Vés al contingut

El PEMB participa en la primera jornada internacional de la Càtedra UPF-BR sobre Futurs Metropolitans

Oriol Estela ha moderat una sessió sobre els reptes que afronten les metròpolis del futur i el paper que hi jugaran la tecnologia i la governança per fer-hi front
Imagen
Càtedra

En el marc de la jornada “Barcelona 2035-2050: una mirada metropolitana i regional”, organitzada per la Càtedra Futurs Metropolitans el 3 de novembre a Ca l’Alier, el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Oriol Estela, ha moderat la darrera sessió del dia, “Imaginant la metròpoli: dades, escenaris i decisions”. La trobada, celebrada en el context de la Smart City Expo World Congress, ha posat en conversa tres mirades internacionals sobre com la tecnologia, la planificació i la governança poden contribuir a imaginar i construir les metròpolis del futur. 

A la sessió hi han participat Tiina Talvitie, cap de l’àrea de desenvolupament geoespacial i bessons digitals de l’ajuntament d’Hèlsinki, Dylan Buffinton, de la Fondation Jean-Jaurès (França), i Casey Lynch, investigador de la Universitat de Girona. El coordinador general del PEMB, encarregat de moderar la sessió, ha fet èmfasi en que la combinació d’informació, visió de futur i articulació de la governança ha de permetre donar millor resposta als reptes que es presenten a les ciutats. 

Els bessons digitals com a eines de participació i experimentació 

Tiina Talvitie ha presentat el treball que ha desenvolupat la ciutat d’Hèlsinki amb el seu bessó digital, una eina que permet simular i visualitzar escenaris urbans en 3D per facilitar la presa de decisions basada en dades. Talvitie ha explicat que el bessó digital s’ha convertit en una plataforma amb múltiples funcions, que pot donar suport als equips tècnics a l’hora de planificar, facilitar consultes ciutadanes i també que els ciutadans puguin comunicar en temps real les afectacions al trànsit que poden causar obres o projectes, per exemple. 

Segons Talvitie, “no hi ha un únic bessó digital, sinó tants com casos d’ús es desenvolupin”, i la clau de l’èxit està a anar pas a pas, comunicar els resultats a la ciutadania i connectar cada projecte en què s’utilitzi amb els objectius estratègics de la ciutat.  

En aquesta línia, Casey Lynch ha subratllat que els bessons digitals han de servir per crear converses ciutadanes, especialment en un moment de desconcert polític global, encara que aquestes converses siguin complexes o difícils d’iniciar. 

La tecnologia ha d’anar acompanyada de principis de justícia 

Seguint aquesta reflexió, Lynch ha aprofundit en la relació entre democràcia i digitalització, i ha advertit sobre els riscos d’una visió tecnocràtica de la ciutat intel·ligent. Segons l’investigador, les tecnologies com els bessons digitals poden ser eines útils “no només per mostrar dades, sinó per obrir converses sobre qui pren les decisions i quina societat volem construir”, ja que d’això dependran les decisions que prenguem actualment. 

Lynch ha proposat pensar en ciutats justes, basades en la participació equitativa i ha destacat tres àmbits clau per al futur de les metròpolis: 

  • Justícia digital o de dades, que implica reflexionar sobre quines experiències i veus queden representades en les dades que utilitzem i visualitzem.
  • Justícia laboral o del treball, centrada en com evolucionarà l’ocupació urbana, quins llocs de treball poden ser automatitzats i com això afectarà els diferents col·lectius.
  • Justícia espacial, que analitza com el canvi climàtic i altres dinàmiques globals incideixen en la configuració i els equilibris de les metròpolis. 

Com ha de ser la ciutat del futur? 

Per la seva banda, Dylan Buffinton, de la Fondation Jean-Jaurès, ha destacat que els reptes han augmentat considerablement en els darrers anys i, per això, la seva proposta es basa a entendre la ciutat del futur a través de quatre eixos, que permetin superar la visió a curt termini que caracteritza el debat polític: 

  • La ciutat resilient, centrada en l’anticipació i prevenció de les crisis que vindran. En aquest punt l’educació i conscienciació juga en un paper fonamental.
  • La ciutat flexible, que superi l’etapa de “destruir per reconstruir” i aposti per la polivalència dels espais i usos de la ciutat.
  • La ciutat reconciliada, que tingui en compte la diversitat i necessitats ciutadanes, abordant desigualtats territorials, envelliment demogràfic o vincles intergeneracionals entre d’altres.
  • La ciutat en constel·lació, que treballi més enllà dels límits municipals, buscant la cooperació entre diferents escales territorials.  

Buffinton ha destacat també la necessitat d’incorporar els ciutadans en la presa de decisions, fent ús de la tecnologia com a eina per fer les polítiques urbanes més horitzontals i compartides, d’aquesta manera també s’augmentarà el consens social necessari per fer front als grans reptes als quals s’enfronten les metròpolis.  

Les seves intervencions, des de diferents àmbits d’estudi, han servit per reflexionar sobre l’ús de la tecnologia, la necessitat d’una governança més democràtica adaptada als reptes actuals de les metròpolis i la importància de pensar i implementar una ciutat justa, des d’un punt de vista ampli i inclusiu.