El PEMB acull la trobada Euskadi-Catalunya sobre innovació orientada a missions per reforçar noves formes de governança davant dels grans reptes socials

La trobada s'emmarca en el Misioen Topagunea, una comunitat de pràctica impulsada per Arantzazulab que promou l'intercanvi de coneixement al voltant de les missions, la governança col·laborativa i la transformació institucional. Durant dues jornades, les persones participants han compartit experiències, han reflexionat sobre els principals reptes que afronten les administracions públiques i han treballat conjuntament per imaginar futurs desitjables i identificar els passos necessaris per fer-los possibles.

En la benvinguda, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, ha destacat la importància de consolidar l'enfocament orientat a missions com una eina per afrontar els grans reptes metropolitans des de la col·laboració i generar impactes compartits. Per la seva banda, la coordinadora del Gabinet Tècnic del PEMB, Irene Navarro, ha subratllat la voluntat de convertir aquestes dues jornades en un espai d'aprenentatge compartit que permetés enfortir les aliances entre Catalunya i Euskadi i ampliar la xarxa de persones i institucions compromeses amb la innovació pública. Finalment, la directora de projectes d'Arantzazulab, Ione Ardaiz, ha posat en valor el recorregut del projecte Misioen Topagunea com una comunitat de pràctica que afavoreix l'intercanvi d'experiències, l'aprenentatge mutu i la construcció col·lectiva de noves formes de governança orientades a missions.

Compartir reptes abans que solucions

La primera jornada ha començat amb diverses dinàmiques de coneixença i, posteriorment, s’han distribuït en grups temàtics dedicats a àmbits com l'habitatge, l'alimentació, la salut, el clima, el talent, les estratègies urbanes o les metodologies d'innovació.

A partir de les experiències que les persones participants desenvolupen al seu territori, els grups han identificat reptes compartits, punts de connexió i possibles oportunitats de col·laboració, amb l'objectiu de construir una comunitat d'aprenentatge entre Euskadi i Catalunya.

De les missions al propòsit: claus per transformar les institucions

La primera píndola inspiradora ha anat a càrrec de Sara Aguilar, directora de Serveis de la Presidència de la Diputació de Barcelona, que ha reflexionat sobre el pas de l'Agenda 2030 a la innovació orientada a missions. Aguilar ha recordat que els grans reptes actuals són profundament interconnectats i que les administracions continuen organitzades sovint en estructures massa verticals: “Estem acostumats a administracions organitzades per sitges molt verticalitzades, però realment els problemes van molt més enllà”. 

Segons Aguilar, les missions permeten passar d'una administració centrada en competències a una altra orientada a generar impacte compartit. En aquest sentit, defensa la necessitat de preguntar-se “on és realment el problema” i construir una direcció comuna basada en la col·laboració, el lideratge institucional i l'experimentació.

La representant de la Diputació també ha plantejat un dels grans interrogants de la trobada: “Com passem de persones innovadores a organitzacions innovadores?”

El professor de la Universitat Pompeu Fabra Jaume López ha convidat les persones participants a mirar més enllà de les missions per posar el focus en la cultura organitzativa i ha explicat que moltes dificultats no tenen a veure amb els objectius sinó amb el sentit de l'acció pública: "La missió respon a allò que volem transformar. El propòsit respon al per què fem el que fem”. Així, per a López, el propòsit genera confiança per innovar, facilita el lideratge i dona legitimitat a les decisions. També ha reivindicat el paper del món local com l'espai ideal per experimentar noves formes de governança.

Imaginar el futur per transformar el present

La segona jornada ha estat dedicada íntegrament als futurs desitjables. Després d'una dinàmica inicial per recuperar els aprenentatges del dia anterior, la investigadora de la School of International Futures (SOIF) Fátima Fernández ha presentat diverses eines de prospectiva estratègica aplicades a la governança pública: “La prospectiva serveix per ajudar-nos a relacionar-nos amb la incertesa, explorar alternatives i donar forma a futurs desitjables", ha explicat, tot defensant la necessitat de construir moviments internacionals capaços d'incorporar la perspectiva de les generacions futures dins les polítiques públiques. També ha mostrat com aquesta mirada connecta amb la innovació orientada a missions.

