El III Foro Urbano de España consolida el debat sobre l’Agenda Metropolitana: cooperació, governança i visió compartida per afrontar els reptes urbans del futur
El III Foro Urbano de España, organitzat pel Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU) juntament amb l’Ajuntament d’A Coruña i que ha tingut lloc a la ciutat gallega els dies 22 i 23 d’octubre, ha situat al centre del debat la necessitat d’impulsar una visió metropolitana de les polítiques urbanes, capaç de donar resposta coordinada als grans reptes contemporanis: crisi climàtica, mobilitat sostenible, accés a l’habitatge, gestió de l’aigua, desequilibris territorials i competitivitat econòmica, entre d’altres.
Aquesta edició del Foro ha girat al voltant de la implementació de l’Agenda Urbana Espanyola, que es consolida com a full de ruta per orientar el desenvolupament urbà del país i que ara entra en una nova etapa en la que s’està treballant en la incorporació d’una dimensió metropolitana que reconegui la realitat funcional de les grans conurbacions. És amb aquest objectiu que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el MIVAU són socis del projecte europeu SUP4SUD, que busca treballar al voltant de la integració de la sostenibilitat social i ambiental al planejament urbanístic i estratègic i on cadascuna de les 12 entitats europees participants ha seleccionat un instrument de planejament per millorar. En el cas del PEMB i el MIVAU, l’eina escollida és l’Agenda Urbana Espanyola, a la qual es vol incorporar la dimensió metropolitana, precisament.
La taula de debat ‘Agenda metropolitana’, moderada per Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha comptat amb la participació de David Lucas, secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana; Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); José Manuel Lage, primer tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament d’A Coruña; José Mateos, director general d’Ocupació i Desenvolupament Sostenible de la Diputació de Granada; Idoia Postigo, directora general de Bilbao Metropoli 30; Carmen García, directora gerent de la Fundació CIEDES (Màlaga); Xoan Vázquez, secretari general de l’Eixo Atlántico; i Javier Ayala, alcalde de Fuenlabrada.
Tots ells han coincidit en la importància de dotar les àrees metropolitanes de mecanismes estables de coordinació i governança, que permetin abordar de forma integral els fenòmens que superen les fronteres administratives municipals.
L’AMB, referent d’un model metropolità consolidat
El secretari d’Estat David Lucas ha subratllat que la nova línia de treball de l’Agenda Urbana Espanyola passa per “avançar cap a agendes urbanes metropolitanes per ser més eficaços en les polítiques públiques”. En aquest sentit, ha remarcat que “no podem entendre Fuenlabrada sense Móstoles o Alcorcón, com tampoc Barcelona sense la seva àrea metropolitana”, i ha destacat que “l’AMB és avui l’única àrea metropolitana plenament constituïda a Espanya, amb una funcionalitat administrativa i política efectiva”.
Per la seva banda, el vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, ha fet un recorregut històric per l’evolució institucional d’aquest ens, des dels seus orígens a la dècada dels 70 fins a la seva consolidació actual. “Venim d’una història llarga, d’una cultura de cooperació entre municipis que ha permès demostrar que les economies d’escala i la gestió compartida milloren la vida de la ciutadania”. Balmón ha afirmat que “la política local és avui en dia l’espai on realment es poden fer les coses bé, perquè és on tothom entén que el que es construeix és per al conjunt i no per a un govern determinat”, i ha afegit, “En un moment com l’actual, no volem que els nostres municipis siguin camp de polarització, ens hem de dedicar a construir, és el que han de fer les àrees metropolitanes”.
Barcelona, motor del debat sobre les metròpolis del futur
Oriol Estela Barnet, coordinador general del PEMB, ha insistit en la necessitat d’assumir la dimensió metropolitana com un espai funcional i no només administratiu: “Parlar de l’àmbit metropolità pot semblar inabastable, però en el fons significa coordinar-nos millor entre administracions i municipis per fer polítiques més efectives”.
Estela ha remarcat també la importància de comparar experiències internacionals, recordant que “a Itàlia, al Regne Unit o a molts altres països, les problemàtiques són similars, però els marcs institucionals i culturals condicionen la resposta; per això és fonamental conèixer models diversos i adaptar-los a la realitat de cada territori”.
El debat ha coincidit a reconèixer que Barcelona és avui l’única àrea metropolitana plenament funcional a Espanya, un fet que reforça el seu paper com a referent i laboratori per a altres territoris que busquen avançar en aquesta direcció.
