua sent Europa: un projecte compartit de regulació i cessió de sobirania”, ja que si s’afebleix internament “perdrà la batalla”.
Serradell ha coincidit: “Donald Trump és una oportunitat per posar-nos les piles. Hem estat una mica paràsits en defensa, en lideratge... Ara toca generar economies d’escala i apostar per la idea de veure la UE com un 28è estat i no per una economia trossejada en 27 mercats”.
Conclusions: riscos i oportunitats
En el tram final, tots tres ponents han assenyalat els principals riscos i oportunitats del retorn de Trump:
Cristina Serradell: “El principal risc és un món més fragmentat i incert per això cal integrar a les empreses una cultura de resiliència geopolítica. L’oportunitat és la diversificació de mercats”.
Carme Colomina: “Ens en ressentirem, però pot ser l’espurna que Europa necessitava per enfortir-se des de dins i que actuï com a factor unificador”.
Josep Maria Martorell: “Tenim una finestra per recuperar i captar talent, però el risc és que no ho fem a temps i deixem escapar l’oportunitat”.