El PEMB present a la XXVIII trobada d’Ebrópolis per abordar el repte demogràfic i les conseqüències socials i territorials que comporta per a les metròpolis del futur
Zaragoza ha acollit la XXVIII Trobada de Plans Estratègics Urbans i Territorials organitzada per Ebrópolis. Un espai anual de reflexió i debat sobre els principals desafiaments que afronten les ciutats i territoris en el context actual que ha comptat amb la participació del coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, i de la membre del gabinet tècnic del PEMB referent de la missió de 'Cohesió territorial', Maria Cortada. Sota el lema “El repte demogràfic per al futur de les ciutats i àrees urbanes”, la sessió ha suposat una oportunitat per intercanviar reflexions, experiències i coneixement al voltant d’aquest desafiament que posa a prova la sostenibilitat i la qualitat de vida de la població.
Cohesió territorial
Ángel Pueyo, catedràtic de l’Àrea de Geografia Humana de la Universitat de Saragossa, ha estat l’encarregat d’emmarcar la temàtica a abordar en una ponència que ha posat l’accent en la necessitat d’integrar les projeccions sociodemogràfiques en la planificació estratègica i territorial. Pueyo ha destacat com la transició accelerada del món rural a l’urbà patida a Espanya entre els anys 50 i 70 encara deixa empremta, en part, a causa de la manca de planificació del moment, i ha alertat de la importància de conèixer tant les dinàmiques poblacionals com les variables històriques, socials i culturals de la població per evitar errors del passat. És per això que l’accés a dades municipals i territorials de qualitat és indispensable per dur a terme una planificació informada i adequada.
Durant la jornada s’han abordat quatre grans reptes. El primer ha estat el desafiament urbà-rural i l’ordenació del territori en entorns metropolitans, un repte que demana solucions eficients per garantir serveis als entorns de baixa densitat i posar el focus en la població més jove, per tal d’entendre i connectar amb els seus interessos, formats i llenguatge per refer els vincles comunitaris. Una de les experiències que s’ha presentat son les unitats mòbils de serveis a Castella i Lleó, que no només cobreixen necessitats bàsiques, sinó que també generen cohesió social.
El segon repte ha estat l’envelliment i com aquest afecta a serveis públics, habitatge i força laboral. S’ha destacat la importància d’adaptar serveis i espais a una població que envelleix, amb enfocaments flexibles i escolta activa ja que les necessitats de la gent gran d’avui no són les mateixes que es tindran el dia de demà. Per això cal explotar les xarxes comunitàries per refer vincles i treballar l’atenció a la població més envellida de manera transversal entre diverses edats i col·lectius. També s’ha posat el focus en iniciatives d’habitatge alternatiu i en la necessitat de dignificar i professionalitzar l’atenció a la gent gran.
El tercer repte, la immigració i els desafiaments que comporta en matèria d’integració, accés a serveis i creació de llocs de treball, s’ha enfocat des de la perspectiva de la integració i la convivència intercultural destacant la importància de la representació de persones d’origen migrat en els espais de decisió i difusió i la lluita contra la segregació posant el focus en els barris per escalar pràctiques i solucions. Un exemple és el Proyecto Clara, a Madrid, que es basa en crear comunitats locals d’aprenentatge contra el racisme, la xenofòbia i els discursos d’odi.
Finalment, s’ha tractat la relació entre creixement i desigualtat i els impactes econòmics i socials que comporta a nivell de transformació urbana, fent referència a l’Índex de Vulnerabilitat Urbana com a eina clau per orientar polítiques públiques cap a ciutats més equitatives.
La trobada reforça un any més el compromís d’Ebrópolis amb una planificació estratègica que posi les persones al centre i afronti amb visió de futur els canvis socials i demogràfics posant el focus en la reducció de les desigualtats socials i territorials tal i com promou el Compromís Metropolità 2030.