Diversitat de models i reptes comuns a tot el territori
Des de Galícia, José Manuel Lage, primer tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament d’A Coruña, ha exposat l’experiència de la seva ciutat en el desenvolupament d’una agenda urbana pròpia, amb fort component metropolità i enfocament de justícia social i sostenibilitat. Ha remarcat la necessitat de “fer polítiques amb pedagogia i amb la complicitat de la ciutadania, perquè la transformació només és possible amb consens social”.
El director general d’Ocupació i Desenvolupament Sostenible de la Diputació de Granada, José Mateos, ha reconegut que “a Espanya, la realitat administrativa va per darrere de la realitat funcional dels territoris”, posant com a exemple els 34 municipis de la seva àrea d’influència, i ha defensat que “cal tocar el tema de la governança” i que l’Agenda Urbana ofereix un marc idoni per “generar consensos de baix a dalt i definir com s’han de gestionar aquests espais compartits”.
En la mateixa línia, Carmen García, directora de la Fundació CIEDES de Màlaga, ha identificat la governança com el principal repte: “Els processos metropolitans necessiten lideratge compartit i la implicació tant del sector públic com del privat i la ciutadania”. García ha destacat també la importància de “tenir equips tècnics i acadèmics sòlids, i sobretot compartir informació, perquè sense transparència no hi ha confiança ni projecte comú”.
Des de Bilbao, Idoia Postigo, directora general de Bilbao Metropoli 30, ha explicat l’experiència d’aquesta entitat com a exemple de governança col·laborativa i neutralitat política. “Som un instrument de pensament estratègic més que d’execució, i això ens ha permès preservar una visió de llarg termini més enllà dels canvis electorals”, ha afirmat. Segons Postigo, la clau és mantenir una “visió metropolitana coherent i compartida, que protegeixi la ciutadania dels efectes secundaris de les decisions urbanes, com la gentrificació o la desigualtat”.
El secretari general de l’Eixo Atlántico, Xoan Vázquez, ha posat en valor la col·laboració entre Galícia i Portugal, amb la primera Agenda Urbana transfronterera d’Europa, mentre que Javier Ayala, alcalde de Fuenlabrada, ha remarcat la necessitat urgent d’impulsar una agenda metropolitana per a Madrid tot i la dificultat que suposa la confrontació política que es viu a la comunitat: “Les decisions que es prenen a la capital tenen conseqüències directes per als municipis del voltant, i cal que tots puguem formar part d’aquestes decisions”.
Conclusions: una aposta compartida per una visió metropolitana de futur
La sessió ha conclòs amb un consens ampli: les àrees metropolitanes són clau per a la planificació urbana del futur, i la seva consolidació és imprescindible per aconseguir una gestió més eficient, equitativa i sostenible del territori. La cooperació metropolitana no és una opció, sinó una necessitat estructural per garantir la cohesió territorial i social de les ciutats.
Com ha resumit Oriol Estela, “les àrees metropolitanes són laboratoris del futur urbà: espais on es posen a prova les polítiques més innovadores per millorar la vida quotidiana de la ciutadania”.
El grup de treball espanyol referma el seu compromís amb el projecte SUP4SUD
En el marc del III Foro Urbano de España s’ha celebrat, també, la segona reunió del grup de treball vinculat a les activitats del PEMB i el MIVAU en el marc del projecte SUP4SUD. La trobada ha reunit 26 participants de 20 administracions públiques, organitzacions i universitats, representants de 18 ciutats i territoris.
La reunió ha consistit en un taller en el qual les ciutats participants —totes elles amb un Pla d’Acció Local en el marc de l’Agenda Urbana Espanyola i interessades a incorporar-hi la dimensió metropolitana— han analitzat les oportunitats i els reptes de desenvolupar una agenda metropolitana. En general, les principals preocupacions expressades per les ciutats han estat relacionades amb l’absència d’un marc estatal de política metropolitana i, en conseqüència, amb la manca de mecanismes de coordinació entre municipis. Alhora, també s’ha reconegut la dificultat d’assolir estratègies conjuntes en àmbits com la sostenibilitat o la reducció de les desigualtats.
En qualsevol cas, el taller ha conclòs amb un compromís compartit per part de totes les ciutats i entitats participants de continuar implicades en el projecte, contribuint així al reforç de l’Agenda Urbana Espanyola i, més àmpliament, a la millora de la governança urbana a Espanya.
