El PEMB reivindica una estratègia metropolitana compartida per afrontar els reptes de l'habitatge al HOWS Barcelona
Aquest dijous 5 de novembre, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha participat en el HOWS Barcelona – Housing World Summit, la trobada sobre els reptes de l'habitatge celebrada del 3 al 5 de novembre en el marc de l'Smart City Expo World Congress (SCEWC). Luisa Fernanda Pinto, experta en polítiques d'habitatge i fins ara referent de la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030, ha intervingut a la taula rodona ‘Un mercat, molts governs: coordinació de l'habitatge a escala regional’.
Habitatge adequat
Governança metropolitana per a un repte metropolità
Pinto ha obert la seva intervenció exposant la situació a la metròpoli: Barcelona condiciona les dinàmiques de l'habitatge en una regió metropolitana formada per 160 municipis que afronten els mateixos problemes amb un marc legal i econòmic molt semblant, però cadascun pel seu compte. Segons ha explicat, la coordinació sovint es trenca abans que comenci la planificació, perquè les competències estan molt repartides: el sòl és municipal, el finançament arriba sovint de la Generalitat i de l'Estat, la regulació del mercat és estatal i la inspecció es comparteix entre administracions.
Les conseqüències d'aquesta fragmentació es fan visibles, sobretot, en el mercat de lloguer. Pinto ha recordat que prop d'un 26% de la població metropolitana són persones llogateres que destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer. Per això, ha explicat, la missió ‘Habitatge adequat’ del Compromís Metropolità 2030 es centra en reduir el pes del lloguer. Però tenim per davant un escenari complicat: “Sobre el paper, ens hem posat alguns dels objectius d'habitatge més ambiciosos del sud d'Europa. Sobre el terreny, menys del 3% del parc d'habitatge metropolità és assequible”, ha advertit. El gran repte, ha conclòs, és portar la governança de l'habitatge a la mateixa escala que opera el mercat, que no entén de límits municipals.
Compartir el que traspassa els límits municipals, mantenir local el que demana proximitat
Per decidir quines responsabilitats s'han de compartir, Pinto ha proposat una regla senzilla: “compartir el que travessa les fronteres municipals i mantenir local el que necessita proximitat”. En primer lloc, cal compartir els objectius i els seus costos. El Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya fixa un objectiu de solidaritat del 15% per al 2044, que equival a gairebé 200.000 habitatges socials a la regió, però cada municipi n'ha d'assumir la seva part tingui el sòl, el pressupost o l'equip tècnic que tingui. Per això ha reclamat mecanismes de compensació financera perquè els municipis més petits no sentin que la gran ciutat simplement hi exporta els seus problemes d'habitatge.
En segon lloc, també cal compartir els serveis que la gent fa servir més enllà del seu municipi. Pinto ha destacat que el nou Pla d'acció d'habitatge de Barcelona ja n'apunta alguns: una borsa metropolitana de lloguer, criteris compartits en els ajuts a la rehabilitació, programes d'habitatge compartit per a joves i un servei metropolità d'emergències per abordar conjuntament els desnonaments i el sensellarisme.
En tercer lloc, cal compartir, també, la capacitat d'execució. “No comencem de zero”, ha subratllat, i ha enumerat els instruments que ja existeixen: l'IMPSOL i Habitatge Metròpolis Barcelona per a la promoció de nou habitatge, el Consorci Metropolità de l'Habitatge per a la rehabilitació, la Xarxa Metropolitana d'Inclusió Residencial per a les aliances amb el tercer sector i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona per a l'anàlisi de dades. El repte, però, és que la majoria només actuen als 36 municipis de l'Àrea Metropolitana i cal escalar-los a la metròpoli real dels 160.
Què ha de quedar en mans locals? Les oficines d'habitatge, on la ciutadania arriba amb els seus problemes; el planejament local, que ha de ser compatible amb el metropolità, i la feina de proximitat als barris amb les comunitats vulnerables.
Més pressupost, i una manera metropolitana de gastar-lo
Pinto ha assenyalat una altra barrera important, el finançament, i ha reclamat un augment de la despesa pública en habitatge fins a l'1% del PIB. Mentre que salut i educació reben al voltant del 7% i el 4% del PIB, l'habitatge es queda amb un 0,2%, ha assenyalat. Les demandes de lloguer assequible, contractes estables i un sistema públic d'habitatge social no es poden garantir des d'un sol municipi ni amb un pressupost tan reduït. Això sí, “més pressupost sense coordinació només voldrà dir més fragmentació. I coordinació sense pressupost només voldrà dir frustració compartida”, ha conclòs.
Si el mercat és metropolità, la política també ho ha de ser
La participació de Luisa Pinto s'emmarca en la feina del PEMB per impulsar la missió ‘Habitatge adequat’ i l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona, dos espais on administracions, empreses, entitats i universitats de la regió metropolitana treballen plegades per trobar solucions compartides.
La seva intervenció ha deixat una idea de fons que connecta amb el Compromís Metropolità 2030: si els mercats de l'habitatge són metropolitans, les polítiques d'habitatge també ho han de ser. Això vol dir compartir no només objectius sinó també responsabilitats, alinear sòl, finançament i transport, i garantir que l'habitatge assequible es construeixi on la gent el necessita, alhora que s'aprofita millor el parc que ja existeix.
La rehabilitació, l'altra cara del mateix repte
El PEMB també ha estat present en la sessió sobre rehabilitació d'edificis i regeneració urbana a Barcelona, celebrada el dilluns 3 de novembre al mateix HOWS Barcelona Stage. Ainara Fernández, responsable de programes per a Espanya de l'Institute for Human Rights and Business (IHRB) i membre del grup de l'Agenda Compartida de Descarbonització de l'Habitatge, que coordina el PEMB, ha moderat una sessió que ha posat de manifest que el gran repte no és només mobilitzar més recursos, sinó fer-los arribar als edificis i barris amb més necessitats, que sovint són els que menys participen en els programes d'ajuts. Per aconseguir-ho, cal abordar alhora les dimensions tècnica, social i financera, acompanyar les comunitats durant tot el procés i garantir el dret a quedar-se, perquè la rehabilitació no comporti desplaçament de població. El debat també ha reclamat treballar a escala supramunicipal i reforçar les capacitats dels municipis amb equips tècnics més reduïts.
Són precisament els reptes en què treballa l'Agenda Compartida que es troba en ple desenvolupament de tres eines: una guia d'instruments de finançament, un marc d'impacte que incorpora la salut i el risc de desplaçament, i una xarxa metropolitana de finestretes úniques de rehabilitació, amb els primers resultats previstos per als propers mesos. Una connexió que reforça la idea que ha travessat tota la participació del PEMB al HOWS Barcelona: reptes com rehabilitar el parc existent o garantir l'accés a un habitatge assequible, només es poden abordar a escala metropolitana.