El PEMB coorganitza un taller per assentar les bases d’una política coordinada a nivell metropolità que asseguri el dret a l’habitatge a tots els municipis

La jornada ha començat amb la intervenció del coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, qui ha destacat la necessitat d’una mirada metropolitana en els plans locals d’habitatge, entenent que la regió metropolitana de Barcelona és un territori interconnectat. Ha subratllat la importància de treballar de baix a dalt, adaptant les propostes a les realitats locals però amb una visió metropolitana compartida. També ha remarcat que aquesta perspectiva requereix “compromís polític, eines compartides i espais de col·laboració per fer-la efectiva”.

Per la seva banda, Joan Ramon Riera, comissionat d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ha posat èmfasi en la necessitat de construir una comunitat de drets i deures a la regió metropolitana per garantir l’accés equitatiu a sl’habitatge. Ha assenyalat que el Pla territorial sectorial d' habitatge (PTSH) estableix principis de solidaritat, però cal treballar en escenaris concrets. En aquest sentit, ha remarcat que la mirada metropolitana serà un dels eixos transversals del nou Pla Local d’Habitatge de Barcelona 2026-2033, en procés d’elaboració.

L’acte, que ha tingut lloc al Canòdrom-Ateneu d’Innovació Democràtica i Digital, també ha comptat amb Jordi Bosch Meda, subdirector general de l’Habitat Urbà i la Rehabilitació de la Generalitat de Catalunya, qui ha exposat les directrius del Pla territorial sectorial d'habitatge (PTSH) per als municipis d’alta demanda forta i acreditada d’habitatge (AFDA), que es concentren principalment a la regió metropolitana. Ha remarcat que a més de l’Objectiu de Solidaritat Urbana, segons el qual aquests municipis han de disposar d’un 15% dels habitatges principals destinats a polítiques socials, també cal incrementar el lloguer social fins al 9% de tot el parc d’habitatge. Ha insistit en la necessitat d’un major desplegament de la planificació conjunta a la regió metropolitana per garantir una distribució equitativa dels habitatges socials.

La cap de l’oficina d’habitatge del servei de redacció del PDUM-AMB, Alexandra Quesada Serrano, ha recordat que el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) té una mirada urbanística però no directament d’habitatge, i que cal coordinar millor la planificació metropolitana. Ha defensat la necessitat d’un Pla metropolità de l’habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que defineixi objectius compartits i metodologies comunes entre municipis. Igualment, ha assenyalat que les àrees de regeneració urbana han de ser una prioritat i que cal treballar per incrementar i distribuir equitativament l’habitatge assequible.

“La crisi de l’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona requereix solucions coordinades i estratègiques, ja que les dinàmiques residencials i de mobilitat transcendeixen els límits administratius”, ha explicat Luisa F. Pinto, membre del gabinet tècnic del PEMB. La també referent de la missió d’Habitatge adequat del Compromís Metropolità 2030 ha posat èmfasi en la necessitat de reduir les desigualtats d’accés a l’habitatge, i equiparar les respostes locals a la demanda, que varia molt segons la capacitat del municipi generant fenòmens de segregació a escala metropolitana.

Ha recordat que l’objectiu del Compromís Metropolità 2030 s’ha focalitzat especialment en el mercat del lloguer, on la sobrecàrrega econòmica de les llars és més severa que en altres tipus de tinença. La fita és garantir que la població de la regió metropolitana de Barcelona que pateix sobrecàrrega per despeses de lloguer i subministraments essencials sigui inferior al 30 % el 2030. Per aconseguir-ho, ha situat les mesures incloses en el pla estratègic com la creació d’un registre únic de sol·licitants d’habitatge protegit, l’extensió de l’operador públic-privat d’habitatge i un pla integral de rehabilitació energètica, entre d’altres. Segons Pinto, només amb una estratègia metropolitana compartida es podran abordar de manera efectiva els reptes de l’habitatge i garantir solucions equitatives per a tota la ciutadania amb independència del municipi de residència.

En aquesta línia, ha assegurat que un futur Pla metropolità de l’habitatge hauria de garantir un encaix efectiu entre escales, assegurant que les directrius del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que convingui siguin aplicables a tota la regió i que els Plans Locals d’Habitatge (PLH) s’adaptin a les noves fites de l’Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU), tot considerant la capacitat de cada municipi per desenvolupar-les. També ha de prioritzar la reducció de la segregació residencial, establint mecanismes de coordinació entre municipis per evitar desigualtats i afavorir polítiques d’habitatge social i assequible. Per fer-ho possible, ha explicat, cal potenciar la generació de noves capacitats, aprofitant estructures existents com Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), Impsòl, el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) o la Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial (XMIR) i explorant si poden ser escalables o compartides.

