El PEMB recupera la prospectiva per pensar la metròpoli més enllà del 2030

De preveure el futur a preparar-s'hi

En un context de transformacions accelerades i incertesa creixent, la prospectiva guanya pes en el disseny de polítiques públiques. A diferència de les previsions, que intenten anticipar què passarà a partir de les tendències conegudes, la prospectiva explora diversos futurs possibles, identifica els factors que els poden condicionar i ajuda a entendre les conseqüències de les decisions que es prenen avui. No es tracta d'endevinar el futur, sinó de preparar-se per afrontar-lo i, en la mesura del possible, contribuir a construir-lo.

Aquesta mirada és especialment útil per a la planificació estratègica territorial, tradicionalment basada en diagnòstics del present i en la projecció de tendències. Davant de reptes com el canvi climàtic, les transformacions demogràfiques, les disrupcions tecnològiques o la inestabilitat geopolítica, treballar amb escenaris alternatius permet qüestionar supòsits, anticipar riscos, detectar oportunitats i dissenyar estratègies més robustes i adaptables. A més, facilita la construcció de visions compartides entre actors amb interessos i perspectives diferents, un dels fonaments de la col·laboració multiactor que impulsa el PEMB.

Tres mirades complementàries al futur metropolità

La reindustrialització verda, a l'horitzó 2045. En col·laboració amb Ecohub i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, el PEMB planteja un exercici participatiu per construir quatre escenaris sobre el futur del teixit industrial de la regió metropolitana. L'objectiu és explorar com pot evolucionar davant la crisi ecosocial, l'escassetat de recursos, el canvi climàtic o les tensions geopolítiques, i identificar orientacions estratègiques per avançar cap a una indústria més resilient i sostenible.

Les relacions entre el món urbà i el rural, a l'horitzó 2050. Amb la col·laboració d'ARCA i el suport de Postnormal Barcelona, l'estudi explorarà com poden evolucionar les relacions entre els espais urbans i rurals de Catalunya davant les transformacions demogràfiques, econòmiques, ambientals i tecnològiques. Els escenaris alternatius que en sortiran han de permetre identificar tensions, oportunitats i noves formes de cooperació territorial, amb la mirada posada també en la revisió del planejament territorial de Catalunya.

Els riscos climàtics a l'àrea metropolitana. Conjuntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i amb el suport tècnic d'Anthesis-Lavola, el PEMB treballa en la projecció territorial dels resultats de l'ERICC-2025 (Evaluación de Riesgos e Impactos derivados del Cambio Climático en España). L'exercici permetrà identificar i prioritzar els riscos climàtics més rellevants per al territori metropolità, analitzar-ne les interdependències i les desigualtats en els impactes, i plantejar orientacions per a l'adaptació des de les competències locals i metropolitanes.

Un ecosistema de coneixement, no estudis aïllats

Paral·lelament, el PEMB vol establir aliances per aprofitar el coneixement que generen altres iniciatives de prospectiva i exploració de futurs, sense haver d'impulsar directament tots els estudis. En aquesta línia, s'estan explorant col·laboracions amb Ecohub, en l'àmbit del postcreixement i la transició ecosocial; amb Oxfam Intermón i la iniciativa Social Power, en relació amb les desigualtats i els drets socials; amb Holon, que ha elaborat escenaris sobre els futurs de l'habitatge a Catalunya, i amb iniciatives vinculades a l'evolució del sistema de comercialització alimentària.

La voluntat és anar configurant un ecosistema de coneixement i reflexió sobre els futurs metropolitans que connecti disciplines, institucions i actors diversos. Una manera de fer pròpia del PEMB: més que fer-ho tot, facilitar que el coneixement que ja existeix es trobi i es posi al servei d'una estratègia compartida.

Mirar més enllà del 2030

Aquests treballs s'inscriuen en el desplegament del Compromís Metropolità 2030 i les seves missions. La reindustrialització verda enllaça amb la d'Economia innovadora i inclusiva, que situa la indústria com a vector de la recuperació econòmica, i amb la d'Emergència ambiental i climàtica, que aposta per l'economia circular i la simbiosi industrial.

L'anàlisi de riscos climàtics s'inscriu també en aquesta darrera missió, que reclama abordar l'adaptació al canvi climàtic des de l'escala metropolitana. A més, posa el focus en les desigualtats, que el Compromís situa com a eix central present en totes les missions. Finalment, l'estudi sobre les relacions entre el món urbà i el rural dialoga amb la missió d'Alimentació saludable, que defensa preservar el sòl agrari i la producció de proximitat. També connecta amb la voluntat del Compromís de reconèixer les interdependències entre la regió metropolitana i la resta de Catalunya.

Però la prospectiva respon també a una pregunta que el Compromís ja té a l'horitzó: què vindrà després del 2030? Per al PEMB, aquests primers exercicis no són una finalitat en si mateixos, sinó una manera de reforçar la capacitat estratègica metropolitana: incorporar noves mirades, detectar qüestions emergents i obrir debats que vagin més enllà de les urgències del present. Sobretot, han de preparar el terreny per al nou exercici de planificació estratègica que caldrà afrontar un cop superat l'horitzó del 2030, amb una millor comprensió dels futurs possibles i més capacitat col·lectiva per decidir quin futur volem construir.

_{Foto: ODI Global}