La jornada també ha comptat amb la intervenció d'Arnau Monterde, director de Participació i Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, que ha fet palès com la ciutat ha convertit la innovació digital en una eina al servei de la democràcia. A partir de l'experiència de la plataforma Decidim i d'altres iniciatives de sobirania tecnològica, Monterde ha defensat que “estem pensant la innovació digital des de la innovació democràtica, al servei de les persones, garants dels drets digitals i, en definitiva, posant al centre les persones”. També ha advertit que, tot i que la tecnologia és avui un element central de les polítiques públiques, les administracions encara disposen de poc marge per incidir-hi i ha reivindicat la necessitat d'impulsar tecnologies obertes que reforcin la participació ciutadana, la governança compartida i la sobirania digital.

La resta de la jornada s’ha estructurat al voltant de diverses dinàmiques participatives. Primer, les persones participants han realitzat un recorregut immersiu guiat per àudio per imaginar com podrien ser les institucions i els territoris d'aquí a vint anys. Posteriorment, han construït representacions físiques d'aquests futurs compartits i han treballat per identificar quines decisions, canvis culturals, aliances i punts d'inflexió serien necessaris per arribar-hi.

Les claus d'una innovació pública orientada a missions

Les conclusions de la trobada han posat de manifest que la innovació orientada a missions no depèn únicament de noves metodologies, sinó també d'un canvi profund en la cultura de les institucions. Al llarg dels debats ha emergit la necessitat de superar les lògiques organitzatives basades en compartiments estancs, generar espais permanents d'aprenentatge, reforçar la confiança per experimentar i construir lideratges capaços d'impulsar transformacions compartides. Igualment, s’ha destacat que l'avaluació ha de deixar de ser un exercici final per convertir-se en una eina d'aprenentatge continu que permeti adaptar les polítiques durant el seu desenvolupament.

Les persones participants també han coincidit en el fet que els grans reptes socials no poden afrontar-se només des de les administracions públiques. Per això, s’ha reivindicat una governança més oberta i col·laborativa, capaç de mobilitzar els diferents actors dels ecosistemes territorials, compartir lideratges i incorporar de manera significativa la ciutadania en la definició i implementació de les missions. Conceptes com l'escolta activa, la construcció de comunitats de pràctica, la "coalició de la voluntat" o la necessitat de fer explícit el propòsit de les organitzacions han aparegut reiteradament com a condicions indispensables per consolidar processos de transformació.

Mirant cap al futur, la trobada també ha evidenciat la importància d'incorporar la prospectiva i la mirada intergeneracional a les polítiques públiques. Les dinàmiques plantejades pels equips bascos Igaro i Apitropik han permès identificar canvis culturals, institucionals i organitzatius necessaris per avançar cap a administracions més anticipatòries, flexibles i orientades al bé comú. Més enllà dels aprenentatges metodològics, la trobada ha reforçat la voluntat de consolidar una comunitat de pràctica entre Catalunya i Euskadi que continuï compartint experiències, coneixement i eines per impulsar una innovació pública orientada a missions amb impacte real sobre els territoris.

Una aposta compartida per les missions metropolitanes

La celebració d'aquesta trobada reforça el treball que el PEMB impulsa des de fa anys per incorporar l'enfocament orientat a missions a les polítiques públiques metropolitanes. A través del Compromís Metropolità 2030, el Pla promou una nova manera d'afrontar els grans reptes compartits de la metròpoli basada en la col·laboració entre administracions, universitats, empreses, entitats socials i ciutadania. Les vuit missions metropolitanes actuen com a objectius compartits capaços d'alinear iniciatives diverses, generar aliances i accelerar transformacions en àmbits com l'habitatge, l'alimentació, la mobilitat, el coneixement o la cohesió social, consolidant una governança més oberta, transversal i orientada a l'impacte. Aquest enfocament situa les missions com una eina per mobilitzar els actors del territori al voltant d'objectius compartits i mesurables, generant aliances que facin possible la transformació de la metròpoli amb una mirada de llarg termini.