El PEMB porta la mirada metropolitana a l’Smart City Expo World Congress 2025

Estela ha recordat que Barcelona és l’única metròpoli d’Espanya amb govern propi, que agrupa 36 municipis i 3,4 milions d’habitants, però que la realitat metropolitana “arriba a més de 150 municipis i prop de 5 milions de persones”. Davant d’això, ha qüestionat si cal seguir ampliant estructures administratives o bé apostar per “aliances, processos col·laboratius i noves eines analítiques” per construir una governança flexible i adaptada als reptes del segle XXI.

La taula rodona de la sessió, moderada per Estela, ha comptat amb representants de tres models de metròpolis molt diferents però amb desafiaments compartits: Rashid Seedat, director executiu de l’Observatori de la Ciutat-Regió de Gauteng (Johannesburg, Sud-àfrica), Phoebe Harrison, responsable de l’estratègia Melbourne 2050 al Programa de Planificació Estratègica del Consell (Melbourne, Austràlia) i Edgar Pou Chaparro, cap de projectes de l’Institut Municipal de Planificació (Mérida, Yucatán, Mèxic).

A Johannesburg, ciutat clau dins la província de Gauteng, Rashid Seedat ha destacat que “el gran repte és coordinar millor els diferents nivells de govern i reduir la duplicació de funcions”, ja que “les metròpolis necessiten sistemes més flexibles i sensibles a les necessitats de la gent”. Sud-àfrica està revisant el seu model per avançar cap a una governança asimètrica, que combini funcions provincials i municipals per millorar l’eficiència i la capacitat de resposta.

Des de Melbourne, Phoebe Harrison ha explicat que la visió 2050 busca “repensar la ciutat a partir de la seva gent: els experts en habitabilitat són els qui hi viuen, hi treballen i hi participen”. Amb una regió metropolitana de 5 milions d’habitants i 32 governs locals, Melbourne ha situat la participació ciutadana, la transparència i la proximitat al centre de la seva planificació. Eines com el knowledge bank permeten analitzar opinions ciutadanes i ajustar les polítiques públiques en temps real.

Per la seva banda, Edgar Pou Chaparro, des de Mérida (Yucatán), ha situat que “per primera vegada, 14 municipis treballen junts per crear una estructura metropolitana comuna”. El seu objectiu és unificar dades, planificació i serveis a través d’un pla d’ordenament metropolità previst per al 2028. “Sense informació compartida no hi pot haver planificació ni col·laboració efectiva”, ha remarcat.

Les tres experiències coincideixen en un missatge clar: les metròpolis són avui laboratoris de governança, on la cooperació, la innovació i la participació ciutadana són essencials per afrontar amb èxit els reptes urbans del futur.

Del risc a la renovació: guiar l'entorn construït cap a una descarbonització equitativa

Just el dia abans, en col·laboració amb l’Smart City Expo World Congress, dilluns 3 es va celebrar The Urban Impact Lab — the Urgency Edition, organitzat per BABLE i DMI Ecosystem, que va reunir persones expertes en innnovació, responsables polítics, i altres persones expertes de diferents sectors per a abordar de forma conjunta els reptes urbans més urgents de l’actualitat.

La referent de la missió d’Habitatge adequat del Compromís Metropolità 2030 i membre del Gabinet tècnic del PEMB, Luisa Fernanda Pinto, va participar en la sessió “From Risk to Renewal: Guiding the Built Environment through Equitable Decarbonisation”, al costat de Haris Piplas (Drees & Sommer). La seva intervenció va posar el focus en com transformar els riscos i els impactes no desitjats de la descarbonització en l’entorn construït, en vies que redueixen emissions, situen l’equitat al centre i salvaguarden l’assequibilitat, especialment en l’àmbit de l’habitatge.

En aquest marc, va presentar l’Agenda Compartida de descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la Regió Metropolitana de Barcelona, que promou canvis transformadors en finançament, governança i models de suport comunitari per evitar la gentrificació verda i garantir un impacte socialment just. Alhora, la sessió va permetre contrastar i analitzar experiències d’altres ciutats com L’Haia, Zurich i Berlín, on la renovació de l’entorn construït s’està abordant com una oportunitat per enfortir la cohesió social i la diversitat urbana i, al mateix temps, dissenyar espais de participació veïnal que canalitzen de manera constructiva la resistència social davant de possibles processos de gentrificació o d’expulsió de veïnes i veïns.

De la crisi a l’acció: Com la IA i les tecnologies de dades estan reduint el temps de reacció en el “Moment Zero”

A la taula rodona “From Crisis to Action: How AI and Data Technologies are Closing the Reaction Gap at ‘Moment Zero’”, que ha tingut lloc avui dijous 6 de novembre a l'escenari TechxCities, s’ha debatut sobre com la intel·ligència artificial, els bessons digitals i les eines predictives poden ajudar les ciutats a respondre de manera més ràpida i eficaç davant de crisis com inundacions, incendis o fenòmens meteorològics extrems.

Sota la moderació de Julia Azpiroz, referent de la missió de Mobilitat sostenible i segura del Compromís Metropolità 2030 i membre del gabinet tècnic del PEMB, Eduardo Quiñones, investigador sènior al Barcelona Supercomputing Center (BSC), Xavier Llort, director de producte a HYDS, i Rafael Prades (Protecció Civil) Cap de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre, han compartit les seves perspectives sobre el paper de la tecnologia en el moment zero —l'instant crític abans que s’activi una resposta organitzada— i la importància de convertir les dades en coneixement útil, fomentar la confiança en la tecnologia i connectar la recerca amb la presa de decisions públiques. 

Els projectes europeus EXTRACT i CREXDATA hi han tingut un paper central, mostrant com les eines desenvolupades en l’àmbit de la recerca poden traslladar-se a l’acció real i contribuir a una gestió d’emergències més predictiva, coordinada i efectiva.