De la mateixa manera, la referent en temes d’habitatge ha considerat “essencial” trobar l’equilibri entre una gestió metropolitana coordinada i la proximitat municipal, evitant que una governança supramunicipal allunyi la presa de decisions del territori.

En aquest mateix sentit s’ha expressat Núria Colomé Montull, responsable de l’equip redactor del Pla Local d’Habitatge de Barcelona 2026-2033, qui ha explicat també com aquest pla incorpora una mirada metropolitana, ja que les dinàmiques residencials van més enllà de les fronteres administratives, en un context en el qual tots els municipis volen donar resposta a les mateixes problemàtiques dins d’un context legal i econòmic molt similar. Ha exposat que moltes polítiques d’habitatge podrien traslladar-se al conjunt de la regió i que el PDUM reforça la necessitat d’un Pla d’Habitatge Metropolità. “Cal sumar coneixements i energies per trobar respostes innovadores i evitar la segregació residencial”, ha assegurat.

Finalment, ha remarcat què els objectius del Pla han de ser clars i basats en la corresponsabilitat, evitant imposicions i fomentant la cooperació entre municipis per assolir resultats concrets en habitatge assequible i inclusiu. “Una política d’habitatge metropolitana ha de permetre arribar més lluny, amb més eines i més ben treballades”, ha afegit.

Totes les intervencions, s’han posat d’acord en destacar:

• La necessitat d’una governança metropolitana de l’habitatge, de superar l’actual fragmentació administrativa i avançar cap a una coordinació metropolitana per garantir polítiques més eficaces i equitatives.
• L’habitatge com a dret i responsabilitat compartida: cal crear una comunitat de drets i deures en matèria d’habitatge, evitant greuges comparatius entre municipis i fomentant polítiques basades en la corresponsabilitat.
• Un Pla Metropolità d’Habitatge com a eina imprescindible ja que podria ajudar a establir objectius compartits, evitar contradiccions entre municipis i impulsar la rehabilitació i la construcció d’habitatge assequible de manera coordinada.
• Garantir una distribució equitativa del lloguer social: cal incrementar el parc de lloguer social, especialment en municipis de l’àrea metropolitana, i distribuir-lo de manera equitativa per evitar la concentració de la vulnerabilitat en determinades zones.
• La necessitat d’una mirada supramunicipal en la planificació urbana: les dinàmiques residencials no es poden entendre només a escala local, ja que la mobilitat, el treball i el preu de l’habitatge estan interconnectats a tota la regió metropolitana.

Els punts en comú de les intervencions s’han traslladat al debat per eixos que han tingut lloc en els 3 tallers que han debatut les qüestions següents:

Eix 1: Ampliar el parc d’habitatge assequible

Fruit de la conversa, s'ha conclòs que cal una coordinació supramunicipal per mobilitzar habitatge buit i habitatges destinats a usos turístics, integrar les borses locals de lloguer amb el tercer sector i ampliar el parc d’HPO a través de polítiques de planejament i promoció a escala metropolitana. També es proposa regular l’habitatge compartit per a col·lectius vulnerables. El principal repte és aconseguir consens polític per impulsar aquestes polítiques.

Eix 2: Atendre la vulnerabilitat residencial

S’ha detectat una diversitat de perfils en risc, des de persones amb problemes de salut mental fins a famílies que queden en el limbe pel nivell d’ingressos, i no poden accedir ni al lloguer de mercat ni a l’habitatge protegit. Es proposa una base de dades compartida per fer seguiment preventiu a les llars en situació de vulnerabilitat, més canals de diàleg entre serveis socials i habitatge i una gestió més coordinada de les ajudes i desnonaments.

Eix 3: Mantenir, rehabilitar i millorar el parc d’habitatges

Es reclama una gestió metropolitana de la rehabilitació, basada en la bona experiència de les Àrees de Conservació i Rehabilitació (ACR) del Consorci Metropolità de l’Habitatge, aprofitant millor els fons europeus. També es proposa recuperar la Llei de Barris per evitar la gentrificació i per dotar de recursos a les polítiques de rehabilitació quan acabin els fons Next Generation. Impulsar polítiques d’acompanyament a comunitats de veïns és considerada una actuació clau per facilitar la conservació i millora dels habitatges.