El PEMB participa a unoconcinco per reivindicar el dret a l’alimentació i la democràcia alimentària
El passat 18 de juny es va celebrar la tercera edició d’unoconcinco, la trobada biennal promoguda per la Fundación Daniel y Nina Carasso que s’ha consolidat com un espai de referència per generar aliances i avançar cap a sistemes alimentaris més saludables, sostenibles i justos.
Alimentació saludable
La jornada, que ha tingut lloc a l’espai Infinito Delicias de Madrid, ha reunit professionals, institucions, iniciatives ciutadanes i agents de tota la cadena alimentària per debatre sobre els reptes actuals de l’alimentació en un context marcat per la crisi climàtica, les desigualtats socials i la necessitat de repensar les polítiques públiques.
La participació del PEMB s’ha produït a través de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), de la qual forma part, i s’emmarca en el treball que s’està desenvolupant al Prat de Llobregat al voltant del dret a l’alimentació i la transició alimentària, amb el suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso.
El dret a l’alimentació, al centre del debat
La coordinadora de l’OCAS, Lidón Martrat, ha participat a la taula rodona ‘Derecho a la Alimentación, Derecho a la vida’, moderada per Alberto Garzón (ICTA-UAB), juntament amb Gustavo Duch (El Pa Sencer), Francisco Navarro (Seminario de Economía Crítica Taifa), María Ramos (Alimentta) i Pauline Scherer (LaBoca – Laboratoire des communs de l’alimentation).
Durant la sessió, els participants han coincidit a assenyalar la Seguretat Social de l’Alimentació (SSA) com una proposta transformadora per garantir l’accés universal a una alimentació saludable i sostenible, equiparant aquest dret amb altres pilars de l’estat del benestar com la salut pública.
Gustavo Duch ha resumit aquesta idea amb una reflexió que ha travessat tota la conversa: “Quan mengem, mengem vida”, reivindicant que l’alimentació és un bé essencial que no pot ser tractat únicament com una mercaderia.
La sessió també ha abordat la viabilitat econòmica i productiva de la Seguretat Social de l’Alimentació. Francisco Navarro, del Seminario de Economía Crítica Taifa, ha defensat que els costos del sistema alimentari s’han d’avaluar també en termes de salut i impacte ambiental, mentre que María Ramos, d’Alimentta, ha assenyalat que una transició cap a models agroecològics i una dieta més propera a la mediterrània permetria garantir l’alimentació de la població dins dels límits ecològics. Per la seva banda, Pauline Scherer, de LaBoca, ha posat en valor les experiències de democràcia alimentària impulsades a França, basades en la participació ciutadana i la gestió col·lectiva dels recursos.
“Quan mengem, també mengem paisatge”
En la seva intervenció, Lidón Martrat ha posat l’accent en la relació entre alimentació i territori. A partir de la imatge d’un paisatge agroforestal, ha recordat que “quan mengem, també mengem paisatge” i que la pagesia és qui manté i cuida aquests espais.
Martrat ha defensat que la Seguretat Social de l’Alimentació ha d’anar més enllà dels models actuals basats exclusivament en l’assistència a les persones vulnerables i avançar cap a polítiques universals. “Parlem d’una transformació de les polítiques alimentàries que permeti sortir de l’assistencialisme”.
La coordinadora de l’OCAS també ha remarcat la importància de vincular les polítiques alimentàries a la capacitat productiva dels territoris i al suport a la petita producció i al comerç de proximitat. “Hem de passar de ser consumidors a ser ciutadans amb dret”, ha remarcat.
Segons Martrat, aquesta transformació requereix nous models de governança basats en la col·laboració publicocomunitària i en la participació ciutadana per decidir col·lectivament qüestions fonamentals com ara d’on provenen els aliments i com s’organitza el sistema alimentari.
Experiències pilot i escala municipal
En el debat final, dedicat a les formes d’implementació de la Seguretat Social de l’Alimentació, Martrat ha assenyalat que encara no existeixen models consolidats, però ha destacat el potencial dels municipis per impulsar experiències innovadores.
Segons ha explicat, els governs locals disposen d’eines flexibles per promoure sistemes que afavoreixin el consum saludable i reforcin els circuits alimentaris de proximitat: “Cal treballar des d’una perspectiva publico-comunitària i garantir un suport públic estable perquè aquestes experiències puguin tenir continuïtat”.
Democràcia alimentària per construir nous contractes socials
La jornada també ha posat en relleu experiències com les de Getafe o Montpeller, on la ciutadania participa directament en la definició dels criteris de compra i en la gestió dels recursos comuns destinats a garantir l’accés a una alimentació de qualitat.
En aquest sentit, la investigadora Pauline Scherer ha subratllat que la Seguretat Social de l’Alimentació no és només una política de suport o solidaritat, sinó una eina per construir democràcia alimentària i reforçar els vincles entre ciutadania, producció i territori.
La participació del PEMB a unoconcinco 2026 reforça el seu compromís amb la transició alimentària metropolitana i amb la construcció de polítiques públiques que situïn el dret a l’alimentació, la sostenibilitat i la participació ciutadana al centre.